Sagrada Família 31 desembre 2017
La Litúrgia té present avui tot el queens aporta Nadal. Avui, festa de la Sagrada Família, recordam i celebram que Déu va voler néixer dins d’una família perquè volia significar la importància de l’amor i de l’educació familiar.
En una societat i en uns moments en els quals la institució familiar no gaudeix del mèrit i prestigi que mereix és especialment necessari celebrar aquesta festa instituïda pel Papa Benet XV. Just al començament de la celebració, a l’oració col·lecta, hem demanat a Déu capacitat d’imitar les virtuts domèstiques de la Sagrada Família.
Quines són aquestes virtuts? Sols tenint present l’evangeli d’avui en descobrim algunes:
1ª. Josep i Maria van al temple per complir amb tot el que mana la Llei de Moisès i presenten Jesús, el seu fill, a Déu. Aquest detall ens facilita imaginar que a la casa de Josep i de Maria, Déu hi era totalment present. Jesús va aprendre a recitar entre ells el “xemà” a les hores que convenia. Pràctica que haurien d’imitar també les nostres famílies: celebrar el bateig, resar a casa, celebrar tots i cadascun dels sagraments ...
2n. De Simeó sabem que era un home just i pietós. Sabem que era una persona que anava també al temple i que, en estat de pregària profunda, va intuir que veuria el Messies abans de morir. En l’infant Jesús als seus braços, Simeó entona un dels himnes més importants per a la litúrgia de l’Església que pregam cada dia a les completes abans d’anar a dormir. Himne en el qual ell va demanar, i noltros també demanam, poder morir en pau. I aquí descobrim una altra virtut a tenir present i a acollir: “Desitjar viure i morir en pau”.
3r. Hi havia també en el temple una profetessa, Anna, que havia estat casada durant set anys, després enviudà i va viure viuda fins els 84 anys. Des de llavors havia dut una vida austera, i una vida de pregària i dejuni. No coneixem cap diàleg entre ella i Josep i Maria, però si reconeixem l’impacte que la seva presència li va provocar perquè escampà arreu el que havia vist i viscut. Una altre virtut, idò, a tenir present en el cor de les famílies cristianes: “Transmetre arreu el que vivim al temple, a la parròquia. El que vivim durant la catequesi, la celebració de l’Eucaristia, la pregària, el contacte amb tots els qui estimam i formam part de l’Església”.
4. Hi ha un altre comentari a l’evangeli digne de ser tingut en compte. Es diu: “El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’açò que es deia d’ell”. I aquesta és una altra virtut que hem de tenir ben present totes les famílies cristianes: “Rallar bé de l’Església, accentuar els seus aspectes positius, estar meravellats, dolçament sorpresos, del que diuen sobre l’atenció als pobres que viu l’Església, sobre l’atenció que té als malalts, sobre l’atenció que té per a l’educació d’infants, joves i adults.
Avui, en aquesta festa de la Sda. Família, vulguem encomanar especialment a Déu les nostres famílies. Tinguem present que en elles:
-S’ha creat el fonament de les nostres vides.
-Els nostres pares, avis i padrins ens han ajudat a créixer en la fe i en els valors de la vida cristiana.
-En elles vivim la gratitud per totes aquelles persones que un dia rere altre es moren i ens han enriquit la nostra vida de la seva experiència i valors, i donam gràcies també pels nous membres que ens arriben.
Que cadascuna de les nostres cases arribi a ser un model d’Església domèstica tal com ho desitjà el Vaticà II.