Diumenge 3r. d’Advent - Jornada de la Paraula de Déu
Text de l'Evangeli (Lc 3,10-18): En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: «Mestre, què hem de fer?». Ell els respongué: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns soldats li preguntaven: «I nosaltres, què hem de fer?». Els va respondre: «No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada».
El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom: «Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era i per entrar el blat al graner; però cremarà la palla en un foc que no s'apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
HOMILIA
Avui l’Església mos demana que tinguem present en la nostra vida la Paraula de Déu sempre i en qualsevol moment. I és que:
-La Paraula de Déu és vital per els qui som i volem formar la comunitat cristiana. I és que sols si escoltam i posam en pràctica el que Déu mos comunica, donam a conèixer Déu. Sols donam a conèixer Déu, sabem com mos hem de compartar, com hem de viure. Avui, per exemple, l’evangeli de Lluc, 3, mos diu que hem de compartir el que tenim: vestits, menjar, ... Que no hem de maltractar ningú.
Quina sort tenim si som capaços d’escoltar, dia rere dia, diversos consells de l’evangeli.
Què bé si avui, mos proposam que la nostra aspiració no sigui posseir més i més. Que bé si mos proposam que Càritas ocupi un lloc central en la nostra vida. Que bé si, escoltant que hem de compartir, mos proposam escoltar a qui necessita ser escoltat. S’altre dia una persona va entrar i em va dir: “No venc per demanar doblers, tan sols venc perquè necessit que algú m’escolti”.
Tenir present, com a comunitat cristiana, la Paraula de Déu, és tan important que li assignam en qualsevol església un lloc que sobre surt: “L’ambó!”. Com a comunitat veneram tant la Paraula de Déu com el Cos i la Sang de Crist. Per açò, fixau-vos com són els dos signes característics de qualsevol església –casa dels cristians- que visitam: La taula de l’Eucaristia i la taula, l’ambó, de la Paraula.
Si escoltar la Paraula de Déu és tan important, la pregunta que avui mos hem de fer és: Com l’hem d’escoltar? I hem de distingir entre “mutisme” i “silenci”. El mutisme expressa l’actitud passiva de qui està tan sols de cos present en la celebració. El silenci religiós, en canvi, manifesta l’actitud activa de qui assimila el que escolta i així va alimentant la seva fe.
Com Església, hem de ser fonamentalment una comunitat que escolta. Escolta la Paraula de Déu i, escoltant-la, escolta les persones. Qui escolta la Paraula de Déu sent ressonar a dins seu constantment: “Estima al Senyor, estima als altres”.
És precisament en el com escoltam els altres allà on es demostra si de ver escoltam la Paraula de Déu en silenci. Com escoltam a la parella? Als fills i néts? Com escoltam a qui es presenta una de les seves incapacitats? Un humanista i filòsof espanyol, Juan Luís Vives –va morir als 48 anys l’any 1540, deia: “Escoltar no és fàcil però és molt útil”. Què bé mos sentim quan algú mos escolta i més quan volem expressar una necessitat! I com aprenem si escoltam! S’altre dia algú comentava malifetes d’un altre. I algú, escoltant-lo, li va dir: “No sé què hagueres fet tu si haguessis tingut sa mala sort de no haver conegut ton pare”.
Hem d’escoltar la Paraula de Déu. Com a Parròquia pensam enviar cada dia una cita bíblica a tots els pares de catequesi. Qui la vulgui rebre, si té wassapps, m’ho pot dir. I qui el rebi, que bé si la passa a unes altres persones que ell conegui.
Entre uns i altres hem de fer possible que la Paraula de Déu sigui coneguda cada dia més.