Diumenge 2on d'Advent, 8 de Desembre 2019
La Immaculada Concepció de la Verge Maria
Text de l'Evangeli (Lc 1,26-38): En aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.
L'àngel entrà a trobar-la i li digué: «Déu te guard, plena de la gràcia. El Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué: «No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l'àngel es va retirar.
HOMILIA
Déu es troba amb Adan i li demana: On ets? I Adan, trobant-se davant Déu, sent que l’ha defraudat, que aspirant a ser com Ell, ha fet es ridícul. Adan se sent nu, un no res. I Adan culpa de sa seva situació a Eva.
Déu es troba amb Eva i li demana: Què has fet? I Eva sent també vergonya davant Déu i culpa a sa serp. Sa serp m’ha enganat.! Si Adan la culpa a ella de la vergonya i del ridícul que davant Déu sentia, Eva culpa a sa serp. Ja des del primer moment de la història, la Paraula de Déu ens mostra que Déu té un pla establert per cadascú i ens va demanant constantment: On ets? Què has fet?
On ets? Què has fet? Són les preguntes que ens convida fer-nos la litúrgia d’aquest segon diumenge d’Advent, Dia de la Immaculada.
On ets? Vius o no la teva família? Què has fet a favor d’ella? Vius o no el teu baptisme? Que en fas de la teva vida de fe? Vius o no la teva responsabilitat social i eclesial? Què fas, qui compromís tens, a favor de la societat i de l’Església?
Preguntes que ens fan descobrir, si tenim interès per a reflexionar-les i respondre, les presències i les situacions que mos enganen. Presències de persones, companyies, diàlegs, ... que no ens convenen. Presències d’interessos que tampoc ens ajuden: voler ser autosuficients, creure’ns que som una espècie de déus i que no tenim límits, ... Presències de situacions que mos fan enfora dels nostres ideals més nobles: ambients sense el silenci que ens motiva a reflexionar, sense l’austeritat que ens motiva a compartir, sense la pregària que ens motiva tenir a Déu sempre present.
Maria, en canvi, mos assenyala una altra actitud davant la vida i davant Déu. Quan Maria sent la presència de Déu a prop d’ella gràcies a l’Àngel Gabriel que li diu: “Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Tindràs un fill i li posaràs de nom Jesús”, ella, tot i que no entén res del que l’àngel li diu (Com pot ser açò si jo no conec espòs?), no refusa el pla que Déu vol efectuar amb ella: “Que es compleixi en mi el que vol el Senyor”, dirà.
La mateixa pregunta ens fa Déu a cadascú dels qui avui som aquí: Em dónes permís perquè vagi fent amb tu el que tenc pensat, ideat?
Quan Maria diu “Sí, es faci en mi el que tu vulguis”, quan tu i jo li diem “Si, es faci en mi el que tu vulguis”, la salvació, la bonança, la pau, el benestar i el benésser entren en el món.
I en aquestes experiències veiem si qui obra en noltros i en el nostre entorn és Déu o és sa serp, es mal. L’obra de Déu és: l’alegria, la pau, la bondat, ...(Ga 5,22-23)