Diumenge IV (A) d'Advent
Text de l'Evangeli (Mt 1,18-24): El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera:
Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial.
Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir ‘Déu amb nosaltres’». Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
HOMILIA
Quasi bé estem a punt de celebrar una de les dues grans festes cristianes. Per a noltros, cristians, són les dates més importants de tota la història de la humanitat: Nadal i Pasqua.
Sí, esteim a punt de viure la festa de Nadal. En aquest diumenge quart i darrer d’Advent, mos trobam davant dues situacions complicades que passen dues persones:
-Una és Acaz, rei de Judà. Ell veu com el seu regne està a punt de ser destruït per la invasió sirio-efraimita.
-L’altre és Josep. Josep no entén l’embaràs que passa Maria essent ell el seu promès. Sent que la seva vida perdper uns moments la confiança amb qui més estimava.
Són situacions diferents, però una cosa viuen en comú. Als dos se’ls demana que confiïn amb Déu. En un Déu que es farà present en el naixement d’un infant. Un i altre senten, confiau en Déu!: “Una dona tindrà un fill i li posaran de nom “Emmanuel”.
La resposta que cada un d’ells dóna davant aquest Déu fet infant, és totalment diferent:
-Acaz, persona sensata i pragmàtica, prefereix posar la seguretat del seu regne en alguna cosa més sòlida que en un fillet a punt de nàixer. Desoirà el que li proposa el profeta Isaïes i cercarà ajuda, intentarà convèncer, al rei de Judà. Però, Judà serà envaït.
-Josep, com un nou Abraham, respon amb una fe sòlida i confia totalment amb la paraula de Déu. I en sortirà victoriós.
La resposta de Josep, fe sòlida, és la que refusen les persones que sols confien amb els seus raonaments i troben que la confiança en Déu és absurda. Reclamen alguna cosa o algú més palpable, més visible, més aconsellable.
Hem de reconèixer que la resposta creient demana molta valentia i confiança en un Déu que:
-Escull un infant dèbil per nàixer
-Escull uns pares “creients” i no a uns donats a la força que donen les raons
-Escull uns deixebles molt variats i molts d’ells insignificants
-Escull el servei i la crucifixió per arribar a la resurrecció
Així, idò, què se’ns demana a les portes de Nadal?:
-Augmentar la nostra fe. Ser acollidors del misteri de la vida.
-No cercar Déu entre les circumstàncies especials i les persones públicament excepcionals, sinó entre els senzills i en les coses de cada dia.
-Tenir prou capacitat de gratitud i de llestesa humana per donar gràcies a Déu per fer-se un més entre noltros. Per fer-se proper i senzill.
Què se’ns demana? El que fem ara mateix quan mos trobam junts i reconeixem, com els primers cristians, que entre noltros no n’hi ha gaire que siguin persones de renom. Confiam que Déu en té prou amb persones creients i dèbils al mateix temps. Però persones que, en el fons, no deixam mai de confiar en Ell, com els apòstols. I com a tants que són els referents reals de la història essent els sants i santes, els màrtirs de tots els temps.