Homilia diumenge 26 desembre 2021

La Sagrada Família 

Text de l'Evangeli (Lc 2,41-52): Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan Ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.

Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué: «Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els respongué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?». Però ells no comprengueren aquesta resposta.

Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

HOMILIA

SANT ESTEVE

 Seguint els capítols sisè i setè dels Fets dels apòstols, avui dia des patró de la nostra Parròquia, ens adonam de vàries coses:

 -Primera: Esteve és  el primer diaca i màrtir de l’Església, el primer que va donar la vida per fidelitat a l’Evangeli. Conclusió: La prioritat d’Esteve era l’evangeli.

-Segona: Ell, persona de bona reputació, ple de l’Esperit Sant i de seny, va ser escollit per la comunitat com a responsable dels grups de cristians de llengua grega. Enmig d’ells, ple de gràcia i del poder de Déu, feia grans prodigis i senyals. Lliberts, cirineus, alexandrins, i altres de Cilícia i d’Àsia, no eren capaços de resistir la saviesa i la força de l’Esperit amb que Esteve parlava. Conclusió: Esteve anunciava l’evangeli amb passió, ple de l’Esperit Sant. I l’anunciava amb seny, ben format evangèlicament i amb pedagogia.

-Tercera: Esteve, marcant clares i decidides distàncies amb la religió i les lleis jueves, afirmava  que el missatge evangèlic estava més enllà de tota barrera de raça o religió, cosa que negaven els dirigents jueus. Conclusió: Esteve vivia identitat cristiana i s’oposava a les lleis del seu entorn anunciant que havíem de ser crítics amb costums, tradicions i modes, i havíem de ser dialogants amb tothom.

-Quart: Esteve, a causa de ser crític amb les formes de viure del seu entorn, va ser tret fora de la ciutat i apedrega’t. Conclusió: Esteve era una persona lliure i de conviccions. Estil, aquest, apte per anunciar l’evangeli i fer moure les consciències de molta gent.

Per açò, alguns de la sinagoga van amotinar el poble, els notables i els mestres de la Llei que, apoderant-se per sorpresa d’Esteve, el van endur al Sanedrí amb falsos testimonis. Corsecats de ràbia, s’abraonaren tots contra Esteve, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient: Jesús, Senyor, rep la meva vida!. I, caient de genolls, va cridar amb tota la seva força: Senyor, no els tenguis en compte aquest pecat. I, havent dit açò, va morir.

Aquell dia va començar una gran persecució contra l’Església de Jerusalem

 Quan Quan la fosca arracona la por i els ulls es tornen vermells, es fereix la serenor i es gegant el desgavell. La ceguesa “amb esperó” punxa fort el deshonor, i la Nova de l’amor sent l’ofec de l’amargor. Esteve, primer màrtir fou d’una revenja sense Déu. Que n’és de repugnant el jou quan el mal empunya el relleu! Com l’ocell que surt de gàbia, l’esperança neix en força quan el prec neteja la ràbia d’uns brams buits i plens d’escorça. Apedregat i mal ferit, les nafres li ragen perdó. Què negra i fosca és la nit! Què aspra és la traïció!

Tinguem present avui el que ens diu st. Fulgenci de Ruspe recordant la caritat que va viure st. Esteve front els qui el perseguien despietadament: Sant Esteve, per merèixer rebre la corona que significa el seu nom, va tenir com a arma la caritat, la qual el va fer vèncer a tot arreu. Per la caritat envers Déu, no va retrocedir davant de la crueltat dels jueus; per la caritat envers el proïsme, pregà pels qui l’apedregaven. Per la caritat reprenia els qui anaven errats, perquè es corregissin; per la caritat encomanava a Déu els seus botxins, per alliberar-los del càstig merescut. Recolzat en la virtut de la caritat, va vencer Saule que el perseguia despietadament, i va ser digne de tenir per company al cel aquell que l’havia perseguit en la terra. La seva caritat, santa i indefallent, va voler adquirir per oració els qui no havia pogut convertir amb els seus advertiments... La caritat és font i origen de tots els béns, és una gran defensa, és el camí que condueix al cel. El qui camina per la caritat no ha de tenir por d’equivocar-se: ella el dirigeix, ella el protegeix, ella el duu fins al final. Que la caritat ens guiï sempre. 

