Sta. Maria, Mare de Déu
Al llarg de la nostra historia, la figura de Maria ens ha estat presentada sota diferents advocacions. Ha rebut tants de noms i títols que sembla que no es tracta de la mateixa persona. La celebració d’avui ens recorda el més antic amb què l’Església ha anomenat Maria: “Maria, Mare de Déu” (Theotokos” “Dei Genetrix”). En el marc del Concili ecumènic d’Efes, any 431, l’Església va declarar que Maria era “Mare de Déu”. Personalment podem tenir més devoció per una o altra advocació (Auxiliadora, Gràcia, del Toro, del Carme, Montserrat, Pilar, ...), però mai hem d’oblidar que Maria és, principalment, Mare de Déu.
Aquesta és la primera festa mariana que l’Església celebra. I la celebra des del segle VI, just un poc després de la declaració d’Efes. En acabar el Concili d’Efes, acompanyats dels habitants d’aquesta ciutat de l’Ásia Menor, actualment Turquia, els bisbes van fer una professió amb torxes enceses cantant: “Santa Maria, Mare de Déu, prega per nosaltres pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.”
Maria, no sols és Mare de Déu perquè va concebre en les seves entranyes l’encarnació de Déu, sinó també perquè ens el presenta com la suprema revelació de Déu en la nostra història i com la més alta benedicció que Déu pronuncia sobre la humanitat. Déu no estima només el món perquè havent-lo crea, en ell es manifesta. Sinó perquè Ell mateix s’ha fet matèria, carn en les entranyes d’una dona verge. I, a més, perquè Maria acompanyant Jesús fins a la Creu, ens ajuda a descobrir el sentit que l’entrega als altres té per a Déu. L’entrega als altres és motiu de salvació. Maria és Mare de Déu, perquè l’ha engendrat en les seves entranyes, perquè en Jesús revela la màxima benedicció de Déu a favor de la humanitat i perquè ens aporta el sentit últim que per Déu té tota entrega als altres.
Avui recordam, a més, la importància de posar nom al fill que Maria engendra: Jesús!. Per un jueu, algú o una cosa començava a ser coneguda, posseïda, quan tenia un nom. Per açò era que cap jueu podia pronunciar el nom de Déu. El seu no donar nom a Déu, volia dir per ells, que Déu no era ni conegut del tot, ni posseït per ningú. Remarcar açò ens és molt important quan coneixem que el nom de “Jesús” significa “Déu amb nosaltres”. Ni els jueus ni noltros coneixerem la identitat més íntima de Déu, però en Jesús experimentarem la presència de Déu entre noltros. Déu ens acompanya sempre. Quantes experiències del seu acompanyament tenim!
Comencem, idò, l’any 2018, reconeixent (amb el Llibre dels Nombres) que Déu ens beneeix, ens aprecia, confia en cadascú de noltros, perquè estima la nostra carn, la nostra matèria i història fent-se un més entre noltros, reconeixent que l’entrega que molts viuen a favor dels altres i fins el final de la seva vida “salva el món”.
Jesús se’ns presenta avui com a “Princep de la pau”. Si Déu s’ha fet carn i història nostra, des de Déu, la nostra carn i història sols té sentit si en ella hi ha “pau”, hi ha “amor”.
Avui, i en la Paraula de Déu a les mans, tot iniciant l’any 2018, reconeixem que en el món serà sols possible la vida i la bona convivència entre tots, si s’ sabem donar pas en tots els nostres àmbits a la pau. Cada inici d’any, i des de l’any 1968 gràcies al Papa Pau VI, tots els cristians resam per la Pau. Avui ja és la 51 jornada de pregària a favor de la pau. No ens cansem mai de pregar per la pau. Allà on hi ha pau hi ha encarnació de Déu. Allà on hi ha pau es viu de ple el sentit de Maria com a “Mare de Déu”.
Finalment, us convid que en arribar a casa, a rellegir la primera lectura d’avui (Nm 6, 22-27) molt atentament. En ella demanam a Déu que ens guardi ben al seu costat, que ens faci veure la claror de la seva mirada i que ens doni la pau!”
Que bé, si durant aquest any que comença, tots els cristians feim el propòsit de ser evangelitzadors, catequistes. Que bé si de ver tenim interès perque tothom, almanco els més propers, arribin a conèixer Jesucrist, fill de Maria i revelació del Pare. Jesucrist, Princep de la Pau.