Diumenge IV d’Advent
Possiblement avui és el diumenge més marià de tot l’any litúrgic. Avui Maria se’ns presenta com el que és, el personatge principal del temps d’Advent. Maria ens ensenyi a ben acollir “el qui ve”.
Encarnant-se Déu en les entranyes de Maria, descobrim –com ens diu la primera lectura d’avui, la de Samuel- que el que vol Déu no és residir en un edifici, sinó en les entranyes de la humanitat. Fent de les entranyes de Maria el seu “habitat”, Déu ens diu a les clares que vol residir en el nostre interior.
Maria no li ofereix cap casa luxosa, ni or ni plata. Senzillament li fa entrega del seu “sí!” senzill, però confiat i fidel. Un sí! silenciós però creïble. Un sí! cor a cor en diàleg amb l’àngel Gabriel però que marcarà la vida de Maria i la de molts durant tota la història humana. Un sí! que, com diu la carta d’avui als romans, tot essent pronunciat “com amagat”, revela el pla de Déu: “Vull habitar en el cor de la humanitat!”.
Déu sempre es manifesta en la història humana sense fer massa renou. Fins i tot, no poques vegades, es manifesta totalment al marge dels palaus, dels honors i de les persones que tenen poder: els màrtirs, els sants, la bona gent senzilla que habita al nostre costat. Mirau com es manifesta també en l’Eucaristia, mitjançant el pa i el vi que depositam sobre l’altar com a fruit de la terra i del nostre treball.
Maria va acollir el pla de Déu amb la seva senzillesa natural: “Que es compleixin en mi les teves paraules!”. I aquestes paraules les va recollir Jesús en la pregària que ens va deixar, “El Pare nostre”: “Faci’s la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel!”. Si ella ens mostra amb el Magnificat -que és abans del Pare nostre-, a posar-nos en mans de Déu, seguint el seu exemple i imitant-la, també noltros ens posam en mans de Déu quan diem en el Pare Nostre: “Es faci la vostra voluntat!”. Donem importància al Pare Nostre.
Avui, seguint Maria, donem importància també a la “Comunió”. Com Maria, i rebent el Cos de Crist, ens convertim també en casa de Déu, en el seu habitacle. L’ “Amén” que diem quan el prevere diu: “El Cos de Crist”, és similar al “sí” de Maria i té les mateixes conseqüències: ens posam a disposició de Déu, ens omplim de la seva gràcia perquè, com Maria, “el senyor és en noltros”.
Hem de ser conscients a l’hora de combregar. Hem de viure la mateixa actitud de Maria quan, humil i fidel a Déu, va dir: “Amén!” “Es faci en mi el que vulguis”. Un “Amén” que ens segueix quan sortim de l’Església perquè ens converteix en col·laboradors de Déu a l’estil de Maria, en els seus còmplices en la història de salvació.
A la nostra Parròquia, com a tantes d’altres, cada dia a partir de les 18,30h., un poc abans de Missa de les 19h., resam el Rosari. En ell, tenim present els misteris de goig que ens predisposen per a viure el misteri de Nadal. Aprofitem aquesta pregària de l’Església per a viure Nadal durant tot l’any. Per a sentir com Déu vol que el transmetem arreu: a casa, al carrer, entre amics, arreu!