Homilia diumenge 30 juliol 2023

 

Diumenge 17 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 13,44-52): En aquell temps, Jesús digué a la gent: «El regne dels cels és semblant a un tresor amagat en un camp, que, si algun home el troba, l’amaga, i en el seu goig va i ven tot el que té i compra aquell camp.

També és semblant el regne dels cels a un home comerciant que busca perles fines, i havent trobat una perla de gran valor, va i ven tot el que té i la compra.

I també el regne dels cels és semblant a una xarxa tirada a la mar i que recull [peixos] de tota mena, i que, quan s’ha emplenat, la porten a la platja, i s’asseuen, i recullen els bons en coves, i els dolents els llancen fora. Així serà a la fi del món: sortiran els àngels i separaran els dolents d’entremig dels justos, i els llançaran al forn del foc: allí hi haurà el plor i el cruixir de dents.

«¿Heu entès totes aquestes coses?». Li diuen: «Sí». I els diu: «Per això, tot escriba instruït en el regne dels cels és semblant a un amo de casa que treu del seu tresor coses noves i velles».

 

HOMILIA

 

La Paraula de Déu, no una paraula qualsevol, ens demana avui que siguem capaços de posar el nostre cor i dedicar els nostres millors esforços a allò que realment val la pena. 

            En el fons, ens demana que sapiguem discernir, escollir, triar el que val la pena a fi de ser persones que han trobar sentit i gust per la vida. I assenyala un verb que és important tenir present. El que val la pena, el que dóna sentit a la nostra vida, resulta que està amagat a tots aquells que sols cerquen superficialment. “Qui no cerca, qui no arrisca no pisca!”.

            I el verb “cercar” el que està amagat demana per part nostre “voluntat, interès, observació, paciència, escolta, reflexió...”. En una paraula, no és fàcil aconseguir un estil de vida positiu, agradable, humà.

            Per açò és que ens ha de fer pensar que no educam per “aconseguir trobar el tresor que està amagat” quan ens enteram que el 50% dels joves d’avui viuen diverses frustracions, i un 17% de la població balear es troba prenent algun tipus de psicofàrmac. Avui molts professionals diuen que l’educació no atén avui a la diversitat que vivim.

            Algú escrivia al Diari Menorca de dia 28 que ens convé a tots analitzar, debatre problemes, trobar solucions i recursos.

Veient aquestes dates algú em deia: “Què podem fer?”. I li vaig respondre: “Jo canviaria sa pregunta, en tost de “què podem fer” tal vegada seria millor demanar-nos “Com ens convé ser?”.

            Entre uns i altres hem d’intentar no ser superficials, reflexionar, cercar el que està amagat, acollir-lo i..., sobretot, el que ens diu avui la Paraula de Déu: “Vendre-ho tot -fer el que sigui- per aconseguir-ho”.

            No basta tenir el desig de trobar el tresor que està amagat, el que importa és fer una opció seriosa i dedicar-li temps, deixar-nos acompanyar, convertir aquest desig en pregària.

            Avui la primera lectura (1Re 3), ens posa un exemple molt clar amb el rei Salomó. El Rei Salomó, un bon dia pregant, reflexionant, somniant, va viure com Déu li deia: “Digue’m què vols que et doni”. I que li va respondre el Rei Salomó?. LI va dir: “Senyor som un rei molt jove que encara no sé com conduir un poble nombrós, tant! Que ningú és capaç de comptar. El que desitj és:

            -La gràcia de saber escoltar

            -La gràcia de saber destriar el bé del mal i ser així un rei just”.

            Salomó entén que sense saber escoltar i discernir ningú és capaç de saber governar res, ni la seva pròpia vida.

            I el Senyor li respon el que tots hem de tenir present: “Ja que no m’has demanat anys de vida ni riquesa, et concediré la capacitat de discernir i de ser prudent i sagaç.

            Preguem avui perquè Déu ens ajudi, mitjançant uns bons pares, uns bons mestres, uns bons catequistes..., mitjançant persones referents en tots els àmbits: església, política, esport... a ser persones que viuen i comuniquen el Déu amor, al Déu constructor de pau i fraternitat, el Déu que ens vol companys amics i executors de bones relacions

            Preguem avui a Déu per aquelles persones que corren el risc de destruir-se per manca de reflexió, per addiccions que els fan manco lliures...

