Divendres Sant, 3 abril 2015
Amb un gran silenci dins l’Església, però sobretot amb un silenci en el nostre interior anem avançant en aquesta celebració de Divendres Sant que és sòbria, que és sorprenent i que és digna de ser meditada amb la màxima atenció.
Abans d’adorar, avui, la Creu Redemptora conduïts per aquestes paraules: “Mirau l’arbre de la Creu, on morí el Salvador del món”, abans de participar del Cos del Senyor amb la màxima austeritat que ens marca la litúrgia d’avui, abans i després de tot açò, diguem en silenci i plenament conscients: “Hem vingut Senyor Jesús aprendre a viure el vostre testimoni i experiència. Noltros també volem que la nostra vida sigui una ofrena total a Déu Pare”.
Fixem-nos en aquest Divendres Sant en un detall que no ens pot passar desapercebut: en tota narració Jesús sempre té la iniciativa, sempre dóna la primera passa. Cert que avui ens fixam com l’han anat a cercar a l’Hort de les Oliveres soldats romans i homes de la guàrdia del temple. Però fixem-nos com és Jesús qui els surt a pas i els va a trobar. Jesús no perd la serenitat i mirant-los a la cara, valent i decidit, a tots aquests que van cap ell amb la intenció d’endur-se’l pres, els pregunta: - ¿Qui cercau?
Jesús, plenament conscient del que l’espera, no vol que siguin els mals intencionats que portin la davantera. És ell mateix que pren la iniciativa, és ell mateix el primer de parlar i interroga als qui es presenten armats, cara a cara: -¿Qui cercau?
Són molts certament els qui han cercat Jesús al llarg de la seva vida pública. Ho trobam clarament a l’evangeli. Els malalts li demanen la curació de les seves xacres. Els leproses li diuen: -Si vols ens pots purificar. –Senyor, feis que hi vegi, li supliquen els cecs. També els mestres de la Llei l’anaven a trobar amb les seves preguntes mal intencionades: -Quim és el manament més important de la Llei, i –Amb quina autoritat fas açò. També veiem com altres personatges l’han anat a cercar en el silenci i la discreció: La samaritana al pou de Jacob, Zaqueu dalt de l’arbre, Maria Magdalena a casa de Simó el Leprós. I sempre és el Senyor qui obre el diàleg: -Dóna’m aigua, li diu a la samaritana; -Zaqueu, baixa de presa, que avui em vull quedar a ca teva; i referint-se a Maria Magdalena expressa: - Deixeu-la estar. Per què la inquietau? Açò que ha fet en mi és molt bo.
En canvi als apòstols ha estat Jesús qui els ha anat a cercar un per un: al llac de Galilea, a la taula de recaptar impostos, allà on sigui per dir-los-hi: -Segueix-me, des d’ara seràs pescador d’homes i – Vine amb mi!
En aquest Divendres Sant de l’any 2015, no sé per què, però avui veig que Jesús ens torna a demanar prenent la iniciativa: -Qui cercau, asseguts aquí en aquets bancs de la Parròquia de st. Esteve? I converteix en personal la seva pregunta: -Qui cerques tu, Joan, Tònia, Maria, Paco, Toni, Lena, Àngel... – Sí, qui cerques tu?
I, uns i altres, davant aquesta pregunta que ens fa personalment, segur que responen com els soldats romans i els guardes del temple: -Cercam Jesús de Natzaret! Segur que responem en silenci amb les seves mateixes paraules tot i que no amb la seva mateixa intenció. Noltros no cercam Jesús per trair-lo. El cercam perquè en ell:
- Hi ha el do de la vida
- Hi ha el do de la veritat
- Hi ha el do de la nostra llibertat real
Noltros cercam Jesús perquè sabem que ell és el bon pastor que no deixa que es perdi ni un de noltros encara que ens creguem insignificants. Perquè sabem que ell és la porta on entrar per aconseguir els bons pasturatges. Perquè sabem que ell és el camí, la veritat i la vida.
Noltros avui, en aquests Divendres Sant, cercam Jesús en un lloc ben concret i visible: el cercam a l’arbre de la creu. I el cercam a la creu perquè sabem que la creu, plantada al cim del Calvari i regada generosament amb la seva mateixa sang, en sortirà d’ella uns fruits esplèndids. Els fruits dels dons de l’Esperit Sant. En sortirà l’Església. En sortiran el sants i santes de tots els temps. En sortiran les persones que decideixen, com ell, en fer de la seva vida un do per als altres.
Cercam Jesús a la creu perquè sabem que en cada sofriment d’aquell que està a prop dels últims, dels més pobres, ell hi és.
Cercam Jesús a la creu perquè sabem que en l’entrega de tants pares i mares, de tants missioners, de tantes persones que comparteixen el que són i tenen amb els malalts, amb els més empobrits, ell hi és.
Cercam Jesús a la creu perquè sabem que allà on hi ha dolor, sofriment, angoixa al cor perquè s’ha perdut una persona estimada, perquè ha entrat en crisi psíquica o existencial un de la nostra família o del nostre grup d’amics, ell hi és.
Cercam Jesús a la creu perquè sabem que allà on hi ha hagut un atemptat, un acte de violència brutal, Jesús és present sempre amb qui més sofreix.
Aquest Divendres Sant acompanyam els soldats romans i els homes de la guàrdia del temple dirigits per Judes, i responem amb ells a la pregunta: -Qui cercau?, tot dient: -Jesús de Natzaret!
I ho diem, perquè Jesús és el Senyor de la vida. Qui l’ha entregada per salvar a uns altres, certament és converteix en Senyor de la vida.
Diguem idò avui mirant l’arbre de la creu: -Senyor, deixa que també noltros siguem senyors de la vida. Que la sapiguem donar perquè la vida corri alegra als cors de tots. Que la sapiguem donar per esperar el goig, amb vos, de la resurrecció.