Nadal (Missa de Mitjanit) 25 de Desembre
Text de l'Evangeli (Lc 2,1-14): Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'Àngel els digué: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora». I de sobte s'uní a l'Àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima».
HOMILIA NADAL 2018
Avui vespre deixau que recordi unes paraules plenes de sentit de Michel Quoist. Ell mos ha deixat escrit:
“Si la nota digués: una nota no fa melodia..., no hi hauria simfonia. Si la paraula digués: una paraula no pot fer una pàgina..., no hi hauria llibre. Si la pedra digués: una pedra no pot aixecar una paret..., no hi hauria casa. Si una gota d’aigua digués: una gota d’aigua no pot formar un riu..., no hi hauria oceà. Si el gra de blat digués: un gra de blat no pot sembrar un camp,... no hi hauria anyada. Si l’home digués: un gest d’amor no pot salvar la humanitat, ... mai hi hauria justícia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat sobre la terra. Si Maria hagués dit: una dona pobre i verge no pot ser mare, ... no hi hauria hagut salvació.
Com la simfonia necessita de cada nota. Com el llibre necessita de cada paraula. Com la casa necessita de cada pedra. Com l’oceà necessita de cada gota d’aigua. Com l’anyada necessita de cada gra de blat... Tota la humanitat necessita de tu, allà on ets, únic, i per tant irreemplaçable”.
Sí, la festa de Nadal mos necessita a tots per sortir als camins i a les places i anunciar, com diu el profeta Isaïes, que no vivim deixats de la mà de Déu. Que Déu mos acompanya sempre i en qualsevol circumstància. Que en Déu som un poble sant. Un poble sant perquè tenim un enamorat. I aquest enamorat és Déu. Un Déu que sempre està al nostre costat i no mos deixa mai de mai. ....
El que celebram durant Nadal i tot el temps de Nadal, és que l’amor de Déu mos abraça. La seva abraçada és totalment sincera i cordial. I mos abraça a tots. Ningú s’hi queda exclòs. Els pastors van manifestar l’estimació de Déu de cap a ells, dient i cantant: “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau”.
Sí, Nadal és una festa que mos convida a fer silenci i a descobrir Déu, Déu i el seu amor. La fe mos diu que, en el silenci profund de Betlem, sols els pastors, gent de camp i de quietud, gent senzilla, gent atenta a les ovelles, van descobrir Jesús i, agraïts, li van regalar somriures i cants. I, agraïts, van felicitar també, amb senzillesa i de gust, a Josep i a Maria. I l’evangeli mos diu que Maria va gravar al seu cor la presència i les actituds dels pastors. L’evangeli mos diu que Maria grava a cada moment al seu cor, la presència i les actituds dels qui, vivint hores i hores en quietud, descobreixen el misteri que sorgeix entorn d’ells.
Nadal és una festa que mos convida a viure, com els pastors, el silenci. Sols el silenci mos condueix a Déu. Siguem amants de la quietud. Que hi hagi silenci a les nostres cases. Que siguin, sobretot, les mirades bondadosos i els bons gestos, els qui rallin. Visquem el silenci quan donem una volta pel camp, quan contemplem un fillet acabat de néixer, quan acompanyem el dolor d’algú, quan escoltem alegries o angoixes, quan entrem a una església per a celebrar l’Eucaristia. Que els pastors, que escoltant la veu del silenci van ser coneixedors i anunciadors de naixement de Jesús, mos siguin aquest vespre els nostres mestres en la fe.
Avui fem festa. I què és una festa? Qui i quan la vivim? Solem viure quasi totes les festes, totes!!!, a plena llum i entorn d’una taula. Una festa convoca, té sempre les portes obertes. Una festa és fruit d’una vida compartida dia a dia i colze a colze. Qui no comparteix, difícilment se sent a gust en el cau d’una festa; difícilment se sent a gust entorn d’una taula. Els pastors, amants de la sorpresa que genera el silenci del camp i del vespre, es van sentir a gust a la festa que es vivia quietament a una cova amagada i silenciosa de Betlem.
Qui viu avui la festa de Nadal? Qui s’hi sent a gust en ella? Qui descobreix el seu sentit originari? La viu, s’hi sent a gust, qui valora l’escolta que provoca el silenci, que provoca la sorpresa, que provoca l’atenció als altres, la senzillesa, ...! S’hi senten a gust, la viuen, els amants del misteri:
-Mares i pares que contemplem des del seu interior el naixement del seu fill.
-Fills i filles que acompanyen amb alegria la vellesa dels seus pares.
-Persones que es disposen a fer pregària diària. Que desitgen, pregant, sentir la veu interior que és “com l’aire que produeix el vent suau”.
-Homes i dones que viuen profundament i capten que tothom mereix una atenció especial. La mereixen sobretot els pobres (i es fan missioners, missioneres, amants i socis de Càritas); també, els que tenen set de Déu (i es fan capellans, consagrats, catequistes a ca seva i a la parròquia); també, aquells que capten el valor que té viure en família (i es casen sagramentalment fent l’opció de cuidar-se mútuament d’una forma tal que volen ser testimonis d’un Déu que no abandona mai al seu poble).
Visquem Nadal. I donem-ne gràcies si, com els pastors, som capaços de descobrir Déu i anunciar-lo per places i camins.
Bon Nadal en nom de la nostra i de la teva Parròquia de st. Esteve.