El Baptisme del Senyor (11-gener-2015)
La litúrgia d’avui ens diu que el que realment importa no és conèixer tant la historia de Jesús com el misteri de la seva persona. Per açò els evangelis dels tres cicles contemplen Jesús, no infant sinó una persona adulta.
(misteri que es revela a l’evangeli de Marc d’avui: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, Davant el misteri de Jesús en ell m’hi he complagut"), ja el profeta Isaïes ens convida a la conversió: “Que els injustos abandonin els seus camins... que es converteixin al Senyor”. I aquesta crida la fa remarcant passos que són imprescindibles perquè algú es converteixi.
Primer pas: “Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, comprau i menjau, comprau llet i vi sense diners, sense pagar res”.
No hi conversió allà a on un no sent ganes de menjar i de beure el que no es compra ni es ven amb diners. I què és el que no es compra ni es ven? L’amor, la bondat, la justícia, la fidelitat, el respecte...
Segon pas: “¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgastau els vostres guanys en menjars que no satisfan?”
No hi ha conversió allà on no hi ha experiència de que no val la pena viure sols entregat o interessat per tot allò que no té res de profunditat interior, espiritual. L’orgull, l’acaparar, el voler tenir sempre la raó, l’imposar als altres criteris i actituds... Res de tot açò satisfà interiorment. Res de tot açò et retorna el sentit de la fraternitat i de la solidaritat que fa possible un món obert a tothom.
Tercer pas: “Escoltau bé, i tastareu cosa bona... Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”.
Sols hi ha conversió en qui està disposat escoltar el Senyor, Jesucrist. El verb escoltar és molt important. Qui escolta, qui observa, qui viu atent aprèn, aprèn molt. Es fa amb la veritat aquell que té una actitud d’obertura als altres, a allò altre, a Déu. Qui viu centrat amb ell mateix, qui és un narcís, s’encamina cap a la mentida, a la falsedat. Es troba amb la foscor.
Quart pas: “Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dóna el gra a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda”.
Qui avui no escolta Déu, un dia o s’altre es trobarà amb Ell. Un dia o s’altre descobrirà la veritat de tot. I quan ens trobarem, uns i altres, amb Déu, descobrirem que el sentit de tot és l’amor. La paraula de Déu no és infecunda. Els qui hagin viscut estimant se sentiran i seran proclamats “benaurats”. Els qui hagin viscut centrats en ells mateixos, els qui hagin sabut relacionar-se degudament amb els altres, se sentiran i seran proclamats “malaurats”.
Avui, Dia del Baptisme del Senyor, vivim també el nostre baptisme. Com Jesús, tots els qui ens hem batiats sabem que vivim rodejats de situacions de pecat que tot i que ens acompanyen fent camí, les hem de vèncer. I com les vencerem? Les vencerem optant per Déu i tot el que Déu significa: Reconciliació, unitat, diàleg, amor... Aquestes paraules han de ser per noltros del tot “sagrades”.