 

Homilia diumenge 23 juliol 2023

 

Diumenge 16 (A) de durant l'any

Text de l'Evangeli (Mt 13,24-43): Els proposà una altra paràbola, dient: «El regne dels cels és semblant a un home que sembrà bona llavor en el seu camp. Però quan els homes dormien, vingué el seu enemic, sembrà a sobre zitzània enmig del blat, i se n’anà. I després d’haver brotat l’herba i de produir fruit, aparegué la zitzània. I acostant-se els servents de l’amo de la casa, li digueren: “Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? ¿Com és, doncs, que té zitzània?”. I els digué: “Un home enemic ho ha fet”. I els servents li digueren: “¿Vols que anem a recollir-la?”. I diu: “No, no fos cas que recollint la zitzània, arrenqueu al mateix temps el blat. Deixeu créixer l’un i l’altre fins a la sega; i en el temps de la sega diré als segadors: recolliu primer la zitzània i lligueu-la en feixos per cremar-la, però el blat, aplegueu-lo en el meu graner”».  

Els proposà una altra paràbola, dient: «El regne dels cels és semblant a un gra de mostassa que un home pren i el sembra en el seu camp. La que certament és la més petita de totes les llavors, quan ha crescut és la més gran de totes les hortalisses, i es fa arbre, de manera que els ocells del cel venen i s’ajoquen a les seves branques».
D’una altra paràbola els parlà: «El regne dels cels és semblant al llevat que una dona pren i amaga en tres mesures de farina fins que tot s’ha fermentat».  

 

Totes aquestes coses les digué Jesús en paràboles a les multituds, i sense paràboles no els parlava de res, per tal que es complís allò que s’havia anunciat per mitjà del profeta, quan diu: «Obriré en paràboles la meva boca, proclamaré coses amagades des de la constitució del món».

Llavors, un cop acomiadades les multituds, arribà a casa, i s’aproparen a ell els seus deixebles, dient: «Explica’ns la paràbola de la zitzània del camp». I ell els respongué dient: «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home; el camp és el món; la bona llavor, aquests són els fills del regne; la zitzània són els fills del diable; l’home enemic que la sembrà és el diable; la sega és la fi del món; i els segadors són els àngels. Per tant, així com es recull la zitzània i es crema al foc, així serà a la fi del món: enviarà el Fill de l’home els seus àngels i recolliran del seu regne tots els escàndols i aquells que cometen iniquitat, i els llançaran al forn de foc. Allí hi haurà el plor i el cruixir de dents. Aleshores els justos resplendiran com el sol en el regne del Pare d’ells. El qui tingui orelles, que escolti.

 

 

HOMILIA 

 

Avui hi ha molts temes a tenir present:

 -        Primer: Les lectures d’aquests diumenge. I d’elles que hem de tenir present? Sempre convé extreure’n el que més creguem necessari per a viure la fe lo més correctament possible. Personalment em grav al cor:

*Déu vetlla sobre tothom i mos tracta amb tota consideració. Noltros com Ell hem de ser humans amb tothom (Sa 12).

*Aquesta consideració lliga perfectament amb l’evangeli quan mos recorda: “Tranquils, deixau que cresquin junts “full” (el gra bord) i “blat”. Sigau persones i comunitats que, amb paciència i esperant l’hora oportuna, aneu suprimint el jull, la negativitat de la vostra vida i la del entorn, i col·locant al graner, al vostre cor, el blat. Aquesta observació de Jesús l’hem de tenir present tots: família, escola, catequesi, responsables de tots els nivells: esport, música...

*Es salm 85 ens convida a ser com s’ha revelat Déu i es revela constantment: “Siguem, com el Senyor, indulgents i bons, rics en l’amor per a tothom”.

* I sant Pau recorda: “El qui penetra l’interior –qui escolta la veu Déu- sap prou bé quin és el voler de l’Esperit”. El voler de l’Esperit és: Sigueu indulgents i bons, rics en l’amor per a tothom”.

