Homilia diumenge 28 octubre 2018

Dia litúrgic: Diumenge XXX (B) 28 octubre 2018

Text de l'Evangeli (Mc 10,46-52): En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els deixebles i molta gent. El fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s'estava assegut vora el camí. Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!». Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, tingues pietat de mi!». Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo». Ells van cridar el cec dient-li: «Coratge! Aixeca't, que et crida». Ell llançà el mantell, es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que faci per tu?». El cec respongué: «Rabuni, fes que hi vegi». Jesús li digué: «Vés, la teva fe t'ha salvat». A l'instant hi veié i el seguia camí enllà. 

Homilia

Què és el que avui me crida l’atenció? 

1. Molta gent transita els camins i li molesta la presència dels necessitats.

-No ens cau sempre bé atendre les persones grans de casa

-Molts creuen que fer néixer fillets en problemes, serà un problema per ells.

-Alguns els interessa més rallar d’aconseguir “una mort digna” que “una vida digna”

 

2. Jesús, però, anant de camí està atent a la seva presencia. I desitja fer-s’hi a prop.

-Avui descobreix a prop seu una persona que no hi veu.

-Un altra dia descobrirà una vídua que enterra al seu fill únic.

-Una altra vegada compartirà el dol de Marta i Maria per la mort de Llàtzer.

-No margina a ningú. Crida com a apòstols a cobradors d’impost. 

3. El seu testimoni, interessat i clar, obra els ulls als apòstols i a la gent. Jesús els implica. En nom seu, el criden.

-La presència dels missioners ens fan tornar sensibles.

-Els voluntaris de Caritas, els qui visiten malalts, els qui són catequistes, els seminaristes ... ens interroguen. 

4. Els més necessitats reclamen constantment dignitat, que els tenguin en conta.

-Els immigrants que arriben a les costes europees. Per què s’exposen a la mort?

-Les persones que passen per una crisi personal sols desitgen ser escoltades.

-Els fills, els catequitzants, els alumnes difícils, ens reclamen paciència, acollida. 

5. Jesús intueix que hi ha misteri, un camp vast en el cor dels més necessitats. I abans de res, demana humilment: Què vols que et faci?

- Quan un espòs mira atentament a la seva esposa, ...

- Quan un pare o mare mira atentament al seu fill o filla, ...

- Quan algú toca a les portes de Càritas, ... 

6. Bar-timeu demana “veure!”. Vol fer-se amb la bellesa de tot, vol estar atent al que passa.

-Un fill vol aprendre a veure. Necessita pares educadors.

-Qualsevol persona vol trobar sentit a la vida. Necessita referents.

-El món necessita creure en l’Església. Els cristians hem de ser responsables. 

7. Bar-timeu, quan hi veu, el segueix. Ha descobert dues coses: 1) La fe salva 2) En Jesús hi ha alguna cosa especial. És digne de ser seguit.

-La constància ens és necessària.

-L’esperança demana paciència.

-Jesús és digne de ser observat, escoltat, seguit.

 

8. El salm 125 avui ens diu: “És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebram!”.

-Hem de donar gràcies per ser creients i per sentir-nos empesos a considerar que tothom mereix atenció, estima.

-Hem de procurar evangelitzar en aquest sentit a fi de que el món, considerant tothom, lloï Déu.

 

9. I Jeremies proclama avui també: El Senyor salva el seu poble. Salva cecs, coixos, mares que crien, gent exiliada, ....

-Hem de ser persones orants.

-Hem d’obrir el nostre cor a Déu en les nostres necessitats.

-La pregària no ens pot faltar mai.

Homilia diumenge 21 octubre 2018

Diumenge XXIX/B 21 octubre 2018

Text de l'Evangeli (Mc 10,35-45): En aquell temps, Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acostaren a Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem». Jesús els preguntà: «Què voleu que faci per vosaltres?». Ells li respongueren: «Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra». Jesús els contestà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?». Ells li respongueren: «Sí que podem». Jesús els digué: «Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat».

