II diumenge de Pasqua.
Per a reflexionar, agrair i rectificar tenim avui, gràcies a les lectures d’aquest diumenge II de Pasqua, un munt de detalls:
La lectura dels Fets dels apòstols, 4,32-35
1.Ningú dels creients parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies. Sabien que tot era de tots perquè, en definitiva, tot el que eren i tenien reconeixien que és un do de Déu. Aquest reconeixement ens dur a ser solidaris. Record el que em va dir una dia una mare referint-se a un fill seu petit. Un pobre va tocar a ses portes de ca seva i ell, commogut, no sols di va dar uns euros sinó un abraç.
2. Tots els creients eren molt ben vistos. Com és? N’estic convençut que açò era així, perquè en consonància del que diu aquest fragment, entre ells no hi havia ningú que passes necessitat. També noltros, avui, ho expressem o no, ben consideram a totes aquelles persones que cuiden els altres, i sobretot els més necessitats, amb gran amor.
Segona lectura: 1Jn 5, 1-6
1.Quasi bé, tot el que diu, explica el perquè els cristians ho tenien tot en comú i ningú passava necessitat. I és que, qui estima Déu, estima tothom. Quina és la raó? “No hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills, que han nascut d’ell”. Impossible ser creients i amants d’un Déu que és Pare sense estimar els seus fills. Entre nosaltres, no hi ha cap pare que consideri a algú amic seu sinó estima també els seus fills. A més, estima de ver i te’n pots fiar del seu amor, aquell que intenta i vol estimar tothom. Mai m’he fiat massa d’aquella amistat que no és capaç, que no té ganes, que no intenta estimar tothom.
Tercera lectura: Jn 20, 19-31
1.Els deixebles eren a casa. Hi eren perquè tenien por als jueus. Junts se sentien més forts, més tranquils. Junts se donaven ànim, companyia. Com hem de cuidar els nostres amics! Ningú sap mai la falta que fan fins que no viu una experiència que reclama que algú ens aculli, ens escolti, ens ajudi.
2.Quan Jesús, el seu amic, es presenta a la seva casa, què els diu? No els pot dir altra cosa que allò que ofereix la presència d’un amic: Pau!. Els diu “Pau a vosaltres” per tres vegades només en aquest fragment. La pau era el que els mancava, i la pau era el que els hi oferia.
3. I després es fa referència al diàleg hagut entre els apòstols i Tomàs, que en aquells moments no era a casa. Ara són tots els qui li volen transmetre la pau que ja viuen ells: “Tomàs, hem vist el Senyor”. La seva presència ens ha omplert de pau. Qui té un amic al seu costat, apaivaga la por, sent revifar el seu ànim.
Aquests dies celebram batejos i primeres comunions. Què ens hem de dir els uns als altres: “No tinguem por!” “Hem vist el Senyor”. Quines són les nostres pors avui? “No tinguem por! Jesús, l’amic, és entre nosaltres. L’hem vist. Ell ens acompanya i ens enforteix.