Esteve és una figura capdavantera del cristianisme naixent i és un dels sants més populars de l’Església per la seva vida heroica i exemplar. El fet de celebrar la seva festa un dia després de Nadal és una manera de destacar que és el primer cristià que dóna testimoni de Jesús. Sant Fulgenci dirà també: Ahir vam celebrar el naixement temporal del nostre Rei; avui celebrem la passió triomfal del seu soldat. Ahir el nostre Rei va posar-se la toga de la nostra carn, va sortir del clos del ventre virginal i va dignar-se a visitar el món; avui el soldat ha sortit del tabernacle del seu cos i ha pujat victoriosament al cel.

Entorn de la taula de l’Eucaristia ens reunia ahir l’alegria del Fill de Déu fet home, Déu mateix que tasta el nostre camí i ens ensenya un amor que supera fronteres, races, cultures, i ens agermana a tots. Avui celebram la memòria d’un enamorat de Jesús que per anunciar la Bona Nova d’un Déu universal que ens reuneix a tots en família i fa de l’amor l’actitud humana fonamental, va ser detingut i condemnat a mort. La història es va repetint any rere any, i any rere any ressona de nou, i incansable, en els llavis i en la mirada  dels màrtirs, la bellesa alliberadora del perdó.

En l’alegria del naixement de Jesús, que ens ha estimat fins a regalar-nos totalment la seva vida, recordem avui sant Esteve, màrtir, deixeble fidel, testimoni valent i transparent de l’evangeli. I tenint present la nostra vocació de batiats, de viure el nom i el missatge de Déu Pare, Fill i Esperit Sant, preguem perquè l’Església del segle XXI, tengui sempre els ulls posats en l’Església del segle I, i, com ella, visqui la fidelitat a l’evangeli fins a les darreres conseqüències, i el goig del perdó i de l’esperança. Preguem, fem-ho amb ganes, perquè els descartats i malferits a causa de les divisions i conflictes, del poder i de les màfies, trobin sempre en l’Església fraternitat i acompanyament convençut i fidel.

De la mà del Llibre dels Fets dels apòstols: 8, 1-3

Aquell dia va començar una gran persecució

contra l’Església de Jerusalem,

i tots, fora dels apòstols, es dispersaren

pels territoris de Judea i Samaria.

Uns homes piadosos

enterraren Esteve

i van fer un gran dol per ell.

Mentrestant, Saule assolava l’Església,

entrant de casa en casa

i arrossegant homes i dones a la presó.

Homilia 24 i 25 de desembre 2021

 24 de Desembre

Text de l'Evangeli (Lc 1,67-79): En aquell temps, Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l'Esperit Sant i va dir profèticament: «Beneït sigui el Senyor, Déu d'Israel: ha visitat el seu poble i l'ha redimit; fa que s'aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes. Així ens salva, alliberant-nos dels enemics, de les mans dels qui ens volen mal, mogut pel seu amor als nostres pares i pel record de l'aliança santa que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, sense por, lliures dels enemics, li donem culte, amb santedat i justícia, tota la vida. I a tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats. Per l'amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau».

25 Nadal

Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14): Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».

HOMILIA

VIGILIA I DIA DE NADAL – 2021

       

Durant tot el temps d’Advent, amb els pares i al·lots i al·lotes de catequesi, i tota la comunitat, hem anant fent un camí que ens ha conduït a Nadal. Data, succés que, per tots els cristians, ha de tenir avui i sempre una importància singular. No deixem, com deia el Bisbe ahir a un dels seus articles al Diari Menorca, que algun corrent d’avui ens sembri al cor una altra visió, una altra alternativa. Visió, alternativa, desig,  propi d’un món agnòstic, laïcista, i sense Déu.

El camí que hem recorregut té quatre parts, els quatre diumenges d’Advent:

            1.Començàvem a fer les primeres passes d’aquest camí recordant que: “EL SENYOR ÉS EL NOSTRE BÉ”. I els al·lots i al·lotes, i els joves de confirmació, concloïen: Si el Senyor és el nostre bé: Estimem, resem, perdonem!

