Homilia diumenge 25 de febrer 2024

 

Diumenge 2 (B) de Quaresma
 
 

Text de l'Evangeli (Mc 9,2-10):
I sis dies després Jesús pren Pere i Jaume i Joan, i se’ls enduu a part en una muntanya alta, ells sols. I es transfigurà davant d’ells. I els seus vestits es feren resplendents, molt blancs, com cap bataner sobre la terra no els podria blanquejar així. I se’ls aparegué Elies amb Moisès, i estaven conversant amb Jesús. I responent Pere, diu a Jesús: «Rabbí, bo és d’estar-nos aquí. Fem, doncs, tres tendes: una per a tu i una per a Moisès i una per a Elies». No sabia, doncs, què dir, ja que estaven espantats. I es formà un núvol que els aombrava, i vingué una veu del núvol: «Aquest és el meu Fill, l’estimat; escolteu-lo!». I tot d’una, mirant a tot el voltant, no veieren ningú més que Jesús sol amb ells.


I mentre baixaven ells de la muntanya, els ordenà que no contessin a ningú les coses que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts».
 
HOMILIA
 
 


Noltros, com Abraham que viu una circumstància que li dol al cor, el sacrifici del seu propi fill, hem de saber dir en tot moment: “Aquí em teniu, Senyor, disposat a fer la vostra voluntat”.

             Avui, pregant, tenia present les dificultats que visc i vivim com Església en aquests temps i em sentia empès a dir com Abraham: “Aquí em tens, Senyor, disposat a fer la teva voluntat”.

             I és que, com diu el salm d’avui, el 115, visc, com tots els batiats vivim, hem de viure, la consciència i l’experiència que expressa el salm quan diu: “Ah, Senyor, som el vostre Servent, ho som des del dia que vaig néixer”.

             Quan hem optat per Jesús, quan la nostra vida té sentit únicament amb ell, la nostra convicció és, ha de ser, la que expressa sant Pau avui (Rm 8): “Si tenim Déu a favor nostre, si vivim amb Ell, si Ell ens acompanya ¿qui podem tenir en contra? Quina dificultat ens ha de fer entrar a dins d’un pessimisme, d’un cansament, d’un tirar sa tovallola a terra”.

             No podem deixar endur-nos pel pessimisme quan veiem les dificultats que ens presenta la nostra vida familiar, social, parroquial, eclesial... Mai les dificultats que vivim poden presentar-se davant noltros amb més força, amb més potència, que la confiança que dipositam amb Déu, amb un Déu que mos acompanya cada moment. Amb un Déu que no mos deixa tot sols mai i que sempre està al nostre costat i mos dóna esperança.

             Us convid a tenir present avui les dificultats que vivim cadascú de noltros i en qualsevol nivell: personal, familiar, social, parroquial...

             A tots mos convé sentir-nos cridats per Déu –com s’hi van sentir Pere, Jaume i Joan, a viure amb ell experiències de “transfiguració”. Experiències viscudes:

 -        A dalt d’una muntanya, a un lloc solitari de ca nostra, a un lloc solitari de la Parròquia com és el Santíssim, i poder dir com van dir Pere, Jaume i Joan: “Mestre, Senyor, que n’estem de bé en quietud, en pau, gaudint de la vostra companyia!”. Quan hi ha dificultats en la nostra vida, com mos convé a tots, cercar aquests llocs solitaris per a retornar a viure en pau i confiança. No deixem de fer-ho. A tots ens convé fer-ho, i tots estem cridats per Jesús a viure-les.

 -        En aquest lloc solitari, on no sentim cap renou ni cap paraula, estem en disposició a sentir, com van sentir Pere, Jaume i Joan: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escoltau-lo!”

 Quines són ses paraules, sa Paraula, que davant el dia a dia ens infondrà pau i esperança? Només la que surt de la boca de Déu! En aquesta Paraula hi hem d’estar atents. Per escoltar aquesta Paraula hem de cercar moments i racons de silenci i pau.

       La pregària mos farà ressuscitar d’entre les morts, els cops al cor que vivim. Els deixebles demanaven què volia dir açò de ressuscitar d’entre els morts?

      Prou van experimentar, al llarg de les dificultats que van viure una vegada Jesús retornà al el seu Pare i ells van quedar sense la seva presència física, que cercar-lo mitjançant la pregària, tenia la capacitat de ressuscitar d’entre totes les diverses experiències de dol, de cansament, d’inquietuds negatives que van viure.

 Avui, germans, aprenguem més i més a valorar la pregària. Aprenguem a cercar i a viure la nostra intimitat amb Déu. A escoltar la seva Paraula i a sentir la seva presència ben a prop nostre.