Diumenge XXXIV de durant l'any: Nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món (C) 24/11/19
Text de l'Evangeli (Lc 23,35-43): En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell que va salvar-ne d'altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l'Elegit!». També els soldats l'escarnien: se li acostaven a oferir-li vinagre i deien: «Si ets el rei dels jueus, salva't a tu mateix!». Sobre d'Ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus».
Un dels criminals penjats a la creu l'injuriava dient: «¿No ets el Messies? Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!». Però l'altre, renyant-lo, li respongué: «¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal». I deia: «Jesús, recorda't de mi quan arribis al teu Regne». Jesús li digué: «T'ho asseguro: avui seràs amb mi al paradís».
HOMILIA
Jesucrist, Rei de tot el món
Aquesta solemnitat va ser instituïda pel Papa Pius XI l’any 1925 mitjançant l’encíclica Quas primas, a fi de proclamar la sobirania de Crist en una societat en què avançava el secularisme, la indiferència religiosa, el passotisme religiós.
Avui, el salm 121 s’expressa així: Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor. Aquesta celebració d’avui és com la meta que ens vàrem proposar quan vam iniciar aquest any litúrgic: Escoltar Jesús, Fer-nos amics d’Ell, Seguir-lo, Proclamar-lo com a Senyor de la Història, de la Creació, de la nostra Vida!
No hi ha dubte que la pregunta que avui ens hem de fer és: Hem escoltat Jesús? Som més amics d’Ell? Hem procurat seguir-lo? Hem desitjat i anam aconseguint que Ell sigui de ver el que és: Senyor de la Història, Senyor de la Creació, Senyor de la nostra Vida?
La nostra mirada s’ha fet amb la de Jesús? St. Pau ens recorda a la seva carta als cristians de Colosses: Ell és imatge del Déu invisible. Déu ha creat tot l’univers per Ell i l’ha destinat a Ell. Ell ha de ser en tot el primer. Crist és presentat amb superioritat absoluta, ja que tot ha estat creat en ell, per ell i amb ell. Crist és el qui dóna sentit a tot.
Res del que som, res del que feim, cap actuació, cap pensament nostre té sentit si Crist no hi és present.
La festa d’avui, Crist Rei, ens proposa clarament que fixem la nostra mirada en Ell, en ningú més.
I fixant la nostra mirada en Ell, ens sorprèn penjat a la creu. Què ens vol dir amb aquesta experiència seva vital? Vol dir que, si volem seguir el seu estil de fidelitat al Déu que és Amor, al Déu que escolta el clam dels pobres, al Déu que no pacta amb el mal, al Déu que es fa proper a les necessitats humanes, hem d’estar disposats a tot.
Avui l’evangeli ens recorda un dels gest, una de les experiències més cabdals de Jesús, els seus últims instants abans de la seva mort en creu.
El poder, i els soldats que estan a les seves ordres, es venjaven d’ell ja que Jesús havia desemmascarat el seu interès: Les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: Ell que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix. El poder, descobert, és incapaç de rectificar. Sempre segueix atacant per estar damunt els altres.
Un dels dos criminals que també patien creu al seu costat, veient com ell que havia intentat salvar als altres mor com ells en creu, li diu en to de crítica frontal: Tu qui ets salvat als altres, salva’t a tu mateix. Pensar en els demés t’ha condemnat, pensa en tu mateix!
Sempre hi ha, però, motiu a l’esperança. S’altre criminal qui estava a s’altre costat d’ell, entrant en aquests moments en reflexió profunda -com fan tants quan veuen la seva mort a punt-, reconeix humilment: Jo sí que meresc el càstig que ara patest, però aquest, Jesús, no ha fet res de mal.
Qui fixa la mirada en Jesús es salvarà: T’ho dic amb tota veritat: Avui serà amb mi al paradís.
Costa, costa moltes vegades i a molts, el descobrir que la salvació ens arriba de part de qui “fa de la seva vida una entrega a favor dels altres” i no d’aquells que aspiren a tenir poder damunt els altres a fi de servir-se d’ells i viure passant de tot, indiferents a les necessitats de la gent.
Recordem el que hem dit al principi. La Festa de Crist Rei va ser instituïda per Pius XI per tornar a despertar la consciència de qui s’obliden de fixar la seva atenció en Jesús, la seva atenció en la creu, en la felicitat personal i interior que regala l’entrega als altres.