Diumenge XXXIV. Crist Rei
L’evangeli d’avui ens diu que Jesús es fa present en el rostre de qualsevol persona, però preferencial-ment en el dels afamats, assedegats, forasters, despullats, malalts, empresonats, .... En tots aquells que més acompanyament necessiten. Se’ns diu, clarament, que tot allò que facem a favor d’ells serà considerat com si ho féssim a Jesús mateix.
Aquest Déu és el que ens ha revelat Jesús durant tot aquest any litúrgic que avui acaba.
Aquell que és el nostre referent, la meta de la nostra vida, el camí que hem de seguir, aquell que ens diu quin és el seu regne, ens convida a ser com ell: seguir el camí de la humilitat. Per ell, regnar és servir. Regnar és viure atents al clamor dels pobres, dels febles, dels marginats, dels moribunds, dels morts, ..... Aquest camí, aquest viure atents, ens diu, és capaç de suprimir la fam, la set,... la mort (ens ho recorda també st. Pau a la segona lectura).
El camí que ens assenyala Jesús ens allibera d’aquest món que, els qui no opten per la humilitat, li desfan la seva finalitat original i el converteixen en un món de difícil convivència: un món de pobres i rics. Un món d’indiferència front el patiment de tants i tants. El Papa ha dit, fa poc, que el pitjor pecat d’avui és la indiferència davant la pobresa.
Avui hem de tenir present els qui més pateixen, a prop i enfora de noltros. Com a cristians, com església, sempre els hem de tenir present en les nostres pregàries i obres.
Ja fa 51 anys que aquesta Parròquia va ser construïda en aquesta part de Ciutadella. Per açò, avui, hem de donar gràcies per tots aquells que l’han feta present i viva difonent que la humilitat salva el món. Per tots aquells que a ca seva, al seu bloc de pisos, al carrer, a la parròquia, han viscut la inquietud d’atendre als més pobres i d’anunciar aquest missatge de Jesús. Quants, Déu meu, que han participat activament a Càritas! Quants hi han participat aportant menjar, diner, pregàries! Quants han visitat malalts! Quants han fet catequesi! Quants s’han cuidat de l’economia assenyalant que els pobres havien de ser atesos preferencialment!
Després de 51 anys de presència de la Parròquia a aquesta part de Ciutadella, encara n’hi ha que no han sentit aquest missatge o no l’han sentit proper. Uns altres, hi ha de tot, no l’han volgut escoltar i inquietar-se davant d’ell. Uns altres, també n’hi ha, han afluixat la seva fe i s’han decantat de reflexionar o examinar la seva vida, i, pas a pas, han caigut a la recerca d’un benestar egoista.
No podem oblidar aquestes dues realitats:
- Els pobres han de ser atesos preferencialment
- Els qui no han escoltat o han deixat d’escoltar el missatge de Jesús, han de ser també per noltros valorats, escoltats i atesos.
Tinguem present la primera lectura d’Ezequiel d’avui, i l’evangeli. En ells descobrim la voluntat de Déu: “no vol que ningú es perdi!”
Ezequiel ens ha dit revelant Déu: “Jo mateix aniré a trobar les meves ovelles (totes les persones) i les recolliré de tots els llocs (també d’aquells on s’han perdut a causa de les boires i de la fosca del moment), i les pasturaré i les faré reposar”.
Aquesta és una de les meves inquietuds constants, principals i diàries, i segur que també la vostra: “Cercar, recollir, cuidar” tothom: creients i no creients, practicants i no practicants, indiferents, passotes, ferits, coneixedors de la fe i desconeixerdors.
Aquesta inquietud serà i és la nostra mesura davant Déu: “Veniu beneïts del meu Pare, perquè quan tenia fam....”.