 -Segon: Avui en concret, el Papa ens demana que siguem “indulgents i bons” amb les persones majors, ell diu: “Amb els avis i la gent gran”. I a la carta que ens ha enviat a totes les comunitats, ens proposa:

            *Que els joves alegrin el cor de la gent gran. Que aprenguin de la saviesa de les seves vivències. Que els visitin. Que els abracin. Que en ells reconeguin que pertanyen a una història més gran i variada que ells mateixos. Per açò, que ningú els deixi sols, que ningú els relegui als marges de la societat.

            *Que la gent gran reconegui que la seva història, la seva vida, les seves circumstàncies ha de ser aprenentatge per a tots. Que la gent gran resi pels més joves, especialment per a tots aquells que durant el mes d’agost celebraran a Lisboa (Fàtima) una Torbada Mundial de Joventut. 

-Tercer: Com a Parròquia avui donam a conèixer també la formació de la Confraria, de la fraternitat de Santa Maria Magdalena. Ella va ser la que va viure en primer lloc i la que va anunciar als apòstols la “resurrecció” de Jesús. Quina és la nostra intenció, el nostre objectiu convidant-vos a tots a participar d’una manera o d’una altra d’aquesta fraternitat? No és altra que aquesta: Motivar-nos a tots (joves i gent madura) a intensificar el nostre baptisme.

Sortiguem al carrer, divendres sant, amb aquest compromís: “Visquem durant tot l’any, gràcies a diverses trobades, la formació cristiana, la pregària, la celebració de l’Eucaristia, la trobada festiva entre noltros”. Que aquesta confraria, que aquesta fraternitat ens ajudi a viure la fe amb qui Maria Magdalena anuncia: Jesús ressuscitat!. Jesús, revelació de Déu, que com diu el salm 85: “És ric en l’amor!”. Perdona el jull, el gram bord, la mala herba que va viure durant la seva vida.

 

 

Homilia diumenge 16 juliol 2023

Diumenge 15 (A) de durant l'any

 

Text de l'Evangeli (Mt 13,1-23): En aquell dia, sortint Jesús de la casa, s’assegué a la vora de la mar, i s’aplegaren amb ell grans multituds, de manera que pujà a una barca, per tal d’asseure-s’hi, i tota la gent s’estava dreta a la vora de la mar.

I els parlà de moltes coses en paràboles, dient: «Heus aquí que sortí el sembrador a sembrar. I mentre ell sembrava, [uns grans] caigueren arran del camí, i vingueren els ocells i se’ls menjaren. Altres caigueren en pedregar, on no tenien gaire terra, i de seguida germinaren perquè no tenien gruix de terra. I havent sortit el sol, es van cremar i, perquè no tenien arrels, s’assecaren. Uns altres caigueren entre espines, i cresqueren les espines i els ofegaren. Uns altres caigueren en terra bona, i donaren fruit, un de cent, un altre de seixanta, un altre de trenta. El qui tingui orelles, que escolti».

I acostant-se els deixebles, li digueren: «Per què els parles en paràboles?». Ell, responent, els diu: «Perquè a vosaltres us ha estat donat de conèixer els misteris del regne dels cels, però a ells no els ha estat donat. Perquè, al qui té, se li donarà i abundarà; però al qui no té, fins i tot allò que té li serà pres. Per això els parlo en paràboles, perquè mirant, no veuen, i sentint-hi, no senten ni entenen. I es compleix amb ells la profecia d’Isaïes, que diu: Amb l’oïda oireu i no entendreu, i mirant, mirareu, i no hi veureu. Perquè s’ha endurit el cor d’aquest poble, i amb orelles mal dispostes han escoltat. I han aclucat els seus ulls, no sigui cas que amb els ulls hi vegin i amb les orelles hi sentin i amb el cor entenguin i es converteixin i els guareixi.
Però benaurats els vostres ulls perquè hi veuen, i les vostres orelles perquè hi senten. En veritat, doncs, us dic: molts profetes i justos desitjaren veure les coses que veieu i no les veieren, i sentir les coses que sentiu i no les sentiren!

