La Sagrada Família (A)
Text de l'Evangeli (Mt 2,13-15.19-23): Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: «Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo». Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «D'Egipte he cridat el meu fill».
Després de la mort d'Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué: «Lleva't, pren el nen i la seva mare i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui volien matar l'infant. Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d'Israel. Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d'anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n'anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè».
HOMILIA Sda. Familia
Una sèries de reflexions a partir de les lectures d’avui:
De la Primera lectura, del llibre de Jesús, fill de Sira:
Referint-se als fills:
1. Déu elogia als pares que fan feina per aconseguir la maduresa dels fills. Els pares són pares si transmeten valors, si dialoguen constantment amb els fills i en són testimonis creïbles.
2. El Senyor recompensa els fills que acullen els pares quan són grans. Jugar i cercar la presència d’uns pares joves, és un goig i una necessitat. Acompanyar i atendre els pares que tornen majors, és una actitud de servei a partir de tot el que d’ells hem rebut. El millor regal que un fill fa als seus pares majors, és estar al seu costat amb actitud de comprensió i gratitud.
3. El Senyor no oblida mai la pietat dels fills amb els seus pares. Aquesta és una de les experiències més grans que acull constantment visitant persones majors tant a ca seva com a les Residències de persones majors. És preciós sentir d’alguns pares aquesta expressió: “No, a la meva filla ja no li puc demanar res més. Viu atenta a les més necessitats”. És una frase que sent constantment d’algú aquesta temporada.
De la segona lectura, de st. Pau als cristians de Colosses:
Tingueu sentiments sants i estimats. Quin són aquests sentiments?
La compassió, la bondat, la humilitat, la serenor, la paciència. Aquests són bons sentiments quan són duradors. Quan es converteixen en actituds. L’actitud, la continuïtat de la compassió, de la humilitat, ... és el que fa creïble la santedat dels nostres sentiments. Un moment bo, un detall bo, el pot tenir qui sigui i quan sigui. La permanència en aquesta actitud de bondat és el que ens fa sants i estimats.
Tenint present que la relació entre persones, fins i tot de la mateixa família, no és fàcil, ens recorda que:
1. Si el Senyor ens perdona, perdonem-nos també els uns als altres. El perdó és necessari en qualsevol casa, família, parròquia, societat, ...
2. Estimem-nos. Que l’amor ho lliga i ho perfecciona tot. El que dóna valor el que feim i diem és l’amor en que ho feim i diem. Quan una persona fa alguna cosa de cor, o de mala gana, es nota tot d’una.
3. Sols la pau en el cor ajuda a formar part d’un sol cos. Qui ha sabut crear una família ben avinguda? Quina comunitat parroquial, escolar, esportiva, ... ha sabut crear entre els seus membres una bona convivència? Segur és qui posa pau, qui escolta, qui dialoga, qui dóna oportunitats a tothom, ...
4. Tingueu present constantment la Paraula de Crist. Que a les nostres cases la Paraula de Déu hi sigui present. Reflexionem diàriament encara que només sigui un verset de qualsevol llibre de la Bíblia. Què molt ens ajuda el llibret de la “Missa diària”.
5. Pregau. Tot el que faceu, feis-ho en nom de Jesús. Siguem una família orant a ca nostra i a la parròquia. Que les nostres activitats no ens facin oblidar o passar per alt els moments de silenci, de quietud, necessaris.
6. Marits i esposes, estimau-vos i no desanimeu als fills amb les vostres actituds. Una parella construeix un bon clima familiar no pel que diu sinó pel com viu entre ells dos. L’amor dels pares és el que més educa als fills.
De l’evangeli de st. Mateu, cap 2.
1. Els pares, com Josep, han d’estar sempre atents a les circumstàncies que viuen els seus fills. Ser els seus més fidels acompanyants i defensors front adversitats. Cuidem i vigilem les amistats, els entorns dels fills quan són petits i joves. I acompanyem-los sempre, des de la prudència, quan són majors.