Diumenge IV del temps ordinari
Pregant, he retingut aquestes expressions de l’evangeli:
-Jesús anà dissabte a la sinagoga i ensenyava.
-La gent s’estranyava. No ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat.
-Un posseït per un esperit maligne deia: ¿Per què et fiques amb mi, Jesús de Natzaret?
-I Jesús li va respondre: “Calla, i surt d’aquest home!
L’actuació de Jesús crida l’atenció de la gent. En ell reconeixen un mestre que té autoritat. Ell no ensenya amb paraules, ensenya fent present Déu amb qui pateix. Jesús és escoltat perquè no és indiferent al patiment. La doctrina que Jesús ensenya és fa visible i creïble amb la seva manera de viure com a persona humana en relació als altres i a Déu.
Pregant, m’adon que Jesús ens convida trobar Déu present en qualsevol persona que trobam fent camí: a ca nostra, al carrer, al lloc de feina, a la parròquia... Jesús ens convida trobar Déu amb qualsevol: bo o dolent, simpàtic o antipàtic, cregut o humil, sà o malalt... Jesús ens convida a no excloure ningú, a no tenir por de tastar la varietat que hi ha al nostre entorn.
¿Què és el que admir més avui de Jesús? ¿Què és el que voldria aprendre d’ell? La seva capacitat d’acceptar tothom, que no és fàcil. La seva capacitat de complicar-se la vida davant algú que te la pot complicar, que no és fàcil. La seva capacitat de fer el bé, tenint molt paciència, quan algú fins i tot et diu d’una manera o d’una altre: “Per què et fiques amb mi?”.
La reacció de la gent de la Sinagoga (Qui és aquest que parla amb tanta autoritat? No és Jesús de Natzaret?) em fa demanar:
-Hi ha algú que ens valori als cristians com aquells que són fan creïbles pel que fan? Tenim consciència que tots predicam, no només els capellans? Predicam amb el que fem i el que no fem; amb el to que donam al que fem...
-Hi ha algú que ens valori perquè ens fem amics de tothom sense fer excepcions?
-Hi ha algú que ens valori perquè ens apropam als qui pateixen? I de patiments n’hi ha molts i molt variats.
Evangeli en mà, tota reflexió ens ha de dur a la pregària. I no sols a pregar amb paraules d’altres, sinó amb paraules pròpies, amb sentiments propis.
La meva pregària avui, un dia més, expressa a Déu que vull ser deixeble seu, testimoni seu. I vull que m’hi ajudi, perquè no és fàcil tot i que reconec que dóna un sentit profund a la vida.
La meva pregària li diu que m’ajudi a no tenir por. No tengui por de dir el que crec, a fer-me proper a qui em pot qüestionar i tirar en cara qualsevol mancança meva, a qui és molt diferent de jo mateix en els pensaments i actituds.
I en la meva pregària li don gràcies pels profetes que em posa davant meu avui i m’ajuden a créixer. Per exemple el Papa Francesc. Quan el veig actuar i fer el que fa i acollir a qui acull, tenc present les paraules del Deuteronomi: “Jo faré que s’aixequi d’enmig vostre un profeta. Li posaré als llavis les meves paraules i ell us dirà tot el que jo li ordenaré”. Avui que entre noltros celebram el Dia de la Infància Missionera, preguem perquè tots siguem uns bons missioners, uns bons predicadors, en les obres, del que espera Jesús.