            -Estimem perquè el Déu que esperam abraçar la nit, el dia de Nadal, és el Déu Amor. Ell, tant ens ha estimat que s’ha fet un més entre noltros, s’ha fet un company de camí. Ha recorregut el nostre mateix itinerari i ens ha deixat pautes, els evangelis, per a sortir-ne victoriosos a cada pas.

            -Resem, conversem amb Ell. Qui conversa amb Ell es fa amic seu. Les converses entre amics ens formen i ens uneixen. La conversa en Déu ens posa també el fonament del nostre coneixement mutu i amistat.

            -I perdonem. Qui estima perdona. Qui estima oblida imperfeccions. Qui estima aprèn a ser com Déu: aprèn a ser misericordiós, persona gens complicat, aprèn a ser senzill, cordial, comprensiu.

            2. El segon diumenge d’Advent seguíem fent el nostre camí cap a Nadal tenint present que: “DÉU ENS CUIDA COM UN PASTOR”, COM UN PARE. I els al·lots i al·lotes de catequesi, i els joves de confirmació, li donaven gràcies per entendre, per sentir que Déu sempre és amb noltros sempre.

            -Déu és amb noltros, sempre. I hi és, tant si el tenim present com si no. Ell és present en noltros i es fa trobadís quan, pel que sigui, descobrim la seva presència o en sentim la seva necessitat. I descobrim la seva presència en les sorpreses que ens depara la vida, com les que van viure Maria i Josep. En els anuncis positius, anuncies de bones noticies, com el que va proclamar l’àngel: Glòria a Déu i pau a la terra! En el cor agraït que representen tants de pastors que el van anar adorar amb senzillesa. I, també es fa present, en la buidor que sent Herodes quan descobreix que el Messies declara absurda la seva prepotència.

            3. Anant enfilant més i més el camí, durant el tercer diumenge d’Advent, ens recordàvem que “DÉU SEMPRE ENS OMPLE DE GOIG”. Els al·lots i al·lotes de catequesi, i els joves de confirmació reflexionaven dient: “Tot el que feim cada dia, ens omple de goig si ho feim amb Ell, si ho feim en nom de Déu”.

            Un matí qualsevol ens omple de goig si el començam en nom de Déu. Una relació ens omple de goig si la vivim amb la mirada en que Déu ens mira, i ens tractam com Déu ens tracta. Un treball ens omple de goig, si el duim a terme tal com Déu mana: A favor de les necessitats dels altres, sobretot, i també de les nostres. Un vespre ens omple de goig, si som capaços de dir al final de cada jornada: Gràcies pel que hem viscut. Tot ens ha ajudat a créixer.

            4. I arribàvem, diumenge passat, al final del camí d’Advent, gravant al cor el que Déu en repeteix constantment des dels llavis dels qui el van veure present en el seu naixement en Jesús a Betlem, en el seu creixement a Galilea, i en el seu intens apostolat per tota la Judea:  “SEMPRE ESTIC AMB TU, SEMPRE ESTIC AMB VOLTROS. HI ESTARÉ SEMPRE FINS A LA FI DEL TEMPS”. Per açò, els al·lots i al·lotes de catequesi, i els joves de confirmació, deien: “Gràcies. Noltros, també esteim amb Tu”.

 

            Déu s’ha fet persona humana amb una intenció molt clara: Ell aspira que noltros tinguem cada dia, més desig d’Ell, desig de Déu. No és feliç el qui té. Ho demostra Jesús naixent a Betlem i a una cova. És feliç qui porta Déu al seu cor, com Jesús. No és feliç el qui fa el que vol, és feliç qui fa la voluntat de Déu, com Maria i Josep. No és feliç, ni ho serà mai, qui es creu prepotent i es posa per damunt dels altres, és feliç qui és senzill, com els pastors. No és feliç qui mira la vida des de la seva mirada egoista, és feliç qui veu la vida amb la mirada de Déu, com l’àngel. I... no és feliç qui no sap acompanyar els altres, o qui es disposa acompanyar-los amb la intenció de que li ho reconeguin,  és feliç qui sap acompanyar amb simplicitat i silenci com el bou i la mula.

