III Diumenge de Pasqua
Els apòstols es donen a conèixer avui com “els testimonis de Jesús”. Ho diuen a la primera lectura: “nosaltres en som testimonis”. I el fragment de l’evangeli de Lluc acaba avui amb aquestes paraules referides als apòstols: “Vosaltres en sou testimonis”.
La pregunta què en faig és: “De què en sou testimonis?”. I si m’endins en el text d’aquests dos fragments, m’adon que són testimonis de:
1.El Déu dels nostres pares ha glorificat Jesús que vosaltres vareu negar i matar. Nosaltres som testimonis de la seva resurrecció.
Els apòstols són testimonis tant de la negació de Jesús per part del poble, com de la seva resurrecció per part de Déu.
I em ve ara aquella expressió de Jesús que a dins del context de tota la seva vida ara l’entenc perfectament: “Els meus pensaments no són els vostres. La meva manera de jutjar no és la vostra”.
Déu i noltros no veiem les coses de la mateixa manera, moltes vegades.
Al poble li costa creure, a molts ens costa creure el que per a Déu és una forma de ser: “Feliços els pobres, els néts de cor, els honrats, els justos, els perseguits per ser amants de Déu, ...”.
Al poble li costa creure, a molts ens costa creure que aquests són els glorificats per Déu, el que Déu mira amb benevolència total i glorifica, ressuscita. Quina vida han dut sinó els sants i els màrtirs de tots els temps?
Si aquests són els qui Déu glorifica, perquè ens costa tant ser “bones persones”, “fer de la nostra vida un do per als altres”?
Segurament trobarem la causa d’aquesta dificultat que vivim perquè no reflexionam ni el que vivim ni el que fem moltes vegades en la nostra vida normal i diària.
Parlant amb els pares que batien els seus fills durant aquest temps pasqual, reconeixen que la seva vida d’ara és manco fàcil que la vida que portaven abans de ser pares, però, també, que no la canviaran per res.
Els apòstols són testimonis de que Déu glorifica als qui regalen la seva vida a favor dels altres. I els qui així ho fan, senten una pau interior difícil de manifestar.
Els apòstols són testimonis també de:
2. D’haver reconegut Jesús quan partia el pa. Com devia compartir el pa Jesús? Com devia celebrava l’Eucaristia instituïda dijous sant i repetida per ell durant el temps pasqual?. El que diu el fragment de l’evangeli ens en dóna unes pinzellades:
-Pacificant els seus cors. Vivint els apòstols l’angoixa de la traïció i de l’abandonament de Jesús, ell mateix els diu: “no us alarmeu”. La presència de Jesús no retreu els pecats sinó que perdona, pacifica. Qualsevol Eucaristia és viscuda si ens pacifica i ens fa sentir estimats per Déu a pesar dels nostres pecats.
-Compartint taula i vivint sobretaula. Jesús, després de partir el pa i de compartir un poc de peix amb ells, els parlà de Moisès, dels Profetes i dels Salms. Una Eucaristia és viscuda també avui per noltros, si escoltam amb ganes les lectures.
En tota celebració de l’Eucaristia hi ha, així, dues parts que hem de viure amb interès:
-La proclamació de les lectures
-El compartir el pa, el Cos i la Sang de Jesús.
Tant una part com una altra, siguin per noltros motiu d’entrar en comunió amb Jesús i de pacificar-nos