Tercer diumenge temps ordinari
Idea principal: Jesús crida a uns quants perquè l’ajudin: Simó i el seu germà Andreu; Jaume i el seu germà Joan. O els crida perquè anunciïn el que amb ells han vist i viscut arreu, arreu. I durant les 24 hores del dia.
Síntesi d’aquest missatge: Diumenge passat escoltàvem de Jesús aquesta pregunta: Què voleu? I avui els fa una invitació categòrica: “Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”. També a Jonàs Déu el crida i li encomana un a missió: “Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré” (1ª lectura). Anem per feina, ens diu la segona lectura, la vida és curta (“Vull dir. Germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Els qui tenen muller, els qui ploren, els qui estan contents, els qui compren, els qui treuen profit d’aquest món... Com si res fessin o tinguéssin. Aquest món que veiem passa de cop”).
Demanem-nos:
1.Qui és el qui crida? Jesús, el Fill de Déu, Aquell que és el camí, la veritat i la vida. Aquell que es va donar del tot a tots. Aquell que sent Déu es fa fer un més i servidor de tots. Crida, ens crida, aquell que no promet coses, diner, luxe, comoditat, benestar... La comoditat, el benestar, les ganes de tenir diner –ho hem vist sobretot durant algunes segles de l’Església que els contraris ens ho tiren a la cara constantment, ha fet molt de mal a la credibilitat del missatge de Jesús. Crida, ens crida, aquell que ens vol lliures, solidaris, capaços de remar tot sols i sense res, si fa falta. I si no, fixem-nos en Jesús mateix com va viure i com va morir.
2. A qui crida? Si ens fixam amb Simó i Andreu, Jaume i Joan, no crida ni a savis, ni a gent sabuda, ni als grans sacerdots del Temple, ni a cap autoritat política romana. Crida a una gent senzilla que feia feina amb les seves mans i que estaven acostumats a navegar per les corrents inquietants de la mar: eren pescadors. I així ha estat i és durant tots els segles de l’Església. St. Francesc, St. Joan Bosco, el Papa Joan XXIII, el Papa Francesc..., aquell i aquell altre és gent del poble. I si crida a persones d’una categoria social més o manco altra, és prest i són senzills, austers, dialogants: Sta. Teresa, St. Agustí, sta. Isabel d’Hungria... Aquesta és la cantera d¡on Jesús treurà els apòstols capaços de donar la vida pel Regne.
3. I per què i per a què els crida? Perquè els ha estimat des de sempre, fins i tot abans de la creació, no pels seus mèrits, que no en tenien. I per a què? Com diu la cançó de Cesareo Garabain: “per a cercar un altre mar”. Un mar on els peixos grossos no es mengin els petits. On la profunditat sigui experiència de descobrir el sentit de la vida. On la immensitat sigui oportunitat de trobar-te amb Déu. On la barc a que navega estigui guiada per Jesús.
Per açò qui és cridat per Déu ha de dir diàriament la pregària de sant Ignasi de Loyola: “Tomad, Señor, y recibid toda mi libertad, mi memoria, mi entendimiento, todo mi haber y mi poseer. Vos me lo disteis, a vos Señor lo torno. Todo es vuestro, disponed a toda vuestra voluntad. Dadme vuestro amor y gracia que ésta me basta …”.
Demanem-nos: Essent un batiat, un cridat per Déu, deix que Déu vagi conduint el timó de la meva barca?