Visquem Nadal, visquem el seu misteri, visquem el seu missatge. BON NADAL A TOTS.

 

Homilia diumenge 19 desembre 2021

Diumenge 4 (C) d'Advent

Text de l'Evangeli (Lc 1,39-45): Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».

 

 

 

HOMILIA 

     Sa carta als cristians hebreus d’avui (10, 5-10) comença així: Crist deia a Déu quan va entrar al món: Sé que el que m’exigiu no són ofrenes de víctimes sinó “fer la vostra voluntat”. Reconec que estic en el món per fer la vostra voluntat!.

     I fer la voluntat de Déu és la consigna que ens dóna qui, segons paraules del profeta Miquees, (primera lectura: 5,1-4a): És el nostre bon pastor!, el qui ens condueix, el qui ens acompanya i ens ensenya a respondre adequadament a la pregunta que recordàvem diumenge passat: Què hem de fer?. Les lectures d’aquesta setmana ens ofereixen la resposta: Hem de dur a terme en nosaltres mateixos la voluntat de Déu!.

     Per què, em deman avui, Elisabet rep a Maria amb aquestes paraules: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes?”.

     Elisabet, fixant-se en Maria, li diu aquestes paraules perquè Maria va respondre així al saluda de l’àngel: “Es faci en mi el que el Senyor vulgui!”.

     Quan una persona, quan algú de noltros fa “el que el Senyor espera d’ell”, els qui estan prop seu senten en el seu interior una alegria, una satisfacció especial.

     Aquesta alegria, aquesta satisfacció especial, la van sentir Elisabet i Joan Baptista. Fixem-nos què passa quan Maria entra a casa d’Elisabet. Just veure-la, l’evangelista Lluc recorda: “Tan punt Elisabet va sentir la veu de Maria, el fillet que portava a les seves entranyes va botar d’entusiasme”.

     Com ens diu avui el salm 79, boten d’entusiasme, es senten salvats, tots aquells que copsen la presència de Déu al seu costat. Als qui tenen la sort de viure la presència d’algú que “compleix la voluntat de Déu”

     Aquesta és la nostra missió com a batiats: Complir la voluntat de Déu alegrant, salvant als qui estan al nostre costat.

     Mirau, els sants, ens acompanyen a dir a Déu: “Es faci en mi la teva voluntat”.

Aquests dies hem celebrat la festa de:

* Sant Joan de la Creu. Ell diu a un dels seus poemes: Oh llama de amor viva, que tiernament hieres de mi alma en el más profundo centro! Pues ya no eres esquiva, acaba ya si quieres; rompe la tela de este dulce encuentro”.

* Sant Josep Manyent. Ell aconsellava als infants i joves a sentir aversió a tot allò que s’oposa a la llei de Déu, i a deixar-se motivar per l’amor a Déu i a l’Església.

     Convé que avui els avis es demanin: Com hem de complir la voluntat de Déu a la nostra família, noltros que en som les seves arrels.

     Convé que avui els pares es demanin: Com hem de complir la voluntat de Déu a la nostra família, noltros que som el tronc de la família. Els qui hem rebut la influència dels pares i ara tenim una influència directa sobre els fills i filles.

     Convé que avui els fills es demanin: Com hem de complir la voluntat de Déu noltros que som les noves rames d’una família que té arrels i tronc? Noltros que som els qui construïm el present i el futur de la nostra societat i de l’Església?

     Preguem, preguem. Preguem perquè sapiguem de ver aprofundir la nostra intimitat amb Déu com ens diu sant Joan de la Creu, i sapiguem i desitgem motivar-nos per l’amor a Déu que ens demana sant Josep Manyent.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Homilia diumenge 12 de desembre 2021

Diumenge 3 (C) d'Advent

Text de l'Evangeli (Lc 3,10-18): En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: «Mestre, què hem de fer?». Ell els respongué: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?». Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».

El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova. 

