Dia litúrgic: 26 de Desembre: Sant Esteve, protomàrtir
Text de l'Evangeli (Mt 10,17-22): En aquell temps, Jesús digué als seus Apòstols: «Aneu alerta amb la gent: per causa meva us portaran als tribunals i us assotaran a les sinagogues, i us conduiran davant els governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d'ells i davant els pagans. Quan us hi portin no us preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que us serà inspirat, perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l'Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre. Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran. Tothom us odiarà per causa del meu nom. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà».
HOMILIA DE MOSSEN VIDAL
La diferència és que ho ve fent des de fa segles, quan l’endemà mateix de la celebració del Nadal, mentre encara ressona amb força el seu missatge d’amor i de pau, ens presenta l’exemple de St. Esteve, el primer màrtir. I és que el fet de recordar que des del primer moment hi hagués cristians disposats a donar testimoni fins a la mort, no vol ser un impacte que tiri per terra la màgia del Nadal, sinó una oportunitat per aprofundir en la força d’aquest missatge tan poderós que Jesús ens ha dut.
En primer lloc, hauríem de dir que el Nadal no és un simple aniversari d’uns fets extraordinaris. Nadal ens recorda que Déu té un amor tan gran per nosaltres, que ens va donar el millor que tenia: el seu Fill. Ho va fer una vegada de manera real en la història; però ho va fer de tal manera que encara avui, tots nosaltres podem continuar acollint-lo cada dia, sigui quina sigui la nostra realitat i el nostre context. I hauríem de dir també que el missatge del Nadal no és un simple missatge: és la pròpia paraula de Déu que ha d’habitar a dins de cada un de nosaltres. És allò que Déu vol inscriure en el nostre cor, perquè ens condueixi tota la vida pels seus camins. Podríem dir que és «El Missatge», amb majúscula.
Per això dèiem que Nadal no és només el record d’uns esdeveniments, ni un missatge ensucrat dirigit només als sentiments; Nadal és una actitud que hem de tenir tots els dies de l’any, perquè és cada dia que Jesús ha de néixer dins nostre. És cada dia que hem de deixar que aquesta paraula que ens ha estat donada actuï en nosaltres, i ens faci portadors als altres del seu amor i la seva pau. I és cada dia que hauríem de viure estimant, perdonant, sent misericordiosos, ajudant, estant atents als altres,especialment als més febles, i en definitiva sent allò que Déu vol per nosaltres.
St. Esteve va ser una d’aquestes persones que va acollir amb autenticitat el missatge de Jesús. Era diaca, és a dir, un servidor de la comunitat també com Jesús, que va donar la seva vida per als altres amb el seu servei. I la paraula de Déu havia calat tan a fons en ell, que ni davant de l’amenaça de la mort va baixar la intensitat del seu discurs, sinó que va morir perdonant aquells qui no eren capaços d’entendre’l. I recordant aquest fet precisament avui, ens adonem de la solidesa del missatge de Jesús: és un missatge que, si el sabem viure amb autenticitat, deixant-lo que formi part del nostre jo més profund, arribarem a viure segons el voler de Déu,viurem l’Evangeli, i res no serà més important que això. Per això Jesús va arribar a la creu, i per això també St. Esteve va donar testimoni fins al final.
El nostre món d’avui necessita testimonis. I tots nosaltres ho podem ser a través dels nostres gestos quotidians, i de la nostra actitud davant la vida. Ser persones que visquin i es comportin segons els principis que ens ensenya la paraula de Déu, sempre serà molt millor que enviar i reenviar missatges polits –per bé que tampoc no està malament que ho fem, perquè poden tenir espurnes de veritat. Però en tot cas no ens hem de limitar a això: del que es tracta és que visquem amb convicció la nostra vocació de cristians, perquè és així com l’Esperit de Déu habitarà dins nostre, i com deia l’evangeli d’avui, parlarà per nosaltres a través de les nostres accions. Perquè si deixem que Jesús neixi cada dia en nosaltres, sense adonar-nos reflectirem la seva llum a tothom. Deixem-nos, idò, sorprendre per ell i no tinguem por d’arribar tan enfora com vulgui cada dia.
Ara farem uns moments de silenci i reflexionem:
Conèixer i estimar Jesucrist, “Paraula que s’ha fet home”, ¿en què m’ha fet valorar i estimar la vida humana? Llegeixo cada dia La Paraula de Déu per conèixer, estimar i seguir a Jesucrist?
Mirem la vida, els FETS viscuts, les PERSONES del meu entorn... des de l’evangeli: Em fixo en el testimoni de persones que acullen Aquell que ha vingut.
Crides que em fa –ens fa– el Pare avui a través d’aquest Evangeli i compromís/os.
Pregària. Diàleg amb Jesús donant gràcies, demanant...