Diumenge XXXIII Jornada Mundial dels pobres
Celebram avui per primer vegada la Jornada Mundial dels pobres. Jornada que el Papa Francesc ha establert que es celebri tots els anys i en tota l’Església el darrer diumenge del temps ordinari, diumenge XXXIII, avui. Diumenge previ a la festa de Crist Rei, final de l’any litúrgic.
Es tracta d’una Jornada vertaderament significativa per estar centrada en els pobres i per voluntat del Papa. Els pobres són els destinataris preferencials de les paraules i de les actituds de Jesús i, per açò, i sense cap dubte, els destinataris preferencials de la vocació i del ministeri de l’Església.
El lema que ens ha proposat el Papa per a la celebració d’aquesta Jornada és: “No estimem de paraula sinó amb les obres” (1Jn 3,18). Cada batiat, cada parròquia, cada comunitat cristiana, hem de tenir present, i des de les nostres obres personals i pastorals, els pobres d’arreu del món començant per una dedicació especial i constant pels que més a prop nostre tenim.
Mirau com avui, el llibre dels proverbis, lloa la vàlua que té una bona dona, una bona esposa, i no sols perquè en ella hi confien el seu espòs i família, sinó també perquè “obre les mans als pobres i allarga el seu braç als indigents”.
Atendre als altres, des de les capacitats personals de cadascú, és el que desitja Déu i que Jesús ens ho revela també avui mitjançant la paràbola dels administradors a qui un home els confià els seus béns. Tots hem de fructificar a favor dels altres a partir de les capacitats i de les responsabilitats de cadascú.
Qui són avui els qui necessiten la nostra dedicació i estima incondicional per la seves mancances especials i per la necessitat que tenen de la nostra dedicació constant? Segons crec:
-Les persones majors. Aquelles que ja tenen molts d’anys i que no poden satisfer amb facilitat les seves necessitats variades i múltiples. Alguna deficiència més o manco greu tenim o tindrem tots quan els anys se’ns acumulin. Record que algú, ja entrat amb anys, em deia: “Qui no vol morir jove haurà d’assumir les conseqüències. Tots, en aquesta època de la vida, tenim necessitat d’ajuda i de companyia.
-Els malalts, els qui fa temps pateixen, els qui han d’assumir infermetats complicades, els qui han patit una operació, els qui estan internats a les clíniques. Quan vivim aquestes situacions tothom vol rebre una visita, una visita agradable. La malaltia no afecta sols al físic, també a la part psíquica. Aquesta pobresa personal que vivim, quan la vivim, demana gent que ens escolti i que ens acompanyi amb esperança.
-Els qui toquen la porta de Càritas. Gent que ha quedat sense feina, persones que cerquen feina i no en troben, tants i tantes que, en l’ajuda o subsidi que rebren, no cobreixen dignament les seves necessitats. Quants, Déu meu, que per circumstàncies de la vida seran pobres que inquietaran constantment les nostres consciències.
-Els infants. Aquelles persones que just acaben de nàixer ho necessiten tot, absolutament tot: menjar, vestit, casa, llengua, educació, valors, sentit de Déu, ... Com és d’important que tenguin a prop pares responsables disposats a passar hores i hores al seu costat amb ganes de dialogar, fer comprendre, .... Pares capaços d’estimar!
-Els pares. Homes i dones que es troben amb un fill o filla en braços i necessiten rebre “escola de pares!”. Persones que assumeixen aquesta greu responsabilitat i ningú els ha preparat mai i, ni molts d’ells, es plantegen aquesta necessitat. A un grup, s’altre dia algú es manifestava així quan contemplàvem el nostre entorn: “El que vull necessitam tots és escola!” “escola per aprendre a reflexionar, a pensar, a rectificar, a intensificar, a saber assumir compromisos, ...”
Avui és la Jornada mundial dels pobres. Tots som pobres en un campo un altre. Fem es propòsit d’ajudar-nos.