Diumenge II després de Nadal. 4 gener 2015
La Paraula, la saviesa, el seny i el sentit de tot, Jesucrist! s’ha fet carn, un més entre noltros. La importància de l’encarnació d’aquesta saviesa, ja la va intuir Jesús, fill de Sira, quan diu en el seu llibre cap. 24: “la Saviesa, el Senyor de l’Univers, en donà una ordre: Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat”.
Encarnar la Paraula de Déu, el seny de Déu, la realitat de Déu, en el nostre cor i el nostre entorn és tan important que el pròleg de l’evangeli de st. Joan ens diu “Que Déu mateix va encarnar el seu fill”. El seu fill, “encarnat”, ha vingut per a ser llum, vida per a tothom.
Amb la seva estança entre noltros, st. Pau als cristians d’Efes ens assenyala que la Paraula Encarnada, Jesucrist, ens ha regalat actituds i opcions que hem de tenir present:
-Som beneïts per Déu amb tot tipus de benediccions espirituals. S’altra dia, una dona mare i sogra, em deia que havia compartit el seu dia de feina amb la seva nora. Ara feien mig dia de feina perhom. I és que, em comentava, jo en tenc prou en veure que els meus fills en tenen prou i viuen feliços. I és cert. És bo adonar-se’n que hi ha experiències espirituals que ens donen més sentit a la vida que aquelles que són purament materials.
Descobrir que les experiències espirituals són superiors a les materials, és una de les tantes benediccions que rebem de Déu. Què no val aquests dies rebre una felicitació, una telefonada, ... viure un cara a cara afectuós amb algú que t’estima, amb algú que vol reiniciar les paus amb noltros! Les benediccions, les experiències espirituals són superiors a les materials.
-Serem feliços, el món serà feliç si tendeix cap a la santedat. Aquest és el sentit profund de Nadal i de les festes que celebram aquests dies. Ningú serà feliç en un alt grau i constantment, si no és capaç de proposar-se metes altes. Escoltant aquests dies a una mare preocupada per la manca de sentit de la vida que viuen els seus fills, comentàvem: Per què no s’adonaran molts de joves i no tan joves d’avui que no és suficient viure per unes metes de poc calat existencial: arribar a tenir una professió, un sou, una casa... Les nostres metes han de ser més altes. Si Déu s’ha encarnat, la nostra meta ha de ser aconseguir viure el màxim de santedat que hi ha en Déu. Primen una i altra vegada els valors, les benediccions espirituals.
-Per decisió seva som fills de Déu. La nostra mirada ha de pujar més amunt, ha d’anar més enllà. Els fills no n’han de tenir prou en mirar agraïts als seus pares. Han d’aspirar a mirar la paternitat de Déu. Els pares no n’han de tenir prou en mirar els seus fills, han d’anar més enllà. En ells han de veure un regal de Déu. En ells han de descobrir a Déu. Els esposos no n’han de tenir prou en mirar-se mútuament, han d’anar més enllà. La seva mirada ha de traspuar l’amor que prové de Déu i que com un regal amara la seva vida. Els amics i amigues no n’han de tenir prou en mirar-se a ells mateixos, han d’anar més enllà. En ells, en elles, han d’experimentar el que és del tot superior en la vida: l’amor, la fidelitat, l’entrega, el donar-se temps... O sia, els valors espirituals.
La Paraula encarnada, Jesucrist, dóna sentit a tot. Acollim-la!