Diumenge IV de Pasqua
Centrats en les lectures d’avui per aconseguir reflexionar i rectificar, ens fixam amb un caramull de detalls:
1. A la primera lectura (Ac 4,8-12)
- Els demanen que tenguin present que aquest mateix, Jesús a qui vau refusar, és el qui corona l’edifici, l’obra de Déu.
- Més inconsciència no és pot tirar en cara. Els prejudicis, el poder,... ens fan ser cecs davant el que és evident.
- Quantes vegades no ens passa, i a qualsevol nivell, que els nostres fanatismes ens amaguen la realitat que sorgeix amb força davant els nostres propis ulls. Què hem de canviar d’actitud davant la nostra família, algú en concret, la vida política...
- Conclusió: no siguem fanàtics. Escoltem amb ganes d’aprendre, rectificar, demanar perdó.
2. La segona lectura (1Jn 3,1-2) ens dóna la raó de per què un bon dia sentim amb força aquestes ganes d’aprendre, de canviar d’actitud, de demanar perdó...
- Déu ens reconeix com a fills, i ho som!
- Déu sempre ens acompanya, ens mira amb atenció, ens vol alliberar de tot:
*de la inconsciència de sentir-nos forts, de no sentir la necessitat dels altres, d’ell mateix: els invàlids, els apòstols, els magistrats i poderosos..., tots tenim necessitat d’Ell. Tots depenem d’Ell: Ell és la pedra que corona l’edifici.
3. L’evangeli (Jn 10,11-18) ens concretarà que aquesta dependència que tenim de Déu, no és la dependència d’un esclau vers el seu amo. És la dependència d’un fill vers el seu Pare que l’estima amb l’amor propi del Bon Pastor que mai abandona els seus fills quan el llop, quan una adversitat, quan una dificultat assetja la nostra vida.
- Ell és el bon Pastor que ens coneix i que es fa conèixer per noltros.
- Ell és el Bon Pastor que dóna la vida per noltros.
- Donar la vida per als altres és la missió que ell ha rebut del Pare i que ens dóna exemple perquè també noltros la donem.
Com ens costa donar la vida per als altres i com n’és de necessari fer-ho!
- Donar la vida és dir aquella frase que em deia l’altre dia un responsable de catequesi: “Mira quanta feina intent fer per als altres i no sempre em sent correspost! He d’aprendre a ser no tan sols pacient, també humil. Déu sabrà!”
- Donar la vida és restar en el lloc quan per la nostra fe som perseguits. Tinguem present i preguem a favor de tants cristians que avui moren assassinats.
- Donar la vida és acompanyar els fills sempre: des del dia en que han estat concebuts fins el final. Donar la vida vol dir, no deixar de ser pares mai.
- Donar la vida és resar amb el salm d’avui mateix (117): “Vos sou el meu Déu, us don gràcies”.
Vivim el que vivim i som el que som... Déu sabrà. Ell ens acompanya. Donem-li gràcies sempre.