Diumenge I (A) d'Advent 1 desembre 2019
Text de l'Evangeli (Mt 24, 37-44): En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada.
»Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».
HOMILIA
Una mirada ràpida ens fa veure que parlam molt de Nadal, Nadal és a prop, i parlam poc d’Advent. Gairebé podem dir que la paraula “Advent” no té ressò entre nosaltres.
Però els cristians hem de ser prou conscients que les quatre setmanes d’Advent que viurem abans de celebrar Nadal són un temps especial per a preparar-nos-hi a fons. Les coses importants necessiten ser preparades. Els pares esperen atents el naixement del seu fill. Unes noces qualsevol, unes noces de plata o d’Or, són també ben preparades. Arribar a ser un bon professional del que sigui demana també una bona preparació. Vet aquí idò, la raó d’aquest temps d’Advent.
Mirau com, els responsables de l’equip de litúrgia i de la catequesi, s’ho han ben ingeniat perquè ens preparem per viure Nadal a fons: Un punt de llibre (hi ha una reflexió d’aquest primer diumenge); un mòbil (Jesús ens envia missatges constants); l’arbre que ens acompanya aquest any està carregat de signes que ens assenyalen els nostres mòbils (Quin missatge de fons ens aporta cada missatge que rebem?); la corona d’Advent que pretén transmetre’ns , en aquest primer diumenge d’Advent l’esperança en que acollim l’estar a punt, vigilant, ...
Però no n’hi ha prou en que hàgim aconseguit una bona ambientació i cants d’Advent adients, hem d’entrar en el sentit profund d’un text de sant Bernat que hem llegit avui a la segona lectura de l’Ofici de lectures. Ell ens diu: Coneixem tres vingudes del Senyor. En la primera, tenim present com va venir entre noltros i va habitar entre noltros. La tercera la viurem quan, deixant aquest món, ens trobarem amb ell i desitjarem viure, amb ell, la nostra salvació total. La segona, és la que vivim ara, cada moment: en el nostre interior, en qualsevol relació amb els altres, en qualsevol moment de contemplació i silenci.
Com viure aquesta segona vinguda, l’actual, la que vivim ara, ens orienten les tres lectures d’avui:
1.Isaïes, profeta propi d’aquest temps d’Advent, ens diu: “Pugem a la muntanya del Senyor (trobem un lloc de pau i de silenci) a fi de conèixer els camins del Senyor”.
2.St. Pau ens crida a ser conscients, a aixecar-nos: Prou de dormir!, ens diu. Comportau-vos com a ple dia. Que el vostre vestit sigui Jesucrist.
3. I l’evangeli de Marc, segueix la tònica d’Isaïes i de Pau, quan deixa escrit: Vetllau perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.
La vigilància que vivia el jove St. Domenc (Domingo Savio), ens ha d’espevilar. Quan li van demanar: Què faries si et diguessin que d’aquí a no res moriràs? Ell va respondre: Seguiria fent el que faig.
I una persona morint, em comunicava: En aquests moments fris morir per abraçar Déu.
Comencem l’Advent atents a viure el que sempre ens ha de ser prioritari: Jesucrist!