Tenim poques noticies de la infància i joventut de Jesús. La celebració d’avui recorda que la seva personalitat, la seva manera de relacionar-se amb Déu i amb els altres, es va anar teixint a poc a poc en la convivència, diàleg, treball, pregària i relació interpersonal amb Maria i Josep. Un creixement, una formació, que cap altra institució pot oferir.
Avui l’evangeli evoca una acollida familiar de Maria i Josep amb l’infant a Jerusalem. Els pares el van dur al Temple per presentar-lo al Senyor. I allà, Simeó, un home ja gran, just i pietós, guiat per l’Esperit Sant intueix quina serà la història d’aquest fillet. Pren el fillet en braços i prega dient: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador, llum que es revela a les nacions”. I dirigint-se a Maria, li va dir: “Aquest fillet serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin, serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima”. I també, una altra dona que hi havia en el temple, Anna, filla de Fanuel, parlava arreu d’aquest fillet a tots els qui esperaven que Israel seria redimida.
Agafem l’exemple dels pares de Jesús i donem també noltros molta importància a la presentació dels fills i dels néts al Senyor. Fem-ho, sabent que cadascun d’ell té una història particular que hem de desitjar sigui la que Déu vol d’ell.
Les famílies hem de viure a la redossa de Déu constantment. Déu, la pregària, la confiança total amb ell, el dipositar la nostra vida a les seves mans, ha de ser la nostra opció. I així hem de viure i créixer, com ens diu avui el final de l’evangeli.
I posar-se en mans de Déu té unes conseqüències pràctiques que ens recorden les dues primers lectures d’avui:
1.La de l’Antic Testament, el llibre de Jesús, fill de Sira, cap. 3, ens recorda el que és evidència a qualsevol de les èpoques. Ens assenyala coses tan evidents com:
a) En els fills, el Senyor fa l’elogi dels pares. Engendra fills és un acte d’amor, de solidaritat i de responsabilitat. Qui porta a terme aquesta noble tasca és elogiat pel Senyor
b) Qui honra els pares expia els pecats, no peca. Com és? Honrar els pares comporta una llarga llista de valors: agraïment als qui ens han donat la vida i ens han ofert les seves conviccions més profundes; respecte per aquelles persones que s’han entregat del tot a favor dels fills; aprenentatge d’entrega, servei, responsabilitat...
c) Que els fills no menyspreïn els pares quan ells es veuen en plena força. Els fills sempre han de tenir present el que els pares han fet per ells. No és just abandonar-los, com si res hagués passat, quan els fills ja poden viure per ells mateixos.
El Llibre de Jesús, fill de Sira, està ple de seny. Toca amb els peus a terra.
2. I, ja en el Nou Testament, st. Pau, escrivint als colossencs, els ofereix creiteris universals a favor de la bona convivència:
a) Uns amb els altres hem de tenir, com escollits de Déu (el baptisme sempre ha de romandre present en la nostra vida) sentiments de compassió, de bondat, humilitat, serenor, paciència... Per què?
b) Perquè no és fàcil la convivència. No és fàcil el suportar-nos els uns als altres i el perdonar-nos.
c) La família ha de ser mestre de convivència. Per açò st. Pau, els diu: “Estimau-vos que l’amor tot ho lliga i perfecciona”. Com hem de créixer en aquest valor quan veiem avui:
-No poques famílies que pateixen ruptures internes
-Quan veiem desinterès en quant a la formació de valors humans i cristians
d) Pensau que heu estat cridats a formar un sol cos. Què vol dir?
-Fixem-nos amb aquelles famílies, més de les que pensam, que es perdonen, que s’ajuden davant dificultats, que es troben i fan festa junts, etc.