1 gener 2015. Solemnitat de la Mare de Déu
Just hem començat aquesta Eucaristia que pertany al primer dia de l’any 2015 ens hem centrat en Maria. Hem reconegut que gràcies a la seva virginitat i maternitat ens ha nascut Jesús, el Salvador del món. El Fill de Déu que aconsegueix que la nostra carn sigui profundament estimada per Déu Pare.
Aquesta pregària inicial de benedicció de les nostres persones, ha vingut ratificada per la primera lectura, del Llibre dels Nombres, quan ens ha dit: “Que el Senyor et beneesqui i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”.
Donem gràcies a Déu per a viure aquesta benedicció d’inici d’any que està plena de bons auguris:
Sí, desitjam que el Senyor ens guardi, ens protegesqui durant tot l’any. No tenim encara que cap pàgina escrita totalment d’aquest any. Desitjam que Déu ens inspiri a ser i a viure tal com Ell vol. Més que demanar què és el que Déu vol per a cadascú, desitjam que, passi el que passi, ell ens guardi, ens acompanyi. Volem viure al seu costat durant tot l’any.
Desitjam veure la claror, la netedat, la sinceritat de la seva mirada. Desitjam tenir-la present i demana perdó sempre que la nostra vida no es correspongui a Ell. En el fons, desitjam donar més importància al sagrament de la reconciliació i al seu per què. L’any 2015 ha de ser un any que descobrim la importància de demanar perdó. Què bé si ho fem tots: creients i no creients, polítics i no polítics, persones que imposen les seves idees a uns altres i fins i tot, amb violència. Pregaré avui d’una manera especial perquè el 2015 sigui l’any on el protagonisme el tengui “el perdó”. Perdó en la parella, entre pares i fills, entre germans, perdó cadascú amb ell mateix.
Desitjam viure en pau. Aquesta pau que és producte d’un mirar-nos als ulls amb sinceritat i descobrir de ver que l’altre també vol ser considerat, estimat, valorat, correspost....
La segona lectura, de st. Pau als cristians de Galàcia, ens demana que si som capaços d’entreveure, gràcies a la maternitat i virginitat de Maria, que la carn humana, la nostra existència, és estimada per Déu, hem d’aprendre el valor d’aquesta paraula aplicada a Déu: “Abbà, Pare”.
Si Déu és el nostre Pare, ens diu st. Pau, noltros som els seus hereus. El que li pertany, ens pertany. Si a Déu li pertany estimar sense mesura, a noltros ens pertany també mirar-nos a la cara i estimar-nos i perdonar-nos sense mesura. Si Déu és el nostre Pare, el seu estil de fer i de parlar ens pertany. Ens pertanyen els seus principis i les seves conviccions, ens pertany el cel allà on ell habita. Ens pertany la seva paternitat. No tenim cap altra herència. O se’ns donarà aquesta, o quedarem sense res. Aquest és el nostre futur: Viure en Déu o viure en el més total dels buits. Ja ho deia sta. Teresa: “L’infern és un lloc pestilent on ningú s’estima”.
I l’evangeli d’aquest inici d’any, de Lluc cap. 2, ens suggereix una experiència i un compromís.
Quina és l’experiència? Els pastors van viure el naixement humil de Déu i van sentit dels àngels “el glòria a Déu”. És aquesta la nostra experiència? Reconeixem que en la humilitat està el poder de la fe? Expressam amb força el “Glòria a Déu”?
Quin ha de ser el nostre compromís? Com els pastors, anunciar arreu la importància que té per noltros l’encarnació de Déu i el que sentim d’altres sobre el què significa per a ells que Déu s’hagi encarnat.
Reflexionem. Ens hi va la salvació.
Quina és l’experiència? Els pastors van viure el naixement humil de Déu i van sentit dels àngels “el glòria a Déu”. És aquesta la nostra experiència? Reconeixem que en la humilitat està el poder de la fe? Expressam amb força el “Glòria a Déu”?
Quin ha de ser el nostre compromís? Com els pastors, anunciar arreu la importància que té per noltros l’encarnació de Déu i el que sentim d’altres sobre el què significa per a ells que Déu s’hagi encarnat.
Reflexionem. Ens hi va la salvació.