Dia litúrgic: Diumenge I (C) d'Advent
Text de l'Evangeli (Lc 21,25-28.34-36): En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta.
»Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».
Homilia
L’any litúrgic, com s’any cronològic, també té quatre estacions:
-Advent - Nadal (temps d’espera i naixement de Jesús. Color morat)
-Quaresma (Temps d’espera i preparació per a Pasqua. Color morat)
-Pasqua (Jesús ha ressuscitat. Color blanc)
-Temps ordinari (color verd)
Cada estació, cada temps, l’hem de viure correctament. Amb la roba oportuna i les accions oportunes en cada una de les seves variades èpoques.
Si avui mos fixam en el temps d’Advent, i partim de les tres lectures bíbliques, hem de tenir present:
*Partint de la primera que és de Jeremies: “Que no hem de perdre mai l’esperança”. Per què? Perquè a pesar del que cadascú vivim personalment, socialment, políticament, religiosament... “El Senyor és el nostre bé”.
No hem de ser sensibles sols a la realitat que vivim. Realitat que no podem amagar ni falsejar-la. Hem de tocar amb els peus a terra. L’hem de reconèixer i acceptar. Aquests dies hem sentit, per exemple, que el suïcidi és la causa de mort d’entre les morts dels joves menorquins i de les majors de 75 anys. Hem llegit també, que a Menorca augmenten el nombre dels avortaments. Ja sabem, ho comentam prou entre uns i altres, la desconfiança que avui hi ha amb moltes de les nostres institucions actuals, i tant si són culturals, com polítiques o religioses. No podem amagar la realitat. Però tampoc hem de callar una veritat que creiem els cristians: “El Senyor és el nostre bé”. Ell és el puntal, el fonament de la nostra esperança. La realitat mai ens pot ofegar l’alè de l’esperança. No sols hem de ser persones que toquen amb els peus a terra, també hem de ser persones d’esperança i que infonen esperança. El futur no és ni del mal ni del pecat. Començam un any litúrgic i mos diem els uns als altres: “El futur és Déu, el futur és el bé!”. Siguem realistes, però no perdem l’esperança.
*La segona lectura pertany al primer document que es va escriure del Nou Testament que és la carta de st. Pau als cristians de Tessalònica. I que mos diu aquest document que mos regala el primer aroma, el primer flaire de l’inici del cristianisme?
Mos regala un llenguatge positiu, una mirada positiva i un desig del tot positiu. St. Pau els comenta: Ja veig que us estimau i ja sabeu que us estim! Però acceptau el meu prec: Avançau en l’amor encara més! L’amor és el precepte del Senyor.
Idò, un bon llenguatge i un bon consell per començar un nou any de vida i d’experiència cristiana: “Siguem observadors de tot allò que és positiu i avancem més i més en tot allò que és positiu!”. No siguem pessimistes accentuant sols el que no va bé, no funciona. Quantes coses positives vivim!!! Un munt. Us convid avui a seure tot sols i en família fent un repàs del que, a uns i a altres, ens aixeca l’ànim per tirar avant un dia rere altre. Entre noltros: hi ha famílies que s’estimen i no poc; pares que eduquen els seus fills i els transmeten valors; hi ha famílies que celebren tots els sagraments i que donen importància a la pregària; hi ha moltes persones que fan un bon servei a favor dels altres i tant en el camp social com en el camp religiós.
*I la tercera lectura, l’evangeli de st. Lluc, mos convida avui a alçar “el camp ben alt perquè molt més serem alliberats”. Un dia o s’altre serem també cridats per Déu per viure al seu costat la nostra purificació total. Hem de viure atents, hem d’estar alerta. Hem de dur una vida el més correcta possible.
Començam un any nou. Tenim una nova oportunitat davant nostre:
-Siguem realistes. Les coses són com són. Déu ens acompanya cada moment.
-Visquem un llenguatge positiu i estimem més i més als de més a prop i els de més enfora.
-Visquem atents. Visquem essent més lliures de cada dia. La nostra meta és la total alliberació que viurem el dia en que se mos cridi a viure en Déu per sempre.