Homilia des dia de Nadal 25 desembre 2014



Nadal - 2014 

      Avui, en aquest dia particularment important per tots els qui creiem que Jesús és Déu, anam perfilant expressions que ens fan captar la importància de l’encarnació de Déu. 

      Isaïes ens diu: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Ens ha nascut un fillet. Déu li ha posat aquest nom: “Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Princep de Pau”. 

      Sense Déu vivim un avançar fosc, tenebrós. Sense Déu, progressam amb tot manco amb el que és important “el coneixement del per què del nostre naixement, i el coneixement de quina és la finalitat del nostre existir”. Sense Déu avançam a les fosques. Sense Déu no fruïm del consell més valuós, desconeixem qui és el nostre Pare, i ens manca la pau”. 

      Avui vespre, totes les comunitats cristianes vivim el prodigi i el misteri de l’encarnació de Déu. I vivint aquest misteri, ens adonam de la importància del nostre origen i de la nostra finalitat. Déu és el nostre Pare i som cridats a viure íntimament units a Ell. 

      L’orant, en el silenci que viu quan es demana qui és, confecciona el salm 95, i prega així: “Anunciem de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis”. 

      L’orant s’adona que la descoberta de Déu en el fillet acabat de néixer el salva, li dóna sentit i destí. I què fa: ho anuncia, ho canta, ho transmet. 

      L’orant és el nostre referent. També noltros hem de ser conscients de la importància de creure que Déu s’ha fet persona humana i, per açò, hem d’acollir sa tasca feliç d’anunciar-ho. Anunciem que Nadal no és només una festa familiar, anunciem que és festa familiar i eucarística perquè Déu és l’origen de la nostra història i el seu sentit total.
 
      I Sant Pau en treu conseqüències. Si en Jesús s’ha revelat l’amor que Déu ens té, si en Jesús Déu mateix s’ha compromès en la nostra història d’una manera total i definitiva, ell ens diu: “Abandonem tota impietat i desitjos mundans. Visquem una vida de sobrietat i justícia. Esperem que es compleixi la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist”. Sí, diu sant Pau: “La nostra humanitat és cridada a viure en Déu definitivament”. 

      Passi el que passi, visquem el que visquem durant aquests primers anys del segle XXI, l’àngel de Déu, el criteri de Déu, la paraula de Déu ve anunciada així:No tingueu por: us anuncii una bona nova, una gran alegria. Ha nascut un fillet que és el Messies, el Senyor. Aquestes són les seves senyes: el trobareu en bolquers i posat en una menjadora”.
 
      Passi el que passi, no hem de tenir por. Déu és present en la història humana marcant la direcció de quines són les actituds que salvaran el nostre present i futur: la senzillesa d’un naixement, la virginitat d’una dona, la fidelitat d’un home, la sorpresa agradable dels pobres, la profunditat dels savis, i la ràbia del poder. 

      Nadal ens diu que salvarà la història humana: la senzillesa d’un néixer i d’un viure. No la salvarà ni l’orgull d’una casta o d’una altra, ni la vanitat que roega el cor de molts. 

      Nadal ens diu que salvarà la història humana: La virginitat d’una dona, la seva disponibilitat d’uns i d’altres a que Déu actuï en cadascú segons la seva voluntat. No la salvarà ni el centrament damunt de noltros mateixos, ni el silenci imposat davant el misteri de la nostra vida. 

      Nadal ens diu que salvarà la història humana la fidelitat d’un home, d’un, de dos, de tots. La fidelitat a Déu és la font de la salvació. L’escolta a Déu ens salvarà. No ens salvarà ni un decisió, ni un criteri, ni una autoritat que es posi d’espatlles a Déu. En Ell, per Ell i amb Ell els humans ho hem de viure tot. Les pretensions, els criteris, les opcions. 

      Nadal ens diu que salvarà la història humana la sorpresa agradable dels pobres. Ens salvarà el somriure dels pobres, la seva satisfacció davant la vida. No ens salvarà deixar-los al marge del camí. Ens salvarà només la capacitat que tinguem d’acabar amb la fam del món, amb la violència que pateixen tants, amb la mentida del poder – poder. 

      Nadal ens diu que salvarà la història humana la profunditat dels savis. La seva gratitud i humilitat davant els avenços de la ciència i de la tècnica, el seu reconeixement que sols Déu és Déu. 

      Nadal ens diu que salvarà la història humana si hi ha dol en el cor rabiós dels poderos. Si la ràbia del poder viu el seu dol letal veient que el seu tron és abatut. Veient que perd les forces per a implantar les seves arrels al món. 

      Visquem Nadal. Comprometem-nos a posar Déu en la vida i en el cor de les persones començant sobretot per la nostra.