Diumenge de Rams
Jesús comptava amb la possibilitat d’un final violent. No era un ingenu. Sabia a què s’exposava si continuava insistint en el projecte del Regne de Déu. Era impossible cercar amb tanta radicalitat una vida digna per als «pobres» i els «pecadors», sense provocar la reacció d’aquells als quals no interessava cap canvi.
Certament, Jesús no és un suïcida. No cerca la crucifixió. Mai no va voler el sofriment ni per als altres ni per a ell. Tota la seva vida s’havia dedicat a combatre’l allà on el trobava: en la malaltia, en les injustícies, en el pecat o en la desesperança. Per això ara no va darrera de la mort, però tampoc la defuig.
No la defuig, essent referent per a moltes persones avui. Per exemple, el Papa Francesc que segueix constantment actuant a favor dels pobres i amb els pobres. Aquests dies ha convidat visitar la Capella Sixtina a 150 pobres que trepitgen cada dia la Plaça de St. Pere. Podríem parlar també de..... Prou en coneixeu a molts: familiars i amics, gent de la parròquia...
Per això als cristians ens atreu tant la creu. En ella hi descobrim a tots aquests que troben la seva felicitat, la seva resurrecció servint als altres, als més indefensos: els qui defensen la vida que neix, els qui estan al costat tot reclamant que se’ls reconegui la seva dignitat als qui més febleses viuen: discapacitats, persones malaltes i persones grans...
Que la Setmana Santa que avui encetem ens faci viure l’opció de estimar tothom, però sobretot i d’una manera molt especial de tots aquells que el Papa anomena “els últims” “els de la perifèria”, els qui el poder d’uns i d’altres els exclou de la societat, els exclou del nostre entorn.