Vosaltres, doncs, escolteu [el sentit de] la paràbola del sembrador. Tot el qui sent la paraula del regne i no entén, ve el Maligne i roba el que ha estat sembrat en el seu cor: aquest és el que ha estat sembrat arran del camí. El que ha estat sembrat en el pedregar, aquest és el qui sent la paraula i de seguida la rep amb goig, però no té en si arrel sinó que és de curta durada; i, vinguda la tribulació o la persecució a causa de la paraula, de seguida s’escandalitza. El que ha estat sembrat entre espines, aquest és el qui escolta la paraula, però les preocupacions del segle i l’engany de les riqueses ofeguen la paraula i queda sense fruit. Però el que és sembrat en terra bona, aquest és el qui escolta la paraula i entén, i dona fruit i en produeix, un cent, un altre seixanta, i un altre trenta».

 

HOMILIA

 

Déu, mitjançant el profeta Isaïes, ens comunica un convenciment seu: “Així com la pluja i la neu quan cauen del cel amaren la terra i la fecunden, així serà la paraula que surt dels meus llavis” (55, 10-11).

 
    L’orant del salm 64, tenint present aquest convenciment de Déu, prega tenint la voluntat i el desig que “Déu vetlli per la terra que som cadascú i la regui, l’enriqueixi a mans plenes, i prepari així els sembrats, i que d’ells regalimi la fertilitat”.

    Sant Pau viu, tasta aquest esperit del profeta Isaïes i de tota la Bíblia, i conscient que molts estan sotmesos a una situació absurda (no s’obren a la Paraula de Déu, no cuiden la seva espiritualitat), no perd l’esperança que un dia seran alliberats d’aquesta situació desgraciada i aconseguiran la llibertat. Acollirem la Paraula de Déu i prepararem el sembrat, la seva voluntat, el seu interès, la seva vida. Sant Pau no perd l’esperança i espera que serem plenament fills quan el nostre cos serà redimit del tot.

    La Paraula de Déu, ens ho dóna entenent encara més l’evangeli i en forma de paràbola, a vegades cau entre noltros, en el cor d’alguns de les nostres famílies, de les nostres comunitats, de noltros mateixos:

1)Arran del camí. Han tingut un bon clima cristià a la seva família, potser fins i tot al seu centre escolar, a la catequesi... però no l’han acollit amb ganes, no han tingut la voluntat de fer-se’l seu.  Han vingut els ocells i se l’han menjat. L’entorn actual (l’altre de la parella, els amics, l’mabient, comentaris arreu...) li ha fet oblidar la seva formació inicial. I avui no sols no cuiden la seva espiritualitat ni la celebren, sinó que –tenint present l’època de la seva infància- sols remarquen la part negativa que sols ells van viure. La remarquen com si fos per ells un arma de defensa per justificar el seu estil de viure actual. A vegades sentim, i constantment per part d’alguns, remarcar només aspectes negatius de la seva experiència a la família, al col·legi, a la catequesi...

2)A un terreny rocós, on hi havia poca terra, on hi havia poc clima humà, cristià... I és clar, allà on no hi ha profunditat no hi ha arrels fortes. Allà on no hi ha pares, família, amb arrel cristià. Allà on la família no prega, no celebra l’Eucaristia, no té la Bíblia a les mans... no ajuda a que la fe s’arreli al cor dels més joves.

3) Una part va caure entre cards i quan els cards van créixer la van ofegar. Alguns han viscut experiències de cada color, positives i negatives. Però en el seu cor han gravat més les negatives i han ofegat, amagat, esborrat les positives. I no poques vegades accentuen allò de... “Un professor, un religiós, un catequista, un capellà, un qui va a missa.... va dir, va fer...” i el seu comportament va ser la causa de que jo avui no cregui en res, almanco en l’Església.

4) Una part va caure a la terra bona i va donar fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Perquè la fe arreli és molt convenient cuidar un ambient familiar, escolar, parroquial propici, però també é necessari que hi hagi interès, ganes, voluntat...

Donem avui gràcies a Déu perquè, tot i que a vegades convivim amb persones que no han acollit la fe amb serietat, o que no l’han viscuda amb família, o que hem viscut o escoltat experiències gens positives referent a persones d’església, la fe ens acompanya i seguim tenint interès, avui més que mai,  de deixar-nos amarar per l’Esperit, per la Paraula, per la Presència de Déu. 

No deixem de cuidat la llavor cristiana que Déu ha sembrat en els nostres cors. No caiguem en la superficialitat, en la inconstància, en la comoditat...