Diumenge V de Pasqua
Dels Fets dels Apòstols (9,26-31), m’apunt l’acollida que li fa Bernabé a Saule, futur st. Pau.
Bernabé -veient com Saule per haver estat fins ara un perseguidor dels cristians, no el deixaven incorporar a la comunitat tot i que els jueus de parla greca el volien matar per aquest fet-, el va prendre pel seu compte, el va presentar als apòstols, i els contava la seva conversió i la seva valentia en predicar Jesús a Damasc.
Noltros hem de superar desconfiances a l’hora d’acollir a tots aquells que toquen a les nostres portes per a celebrar un sagrament, per a dur un fill o filla al club parroquial, per ajudar-lo des de Càritas.
Què bé si tots, a les circumstàncies actuals, fóssim uns nous Bernabés que saben acollir, que obren portes, que confiam amb els altres encara que ens diguin que som uns càndids, que uns o dos dels seixanta que vénen a Càritas no actuen amb prou netedat, que alguns que vénen a catequesi o que celebren un sagrament no ho fan amb la disposició aconsellable...
Qui acompanya, com Bernabé, té unes característiques que avui també veiem retractades a les altres dues lectures:
1.La primera carta de st. Joan (3,18-24), comença avui així: “Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat”. “El manament de Jesús és que ens estimem els uns als altres tal com ell ens ha estimat”.
Tot allò que diem en aquesta casa ho hem d’intentar posar-ho en pràctica. Estimar, estimar tothom, és el nostre deure i opció com a cristians. I estimar vol dir moltes coses: rompre arxius, capacitat de començar de nou, mirar amb boms ulls, confiar, confiar amb Déu...
Sols qui sap rompre arxius i començar de nou mirant amb bons ulls als altres, sols aquest té capacitat d’acollir.
Durant aquestes setmanes del temps Pasqual, infants i adolescents comencen a participar de l’Eucaristia en moltes parròquies. Els hem de saber acollir tant a ells com als seus pares i familiars. Els hem de saber acollir i, amb les nostres actituds sobretot, els hem de saber comunicar la bellesa de la fe compartida i viscuda cada dia a l’interior de la comunitat cristiana.
Durant aquestes setmanes, també, celebram el sagrament de la confirmació, del matrimoni, celebram aniversaris de casats, etc. Que tothom, tothom sense excepció, ha de sentir-se ben acollit, no jutjat. Ha de sentir-se acceptat i acompanyat.
I, arribat aquest punt de la meva reflexió i pregària, em deman: ¿I qui aconsegueix aquesta capacitat de no jutjar, de ben acollir, d’acompanyar, entre els cristians?. I la resposta ens la dóna l’evangeli:
2.Qui viu en Déu i Déu en ell (Jn 15,1-8). St. Joan repeteix una i altra vegada que qualsevol cristià “només dóna fruit si viu unit a Déu”. I és que, ho repeteix: “Sense Déu, no som capaços de donar bon fruit”.
Avui hem de repetir el que hem de viure cada dia més si volem de ver estar units a Jesús: “Hem de fer pregària”.
La nostra vida s’ha de convertir en una vida orant. La pregària ha de ser tan viscuda per noltros que hem de mirar als altres descobrint en ells Jesús; hem de parlar tan assenyadament que hem de proferir paraules de contingut i forma cristiana, hem d’escoltar...