Homilia diumenge 15 desembre 2019


Diumenge III (A) d'Advent 15/12/19

Text de l'Evangeli (Mt 11,2-11): En aquell temps, Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?». Jesús els respongué: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!».
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: «Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: ‘Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí’. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell»

HOMILIA

     Tenint present Nadal, el profeta Isaïes ens diu avui: “La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix”.
      El diumenge tercer d’Advent se’l coneix durant segles com el diumenge de l’alegria. Queden pocs dies per a viure Nadal, deu! Però encara suficients per prendre consciencia del que, en el fons, volem celebrar. Consciencia per no caure en una imatge de Nadal més pròpia d’un conte de Dickens (sempre esperat pel seu caire de festa i d’humor, escriptor britànic del segle XIX), que d’una realitat que sorprèn la historia.
      L’esperança és un existencial humà. Anam repetint: Mentre hi ha vida hi ha esperança!
       I ho diem, perquè just comença un dia, ens veiem com a dins d’una xarxa que ens trobam de tot: Persones i circumstàncies que ens estimulen positivament i d’altres que ho fan més o manco negativament.
       Una sensació semblant la visqué també, en el seu temps, Joan el Baptista que es trobà entre dubtes i preguntes mentre, des de la presó, observava i escoltava el que feia i el que es deia sobre Jesús. Quan veu que Jesús viu atent i fent costat als pobres en tost d’intentar un canvi polític a Israel, el que fa és enviar a dos dels seus deixebles a que demanessin a Jesús, estrany Messies per a ell: Si era Ell el que es poble d’Israel esperava o n’havien d’esperar un altre?.
      I la resposta que rep de part de Jesús necessita ser interpretada per ell des del seu coneixement bíblic. Jesús no actua a favor d’uns i en contra dels altres. Sabent que tots, sense diferències, són fills de Déu, respon: Anau i anunciau a Joan el que heu vist i heu sentit: Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, ... els pobres senten l’anunci de la Bona Nova. I encara afegeix al final: Feliç qui no queda decebut de mi!.
       Noltros tampoc tenim ni hem de tenir una altra resposta més que aquesta quan sentim a dir o se’ns demana: És aquesta l’Església, la fe, els cristians, els creients, que el món espera o n’hem d’esperar un altre?

      Si aquesta és sa resposta, què és el que més hem de cuidar com Església, com a cristians?:
      -La nostra constant formació per no donar importància al que no és important. Donem importància a la Catequesi d’infants, joves, adults. Donem importància a l’Escola de Teologia. (Mirau el Full Parroquial on hi posa dates)
     -La nostra pregària per no desviar-nos del que és realment important. (Pregària personal i familiar a casa; la celebració de l’Eucaristia dominical i qualsevol dia feiner, ...)
      -Càritas, Creu Rotja, una acció social i política, atenent a persones diverses i en diferents necessitats. Formant part de l’equip, aportant donatius amb efectiu o amb aliments, ...
       -Persones que pateixen físicament, psíquicament, mentalment,... Creant entorn seu un espai de pau, de valoració, d’escolta, d’acompanyament, ...
      -Persones grans que necessiten trobar una resposta positiva per seguir vivint il·lusionats quan veuen que la seva vida física i mental es deteriora. Oferint-nos el grup d’una Vida Creixent, un treball de voluntariat, lloant el que fan a casa a favor dels seus fills i néts, ...
      Som el que Déu vol? Som el que realment la societat necessita? Intentem ajudar, ajudar als altres. Prioritzem el servei a favor de tots.