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom».

Homilia

     Germans, avui m’he sentit cridat a accentuar vàries expressions de les lectures per a la meva reflexió personal. Reflexió que m’atrevesc a compartir. Segur que voltros accentuareu, des de la vostra situació personal, uns altres punts o alguns punts mateixos que els meus.

      De la primera lectura, Isaïes, 53, m’he aturat a n’aquella expressió que a ja assenyala la vinguda de Jesús quan diu: “El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. I gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum”. 

      Avui, celebram el Domund. I tenint present tants i tantes missioneres que ho han deixat tot per anar a servir els més pobres, m’adon de la importància que té per a la nostra vida el sofriment. Qui no pateix, deixau que ho digui clarament, en el fons no valora res. El patiment ens fa descobrir el valor de tot. 

      El patiment i el martiri de no pocs, com per exemple del bisbe Romero, ens fa descobrir el valor que té tota persona. Em concret, el valor que tenen els pobres. Ens fa veure que són persones i que mereixen el nostre màxim respecte. Poc importa, per a valorar-los, si tenen o no tenen. Tothom val per ser senzillament “persona”

      El patiment d’aquella mare mallorquina que va treure de les aigües la seva filla tot morint ella mateixa en l’intent, ens ha fet veure i valorar l’amor que hi ha en una maternitat ben viscuda. 

      El patiment que vivim quan un fill mor, quan uns pares moren, ens fan descobrir el valor que té cadascuna de les nostres famílies. 

  

      El patiment que ens produeix perdre la nostra salut, un amic, qualsevol cosa, ens fa sospesar el seu valor. 

      Per açò no m’ha estranyat, ni crec que us estranyi, la conversa profunda i educadora que té Jesús amb els seus més íntims, els apòstols. 

      Ells com quasi bé tots noltros constantment, sols somiam que les coses ens vagin bé sempre, i desitjam una vida fàcil, fins i tot, alguns desitgen tenir èxits, fama, poder. És el que desitgen Jaume i Joan quan demanen a Jesús que, una vegada sigui glorificat, poder seure també ells, un a la seva esquerra i l’altre a la seva dreta. Però no ho desitgen sols ells, també els altres apòstols ho desitgen. Per açò Lluc accentua amb molta finesa: “Quan els altres deu –o sigui la resta dels altres apòstols- ho van saber, es van indignar contra Jaume i Joan”.

 

      Jesús els educa a tots pacientment. Ho fa amb les seves paraules i ho fa, sobre tot, amb les seves obres i actuació personal. 

      Ho fa amb les seves paraules. Els diu, ningú pot ser glorificat, ningú trobarà mai el valor de res, ningú valorarà Déu i la seva amistat i persona, si no és capaç de valorar les coses de cada dia: la vida, els amics, el que té, ... I ja sabem tots que només ho valorem de ver quan tot açò ens falta, quan patim perquè ens falta. 

      I Jesús els educa amb les seves obres, perquè el que realment l’importa és estar al costat dels qui pateixen. A fi de comptes els educa per a ser enviats a curar. A estar a prop dels qui pateixen. A ser font d’esperança. A dir-los que aconseguiran la seva salut perquè, patint, han descobert el valor tot, de la vida, de l’amor, de l’esperança, de Déu. 

      I Jesús ho demostra en la seva persona, ja que sols aconsegueix la glorificació, la seva trobada total amb Déu el seu Pare, després d’haver passat pel sofriment. Ell els diu clarament: “El Fill de l’home, no ha vingut a ser servit sinó a servir, a donar la seva vida com a rescat per a tots”. 

      Germans, avui, Dia del Domund, les lectures ens conviden a valorar el sofriment, el servei als altres, el patiment a favor de tot. Així som. Descobrim el valor de la vida quan la perdem. Descobrim el valor dels amics, quan els perdem. Descobrim el valor de Déu, quan ens trobam necessitats d’algú en el qual hi descansi totalment la nostra confiança. 