 

 

HOMILIA

     Avui escoltam el fragment de la carta de sant Pau als cristians de Filips que diu: “Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repetesc, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la Pregària”.

     I sabeu què sentia quan tenia a les mans aquestes paraules: “Com són acollides per aquell que no té feina? Pot estar content?. Com són acollides aquestes paraules per aquell que viu una dura situació familiar, i pens amb persones concretes? Pot estar content? ¿I com és acollida aquesta crida de viure sempre contents per aquells que estimen la vida i reclamen constantment respecte a favor de tothom, i experimenten com no pocs drets humanes són inculcats tant per gent que els proclama constantment com per d’altres que mai els tenen present? Poden estar contents, davant aquesta situació, aquells que lluiten, un dia sí i un altre també, perquè la vida sigui sempre i en tot moment valorada i respectada?”.

     I m’he fixat que aquesta expressió de Pau “Germans, viviu sempre contents”, acaba accentuant aquesta matisació: “En el Senyor”. Sí, Sant Pau no demana suprimir el dol o la tristesa davant la manca de feina, davant una situació familiar no fàcil, davant lluites que un estima i que tenen, en el moment actual, un cert tast de derrota. La tristesa, el dol, l’angoixa al cor són humanes, són enteses i totalment compreses per Déu. Sant Pau accentua que la nostra alegria sols pot provenir si estem units “al Senyor”, si confiam en ell, si el Senyor és la “causa de la nostra alegria”.

     I Sant Pau no proposa el que proposa perquè sí. No ho diu des d’una situació fàcil. Ho diu en una ocasió en què està tancat a la presó i tem per la seva vida.

     També el profeta Sofonies demana als habitants de Jerusalem que visquin contents. Ho diu així: “Crida de goig, ciutat de Sió. Acala, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics”. Sofonies aboca aquestes paraules a uns habitants que vivien un dels períodes més convulsos de la història de Judà. Feia més d’un segle que vivien sotmesos als assiris amb la conseqüent invasió de costums estrangeres i amb el menyspreu, per la classe política, dels seus costums habituals.

     L’alegria que demana la litúrgia d’aquest tercer diumenge d’Advent, no és, idò, una alegria banal, superficial, angèlica, que no toca de peus a terra, dirien alguns. No, l’alegria que hem de viure els cristians es fonamenta per la presència de l’Esperit en el nostre interior. L’Esperit de Déu ens acompanya sempre encara que allò que forma part del “cada dia” no ens satisfaci massa, quasi res, o absolutament res en alguns dels seus aspectes.

     Hem d’estar contents a pesar de tot, perquè el nostre goig és fruit de l’Esperit. D’aquell Esperit que fou donat a l’Església en la mort i resurrecció del Senyor, i l’Església sap que ha de caminar valenta i decidida tant quan és escoltada com quan no ho és. D’aquell Esperit que ens va ser donat a cadascú el dia del nostre baptisme i de la nostra confirmació i que ens fa experimentar la seva presència en hores complicades. D’aquell Esperit que va entusiasmar Jesús i que el va fer pregar amb aquestes paraules: “Us don gràcies, Pare, perquè heu revelat aquestes coses als més petits, als insignificants, i els heu amagat als qui creuen ser entesos i importants”. Aquell Esperit que va fecundar Maria verge i que, confiada tot i que res entenia, va ser capaç d’expressar de tot cor. “Es faci en mi el que tu vulguis”. Si, el nostre goig prové sobretot de l’Esperit que planejava ja sobre les aigües en la Creació del món i va fer possible i fa possible la seva evolució constant.

     Revisant aquestes lectures amb un grup de matrimonis, concloíem que els cristians trobarem la font de la nostra alegria si bevem de la nostra pregària diàriament. Si, en ella, som capaços de dir, com aquella gent que seguia Joan Baptista: “Senyor, què hem de fer!”.

     - L’Esperit ens diu.

- Voleu ser feliços. Què heu de fer? Compartiu el que teniu amb aquells que avui no tenen feina i s’ho passen malament.

- Voleu ser feliços: “Sigueu comprensius amb tothom. No exigiu més del compte, manco tampoc”.

