Immaculada Concepció
Avui celebram el dia del naixement de Maria així com el dia de l’Assumpció celebram la seva arribada a la meta: a casa del Pare.
No és un naixement com els altres. Qui la va modelar, el seu terrisser, la va modelar per ser Mare de Jesús. La va modelar per estar oberta i disponible plenament a Déu. Aquesta va ser la seva vocació, com conversàvem diumenge passat. Maria va ser concebuda “plena de gràcia”, “immaculada”. Mare apta, mare a punt per concebre la humanitat de Déu en les seves entranyes.
Si observam la trajectòria de la nostra vida, o la trajectòria de la societat, comprovam com una “decisió” pot resultar ser clau per el transcurs de la nostra història personal o col·lectiva. A vegades és suficient sols una paraula. És suficient, per exemple, dir “sí!”. Ho comprovam en no poques ocasions de la nostra vida.
Quan diem “sí!” a alguna cosa que se’ns proposa, a alguna persona, la nostra vida pot canviar profundament Per exemple quan, davant el Bisbe, un 23 de setembre, li vaig dir “sí!” a la crida que em feia per ser capellà, va ser un pas decisiu per a la meva vida personal. O quan li vaig dir “sí!” per anar als diferents pobles que he anat: Alaior, Roma, Ferreries, Ciutadella, ... vaig emprendre en la meva vida una determinació concreta. Si hagués dit “no!”, la meva vida i la meva trajectòria seria una altra. Com, segur, una altra vida seria també la vostra si haguéssiu dir “no!” a casar-vos, a tenir un fill, o dos, o tres, o més, ... O si haguéssiu dit “sí!” a qualsevol proposta que us han fet per assumir responsabilitats socials, empresarials, culturals, polítiques, parroquials...
Déu també va determinar i revelar la seva identitat quan va dir “si!” a l’hora de crear l’univers i l’obra seva més predilecta, la persona humana. En molts de moments de la història, persones i pobles, amb la seva opció, han conduit la vida de milions de persones cap una direcció o una altra. Per exemple, la revolució d’octubre de 1917, enguany fa 100 anys, va suposar la desaparició de Rússia i el naixement d’un Nou Estat, la Unió Soviètica. Circumstància, fet, que va suposar per l’Església i per moltes persones “una nit molt llarga i molt fosca”.
Què haguera passat si Maria hagués dit “no!” a l’àngel Gabriel? Hagués dit “no!” quan l’àngel li deia: “No tenguis por, Maria. Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”?. Maria, confiant plenament amb les paraules de l’àngel va respondre, en canvi: “Estic concebuda per al Senyor; que es compleixin en mi les teves paraules”.
Maria avui és un exemple magistral per a tots. Ella ens demana que també noltros siguem fidels a la nostra vocació personal. Que diguem sempre “sí!” a Déu. Que dient sí! possibilitem que la gràcia de Déu és faci present en noltros i entre noltros. En Maria veiem quina és la nostra meta: “No fallar mai a Déu!” “No dir mai a Déu: No!”.
No poques persones, al llarg de la història, han dit “no!” a Déu. Han introduït el pecat en el món, el refús de Déu. Ens ho recorda avui la lectura del llibre del Gènesi. Adam -que no es refereix tant a una persona concreta sinó al gruix de la societat- va dir “no!” a Dëu. Tots noltros els humans, tots manco Maria, en una ocasió o una altra de la nostra vida no hem dit a Déu un “sí!” clar i confiat. Per açò el món no és sant, immaculat. Per açò en el món moltes persones pateixen a causa del mal que entre tots hem creat.
Avui, Maria Immaculada, la dona del “sí!” constant i total a Déu, ens demana en aquest temps d’Advent, almanco dues coses:
1. Que reconeguem que la nostra meta és la santedat. Estem creats per a ser sants, no maculats.
2. I que, vivint en pecat, considerem important, essencial, el sagrament del perdó que celebrarem dia 18, dimecres.
Demanem a Maria, la tota pura, la tota santa, que cada dia facem una passa avant per ser el que Déu vol que siguem: sants! Quin món més bo crearíem entre tots si de ver ens proposéssim ser sants.