Text de l'Evangeli (Jn 2,13-25): I era a prop la Pasqua dels jueus, i pujà Jesús a Jerusalem. I trobà en el temple els qui venien bous i ovelles i coloms, i els canvistes asseguts. I havent fet un flagell amb cordes, els expulsà tots del temple, i també les ovelles i els bous, i escampà els diners dels canvistes i tombà les taules. I als qui venien coloms els digué: «Traieu tot això d’aquí! No feu de la casa del meu Pare una casa de comerç». Els seus deixebles es recordaren que està escrit: «El zel de la teva casa em devora». Li respongueren, doncs, els jueus, i li digueren: «Quin signe ens mostres per fer aquestes coses?». Els respongué Jesús, i els digué: «Enderroqueu aquest temple i en tres dies el tornaré a alçar». I digueren els jueus: «En quaranta-sis anys s’edificà aquest temple, i ¿tu en tres dies l’alçaràs?». Però ell parlava del temple del seu cos. I quan va ressuscitar d’entre les morts, es recordaren els seus deixebles que deia això, i cregueren en l’Escriptura i en les paraules que havia dit Jesús.
I quan era a Jerusalem durant la festa de la Pasqua, molts cregueren en el seu nom, veient els signes que feia. Però ell, Jesús, no se’ls creia, perquè els coneixia tots; i perquè no tenia necessitat que ningú li donés testimoni sobre l’home, ja que ell sabia què hi ha en l’home.
Déu ens vol alliberats. Déu recorda al poble d’Israel que els va alliberar de l’esclavitud d’Egipte. Els recorda que desitja que no pactin en res que rebaixi la dignitat humana de ningú i la seva capacitat de reflexió a fi d’escollir el que és realment important.
I que és el que realment és
important segons el que Déu deixa escrit en el capítol XX del llibre del Gènesi,
a favor d’Israel i nostre?:
1. Sols Déu és Déu. No hem de prestar més atenció a escultures, imatges, negocis, interessos, plaers que sorgeixen cada instant. Déu és el que ha de tenir el nostre màxim interès. Res li pot fer ombra. I, a més, el nom de Déu ha de ser respectat absolutament entre noltros. No hem d’aprendre el seu nom en va. En nom seu, com avui passa segons quan i segons on, no podem organitzar divisions, conflictes i manco guerres.
2. Per aconseguir un estil de vida que tengui a Déu per damunt de tota altra cosa i interès, Déu ens recorda: “Celebra el repòs sagrat. Viu espais dedicats a Déu. Deixa activitats, relacions amb altres, negocis... i ocupat de posar-te davant Déu, de repassar la teva vida davant d’Ell, d’escoltar-lo, i de dir com Abraham: “Senyor aquí em tens disposat a fer la teva voluntat”. O de dir com Maria: “Es faci en mi el que tu vols”. O de dir com Charles de Foucauld o com Sant Francesc: “Senyor, fes de mi el que vulguis!” “Senyor feu de mi un instrument de pau”.
3. Per açò, qui es posa davant Déu, respecta la dignitat humana de tothom:
- Respecta la dignitat de la seva família: “honra pare i mare”. Vigila les relacions que mantens amb altres: No juguis ni menteixes a la teva esposa, al teu espòs... “No cometis adulteri”.
-Respecta la dignitat del qui no participa ni de la seva cultura ni dels seus interessos: “No matís ningú”. No els matis ni amb armes ni amb paraules.
-Respecta la dignitat dels altres: tot allò que els pertany! Per açò no roba cases, ni fama, ni familiars...
Quan la persona que respecta el
repòs sagrat es converteix en orant, és
capaç de dir amb el salm d’avui, el 18: “La
llei del Senyor és perfecta. Complir-la em dóna pau, em fa descansar, m’omple
de goig, m’és més desitjable que l’or fi!”.
Empesos
per aquests criteris, les lectures d’avui ens demanen:
1. Que tinguem zel pel Temple del Senyor. No el convertiguem en un anar i venir superficial, rutinari... En ell, les nostres celebracions han de ser dignes, viscudes, desitjades
2. Que tinguem zel pel Temple espiritual, aquell que mai pot ser destruït. Aquell que Déu li donarà vida eternament.
3. Que respectem la dignitat de tothom. Déu en ells hi és. Déu en ells ha de ser respectat.
Que en el nostre interior hi hagi de ver ganes de ser persones lliures, persones centrades en Déu i en tot el que li pertany, persones centrades sobretot en cuidar el nostre Temple espiritual aprofitant els espais de quietud i de pregària que ens ofereix el nostre temple material.