Diumenge 1 d´Advent (Amb motiu de la Missa vocacional)
MONICIÓ D´ENTRADA
Amb aquesta celebració començam el temps d’Advent. Són tres els adveniments o vingudes del Fill de Déu que evoca la paraula Advent: la vinguda històrica al món com a persona humana, que celebram per Nadal; l’adveniment que es produirà al final del temps; i, l’adveniment i la presència diària del Fill de Déu a l´Església i a tots nosaltres.
En la vida trobam tantes i tantes coses que reclamen la nostra atenció que, fàcilment, ens acostumam o no tenir massa present a Déu en la nostra vida.
L´Advent vol despertar amb nosaltres el desig i la il·lusió de trobar-nos amb Déu.
Avui, primer diumenge d´Advent, preguem pels nostros seminaristes, i perquè no hi manquin joves que vulguin preparar-se al seminari per la vida sacerdotal.
Flaixos per a l’homilia
Hi ha persones desganades que no troben bo cap aliment, i persones apàtiques que no s’interessen ni es banyen per res. Contra la desgana i l’apatia espiritual, el temps d’Advent vol despertar en nosaltres el desig, les ganes de trobar-nos amb Déu: “Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!” (1ª lectura: Is 63, ss)
Esquinçar el cel i baixar, per què? Perquè “Vós sou, Senyor, el nostre pare, Vós sou el nostre Redemptor. Nosaltres som l’argila i Vós, el terrisser, tots som obra de les vostres mans” (Isaïes)
Demanem al Senyor que “vengui! Demanem-li que faci de la massa informe de les nostres vides un instrument útil, bell, únic. Que ens ajudi a descobrir la seva crida, la nostra vocació. Que ens ajudi a descobrir quina ha de ser, en nosaltres, la seva presència.
Com ens diu l’evangeli (Mc 13, 33-37), a nosaltres ens toca una actitud de vetlla, mantenir-nos atents i desperts front qualsevol circumstància. El Senyor ens parla no sols en els moments que ens són o ens semblen importants, també ens parla en d’altres que ens poden semblar insignificants. Qui sap si ja hem desaprofitat la seva crida, el teu pas, en no pocs dels moments de la nostra vida!
Siguem orants com l’orant del salm 79 de la litúrgia d’avui quan s’esplaia així: “Déu de l’univers, girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau aquesta vinya (aquest fill vostre), que la vostra mà ha plantar robust i fort”.
PREGÀRIES
Per l’Església, que visqui i transmeti sempre la presència diària de Déu entre nosaltres. PREGUEM
Pels cristians que iniciam aquest temps d’Advent, que despertem el desig que hi ha en els nostres cors de trobar-nos amb Déu. PREGUEM
Pels qui ens reunim cada diumenge entorn de la taula de l’Eucaristia, que Déu faci de la massa informe de les nostres vides, un instrument útil, bell i únic. PREGUEM
Pels cristians desganats i apàtics, pels qui han col·locat la fe a la perifèria de la seva vida, que es despertin a la vigilància que tots els batiats som cridats a viure en qualsevol circumstància. PREGUEM
Per tots i cadascú dels qui vivim avui aquesta celebració. Que siguem conscients de la crida que Déu ens fa a fer-lo present i creïble segons la nostra personal vocació. PREGUEM
Per tots els seminaristes, especialment pels de la nostra diòcesi, que cuiden la seva relació amb Déu, que es formin humanament i acadèmicament, que posin en mans de Déu el seu servei a favor de l’Església i de la societat. PREGUEM