Vetlla de Pasqua
Aquesta nit només hi ha una expressió, una vivència i una convicció. JESUCRIST HA RESSUSCITAT. Açò és el que va dient la litúrgia solemne que celebram i açò és el que diem avui els cristians arreu arreu: JESÚS VIU. Aquesta és la bona notícia que ens dóna confiança total en la vida. I aquesta és la notícia que per primera vegada van escampar unes dones que comprant espècies aromàtiques per anar a ungir el cos de Jesús, es van esglaiar davant les paraules d’un jove vestit de blanc: “No tingueu por. Cercau Jesús de Natzaret, no hi és aquí. Ha ressuscitat”.
Quan aquestes dones (Maria de Magdala, Maria la mare de Jaume, i Salomé) encara parlaven de mort i de sepultura : ¿Qui ens farà rodolar la pedra que tanca l’entrada del sepulcre?, ja veuen qui els dóna la bona notícia: “No tingueu por! Ha ressuscitat aquell que creieu que és mort! Anau a dir als deixebles i a Pere que anirà davant d’ells a Galilea”.
Aquella cova que el Divendres Sant era un sepulcre, la nit de Pasqua es transforma en lloc de vida. L’àngel les fa anar al començament de tot, els fa tornar a Galilea. Si es van entusiasmar amb ell al començament de tot, quan escollia el dotze, ara més que mai es tornaran a entusiasmar sabent que ha ressuscitat.
L’Església avui, Vetlla de Pasqua, també ens fa anar al començament de tot, quan, com ens ha dit el Gènesi, no hi havia res, quan sols l’Esperit de Déu donava inici i vida a tot. També l’Església ens fa anar avui al començament de la nostra fe: quan Abraham es va fiar de Déu i no li negà el millor que tenia: el seu fill. També hem tornat a reviure el començament del peregrinatge del poble d’Israel cap a la seva llibertat, passant el mar Roig. Però sobretot, germans i germanes, hem proclamat i escoltat el començament de la nostra fe cristiana: la Resurrecció de Jesús. La vida d’aquell que, ressuscitat, rejoveneix el cor de tantes persones que pateixen a causa de circumstàncies que, sense la fe en la resurrecció, s’esfondrarien per la vivència d’unes circumstàncies personals, familiars i mundials que a vegades ens obren les portes per a ficar-nos a dins d’un túnel negre, sense esperança.
Durant tots aquests dies de Pasqua, l’Església ens convidarà també a anar als nostres origen cristians, a reviure el nostre baptisme quan noltros mateixos o mitjançant els nostres pares i padrins, vam renunciar a tot el mal i vam confessar la nostra fe en Déu, l’únic Déu creador, salvador i vivificador.
Açò és el nostre retorn personal a Galilea. Quan entre noltros conversam sobre violències, atacs terroristes, ruptures familiars, estafes, corrupcions, mentides, morts..., ens surt a trobar l’àngel i ens diu: “No tingueu por, Jesús us va al davant. Ningú pot ni podrà mai sepultar la vida”.
Germans i germanes, celebrarem Pasqua durant cinquanta dies. És el temps que Jesús dedica per a reanimar als seus, per acompanyar-los, per a recolzar-los, per a fer-los forts davant les adversitats que els tocarà viure a partir d’ara.
Visquem noltros també aquesta cinquanta pasqual per sentir que Jesús ens acompanya i ens anima reconeixent les dificultats en que els cristians ens trobam avui. Jesucrist ressuscitat ens acompanya avui de nou perquè enfortim la nostra fe, estimem l’evangeli, preguem sense descans, i ens dediquem a millorar la nostra persona, família i amics a tot temps.
Que Jesús ressuscitat ens ajudi a parlar d’ell amb la mateixa naturalitat que conversam d’altres temes amb qui sigui.
Que Jesús ressuscitat ens ajudi a que la nostra vida navegui en el seu mateix vaixell. Que el vent i la vela que dóna marxa a la nau de la nostra vida sigui Jesús mateix.
Que Jesús ressuscitat ens inspira aquella esperança que va inspirar als apòstols després de sentir-se abandonats i ultratjats. Per a nosaltres, també, no hi ha d’haver experiència capaç d’apagar l’alè que dóna força a la flama que ens ha encès en el nostre interior les paraules d’aquell jove vestit de blanc: Jesús ha ressuscitat. No tingueu por. Tornau a Jerusalem.