- Voleu ser feliços: “No maltracteu, no insulteu...”. L’alegria possessiona el cor d’aquell que sap tractar als altres correctament, amb dignitat. D’aquell que sap veure en els altres el rostre de Déu.

- Voleu ser feliços: “Parlau de vida allà on els altres parlen de mort” “Parlau d’amor allà on hi ha odi”. Viviu la netedat i suprimireu la corrupció. Sigueu persones obertes a les necessitats dels altres allà on hi ha egoisme, egoisme fins i tot en salvar la vida d’un mateix i menyspreant la vida dels altres per feble o discapacitat que aquesta sigui.

     L’amor que prové de l’Esperit, sols l’amor serà capaç de fer-nos feliços. Bon 3r. diumenge d’advent a tots. Bon fruit d’aquestes lectures bíbliques.

 

 

Homilia diumenge 5 de desembre 2021

 

Diumenge 2 (C) d'Advent

Text de l'Evangeli (Lc 3,1-6): L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes: «És la veu d'un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny tortuós quedarà pla i el camí escabrós serà allisat; i tothom veurà la salvació de Déu».

HOMILIA

     Les lectures d’avui, per a mi, ens conviden a tenir referents. Ens ho recorda sant Pau a la seva carta als de Filips: “La meva oració va plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui”.

     I em deman: Qui ha contribuït a que l’evangeli, els seus valors, l’actitud que ens aconsella mantenir amb els altres i amb Déu, arreli en el cor dels qui som aquí?

     Joan Baptista, fill de Zacaries, ens ho recorda avui l’evangeli de Lluc, va contribuir al baptisme de conversió a favor de molts dels qui habitaven a la comarca del Jordà.

     Sant Pau agraeix avui explícitament als cristians de Filips perquè han contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia -els diu- fins avui. I els anima a seguir vivint per la causa de l’evangeli perquè així molts apreciaran, i gràcies a la seva dedicació i pregària, els valors autèntics.

     Per açò m’he demanat fent la meva pregària avui: I qui són els qui han contribuït i contribueixen perquè l’evangeli en tota la seva integritat vagi arrelant en jo, en noltros, en cadascú de noltros? A quí he de donar gràcies?:

     *Segur que molts, donam gràcies als nostres pares i avis. Us convid a tots, infants, joves, adults i granats, a repensar la nostra història i a sospesar la vivència de la fe que han tingut i tenen molts dels nostres pares, avis o familiars. A casa, teníem una imatge de Maria Auxiliadora amb una corona de bombetes que s’encenien cada 24 de mes. A més, anàvem a Missa junts cada setmana i cada dia vivim la pregària del rés del Rosari... A més, record les vegades que mo mare seia al costat meu i em corregia cordialment i em feia pensar.

     *Segur que molts donam gràcies als nostres catequistes i parròquies que ens han acompanyat en el nostre camí de fe. Recordem els seus noms, donem-los gràcies cara a cara.

     *Segur que no pocs recordam i tenim present mestres, professors que ens van ser referents perquè ens van transmetre, sobretot amb el seu testimoni, valors com: la feina ben feta, la cordialitat, la paciència, la reflexió, la rectificació i el perdó...

     *Segur que molts tenim present amics, autèntics acompanyants espirituals, que ens han ajudat i ajuden a fer camí sense cansar-nos. Posem-hi noms!

     *Segur que ha estat per noltros motiu d’una inquietud del tot positiva, el testimoni i el camí vocacional que ha dut a terme en Pau Pons, actualment sacerdot. I que duen a terme seminaristes actuals com Jaume Denclar i Antoni Salord. Presència que, amant de l’Església com som, i Rector del seminari, ja m’agradaria que algú seguís el seu testimoni.

     Pensem-hi tots, i els joves, sentiu la crida que Déu ens fa perquè de les nostres famílies i de la comunitat cristiana sorgeixin persones que optin per a ser bons pares, bons catequistes i professors, bons amics, però també bons capellans i persones consagrades a favor d’uns valors que ens condueixen a descobrir Déu i els valors de l’evangeli.