      El sentit de la vida ens arriba gràcies al sofriment. Qui no vol patir, qui refusa les llàgrimes, el dol, el fracàs, .... refusa descobrir el valor de tot.

Homilia diumenge 14 d'octubre 2018

Diumenge XXVIII/B 14 octubre 2018

Text de l'Evangeli (Mc 10,17-30): Un dia que Jesús sortia de camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant de Jesús i li preguntà: «Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li digué: «Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li va dir: «Mestre, tot això ho he complert des de jove». Jesús se'l mirà i el va estimar. Li digué: «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me».

En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: «Que n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n'és, de difícil, entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres: «Si és així, qui pot salvar-se?». Jesús se'ls mirà i digué: «Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot». Llavors Pere li va dir: «Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit». Jesús digué: «Us ho asseguro: tothom qui per mi i per l'evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna».

Homilia

L’evangeli comença avui així: “Sortint Jesús pel camí un home va córrer, es va agenollar als peus de Jesús i li va fer una pregunta”.

Sa seva actitud (va córrer i es va agenollar) demostra que sa pregunta que porta al cor li és important: “Què he de fer per posseir la vida eterna?”. 

Prou ho sabia i prou ho sabem noltros el què hem de fer. El que passa és que més d’una vegada formulam la mateixa pregunta en moments i a persones diferents per “avam!” si algú ens dóna una resposta que ens sigui més fàcil d’escoltar i complir. 

Aquest home no sabia tant el que s’ha de fer pel llibre de la Saviesa, primera lectura d’avui, com pel seu coneixement de Moisès que li recorda Jesús a l’evangeli. 

No ho podia saber directament pel llibre de la Saviesa perquè aquest és un dels set llibres que els jueus no tenen al Canon del’A.T., no l’acullen com a Paraula de Déu. En ell, Salomó, que es diu que és el seu autor, manifesta d’una manera totalment clara que és el que convé fer per entrar en el Regne. Convé preferir la Saviesa, el seny, el que Déu manifesta en la Bíblia, abans de ceptres i trons, abans de riquesa i de pedres precioses, abans de plata, de salut i de bellesa. I per què? Perquè la Saviesa, el seny, la Paraula de Déu és “llum que ens mostra on es troben els autèntics valors”. 

Qui no té aquesta “llum”, prefereix ceptres i trons, plata, salut i bellesa. Prefereix béns que passen amb els anys, béns que no tenen cap futur en el Regne de Déu. 

I quins són els béns que tenen futur en el Regne? Aquests si els coneixia aquell home que va córrer i es va agenollar als peus de Jesús, i els coneixem també noltros. Jesús li respon dient: “Tu ja ho saps. Tu ja saps el que diuen els manaments”. Però si vols escoltar Déu d’una manera perfecta “Deixa el que tens, atén als pobres, i seguim!”. 

      Aquell home se’n va anar trist perquè desitjava escoltar una altra resposta. Una resposta que digués que “és possible entrar en el Regne de Déu sense haver de deixar el Regne de la mundanitat”. Sense deixar de cercar ceptres i trons, poder, beneficis econòmics, fama, ...

      En aquest home de l’evangeli hi ha bona intenció, el Regne li importa. Creu en el Regne de Déu després d’aquest vida. Vol posseir la vida eterna. Aspira viure en Déu una vegada mort. El que li passa és que també vol viure còmodament en aquesta vida, no vol perdre els beneficis que aquesta vida li pot atorgar.

      Possiblement avui, i en no pocs, no hi ha ni tan sols aquesta bona intenció. I és que, a la pràctica, a molts, en aquest món nostre actual, els interessa més tot el que és immanent que el transcendent, l’immediat que el que pot venir en un futur, els béns materials que els béns futurs.

      Avui molts no és fan aquesta pregunta, no els interessa. Per açò ni corren ni s’agenollen per trobar-se amb Jesús.