Segon diumenge, 18 gener 2015
No són pocs els qui, pregant als nostres pares ja difunts, els diem a dins del nostre cor: “Gràcies, pares. M’heu donat més que la vida. M’heu introduït al món de la fe. M’heu ensenyat a estimar el Pare de tots. I a saber que Ell m’estima”. Els pares, molts d’ells, ens han facilitat la descoberta de la fe, la pregària, la relació amb Jesús. Com ells, molts d’altres també ens hi ha ajudat: els avis, un amic, una catequista, un capellà...
Al primer llibre de Samuel veiem com Leví acompanya a Samuel a la descoberta de Déu. Leví diu a Samuel que no pot aclucar un ull durant el vespre perquè sent una veu que el crida: “Vés a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: Parlau, Senyor, que el vostre Servent us escolta”. Samuel hauria trobat Déu sense la indicació de Leví? Pot ser sí, pot ser no. I si l’hagués trobat també possiblement haguera estat gràcies a algú altre.
Joan Baptista, a l’evangeli d’avui, orienta dos deixebles seus cap a Jesús que passava: “Mirau l’Anyell de Déu”. I aquests dos, Andreu i un altre (de qui no se’ns diu el nom) li fan cas seguint Jesús i anant-se’n amb ell. Són les quatre del capvespre, una hora decisiva. Joan s’ha retirat i d’ara endavant el referent d’aquests deixebles serà Jesús. L’haurien trobat sense la seva indicació? Pot ser sí, pot ser no. I si l’hagués trobat haguera estat possiblement també gràcies a un altre.
Andreu, un d’aquests dos, diu al seu germà Simó: “hem trobat el Messies” i l’acompanya cap a ell. I es produeix la trobada personal de Jesús amb Simó el qual entrarà en un llarg procés de canvi radical de vida. ¿Simó (Simó Pere) hauria trobat Jesús sense l’acompanyament del seu germà? Pot ser si, pot ser no. I si l’hagués trobat haguera estat possiblement també gràcies a un altre.
Tant Leví, com Joan Baptista i Andreu han facilitat a uns coneguts seus el trobament amb Déu, amb Jesús. El camí de la fe sempre sol passar per la trama de les relacions humanes. Avui donem gràcies a Déu per aquelles persones amb nom i llinatges que, com Levi, el Baptista i Andreu, ens han facilitat la nostra trobada amb Jesús. Serà bo pensar qui són, descobrir de nou els seus rostres. Tenir-los com a referents.
Després d’aquestes mediacions, la fe i el seguiment de Jesús seran una qüestió de compromís personal. Avui, a partir de la nostra pròpia experiència, ens podem demanar: Som nosaltres capaços de facilitar a uns altres la trobada amb Jesús o som més tost un obstacle?
Perquè siguem facilitadors de la trobada amb Jesús hem d’experimentar en la nostra vida el que Jesús respon als dos deixebles que s’interessen per on viu: “Veniu i ho veureu!”, els respon.
Si sabem on habita Jesús, si hi anam, si obrim la porta, si conversam amb ell, si el coneixem, si la seva persona penetra a l’interior del nostre cor, si intimam amb ell, si som capaços de “festejar amb ell”, d’enamorar-nos d’ell, després és quan ens sortirà del cor mostrar a uns altres on habita, on se’l troba.
A Jesús jo l’he trobat al costat de la gent, de qualsevol persona. L’he trobat al costat d’aquells que, quan algú neix, ho transmeten amb gana perquè la vida il·lusiona. I allà on hi ha il·lusió, Déu hi és.
A Jesús l’he trobat allà on algú mor i les llàgrimes sinceres dels qui el ploren em parla de l’amor que junts han viscut. I allà on hi ha amor, Déu hi és.
A Jesús l’he trobat allà on algú demana ajuda, la que sigui, perquè se sent necessitat. I allà on algú sent la necessitat dels altres, Déu hi és. Hi és perquè Déu és relació, és Trinitat.
A Jesús l’he trobat allà on algú pateix sense perdre la confiança. I és que allà on hi ha confiança, esperança, Déu hi és. Ell, ressuscitant Jesús, pacta sempre amb la vida.
Visquem l’experiència de Déu i siguem companys de camí a favor d’uns altres.