Text de l'Evangeli (Jn 13,1-15): El dia abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d’aquest món al Pare, havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a la fi. I en el sopar, quan el diable ja havia ficat en el cor de Judes, [fill] de Simó Iscariot, el determini de trair-lo, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les seves mans, i que havia sortit de Déu i que a Déu tornava, s’aixecà del sopar, es tragué els vestits, i agafant una tovallola se la cenyí. Després tirà aigua en un gibrell, i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què s’havia cenyit. Arriba llavors a Simó Pere, i aquest li diu: «Senyor, ¿tu em rentes els peus a mi?». Respon Jesús, i li diu: «El que jo faig, tu no ho saps ara, però ho entendràs després». Pere li diu: «No me’ls rentaràs mai, els peus!». Respon Jesús: «Si no et rento, no tindràs part amb mi». Li diu Simó Pere: «Senyor, no solament els meus peus, sinó també les mans i el cap!». Li diu Jesús: «Al qui s’ha banyat només li cal rentar-se els peus, ja que tot ell està net. I vosaltres esteu nets, encara que no tots». Sabia, en efecte, qui l’havia de trair, i per això digué: «No tots esteu nets».
I després d’haver-los rentat els peus, i de prendre els seus vestits i de posar-se de nou a taula, els digué: «¿Compreneu què he fet amb vosaltres? Vosaltres m’anomeneu “Mestre” i “Senyor”, i ho dieu bé, ja que ho soc. Per tant, si jo, que soc Mestre i Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us heu de rentar els peus els uns als altres. Us he donat exemple perquè, de la mateixa manera que jo us ho fet a vosaltres, també ho feu vosaltres».
El cardenal Albert Vanhoye ens accentua un aspecte de l’Eucaristia al qual hi hem de prestar més atenció: “L’Eucaristia és una extraordinària victòria de l’amor front una situació difícil i odiosa”.
Tots els relats del darrer sopar situen la
institució de l’Eucaristia en relació a la traïció de Judes. Sant Pau
afirma: “La nit en que va ser entregat,
va agafar pa, i després de donar gràcies, el va partir” (1Co 11,23). “El
va partir”, Mateu i Marc ens recorden igualment que Jesús era del
tot conscient quan va viure aquest gest. Ell va declarar: “Us assegur que un de voltros em trairà, un que menja compartint
aquesta taula” (Mc 14,18; Mt 26,21). El Senyor n’era ben conscient que
entre ells hi havia un traïdor. Per açò Sant Pau ens recorda: “La nit que va ser entregat, va agafar
pa...”.
En el moment del sopar, Jesús encara podia
obrar lliurement, després ja no ho podria fer perquè seria traït. Per açò, mentre sopaven, Jesús afronta
conscientment una situació que li és extremadament adversa. El seu servei a
Déu i als seus germans serà bruscament interromput per una traïció. Una traïció
la més odiosa i contraria al dinamisme de l’amor, perquè provenia de part d’un
d’aquells amb qui més havia confiat, amb qui més havia acompanyat, amb qui més
havia compartit taula.
Davant aquesta situació, com reacciona
Jesús? Ell, com sempre havia fet, actua exercint l’amor. La seva mirada i
actuació amorosa, la viu fins el final: “Havent optat per estimar, va estimar fins a
l’extrem” (Jn 13,1). Jesús,
aquell vespre, compartint taula amb tots els apòstols, també amb Judes, els
manifesta que a partir d’ara estarà present entre ells en el pa partit, que
simbolitza el seu cos, i amb el vi que es converteix amb la seva sang
derramada. Així, la presència del vi
i del pa partit, sempre seran
experiència real de la seva ofrena, fins a la mort. Ofrena d’amor extrem.
Ofrena d’amor amb mirada de perdó incondicional. Jesús, prenint el pa i el vi,
els diu: “Aquesta és la meva vida. Us la
don”. Us la don per amor.
No és pot imaginar una generositat més gran que aquesta. Quan parlam de l’Eucaristia solem insistir sobretot en la transformació del pa i del vi amb el cos i la sang de Jesús (i ho diem amb un nom: la transubstanciació). Avui, sense deixar de tenir-la present, vull accentuar una altra transfiguració també meravellosa i important per a la nostra vida espiritual: la transformació d’una vida traïda i conduïda a una mort en creu, amb una vida que és oferta com a do d’amor, com a mitjà de comunió i d’aliança.
Aquesta transformació (traïció – amor) és
la victòria total de l’amor. Victòria perquè transforma un esdeveniment de
ruptura i de dol, en una realitat d’amor, d’una comunió que mai és deixada per part de Déu.
Déu sempre fa sorgir l’amor, Déu sempre és un clam d’amor davant d’una situació odiosa pel seu grau de traïció,
d’infidelitat, de cop baix a l’amic.
Quan participam de l’Eucaristia, rebem el
dinamisme de l’amor que va viure Jesús en el darrer sopar. Quan celebram
l’Eucaristia hem de sentir i viure que Déu no ens deixarà mai d’estimar a pesar
de les nostres infidelitats, febleses ètiques, mals comportaments.
L’Eucaristia és un toc d’atenció a no deixar mai
d’estimar front situacions adverses, fosques, infidels, odioses. L’Eucaristia ens diu: “La
victòria sempre pertany a l’amor, mai pertany ni a l’odi i a la venjança”.
Jesús, en l’Eucaristia, ens ensenya que l’amor ha de vèncer sempre front
qualsevol paraula, actitud, relació que li és adversa. Els qui celebram l’Eucaristia tan sols tenim un nord en la nostra vida:
“Estimar sempre i a pesar de tot!”.
L’evangelista Joan, avui no ens narra la institució de l’Eucaristia. El que
ens narra, entorn d’una taula compartida
per amics i un traïdor, és el lavatori dels peus. Rentant els peus a tots
ells, Jesús mos convida a imitar-lo: “Us he donat exemple perquè voltros faceu el
mateix” (Jn 13,15), perquè voltros sigueu capaços, també, de rentar els
peus, de servir amb humilitat a amics i a traïdors. El símbol de l’Eucaristia és el lavatori dels peus a tots els qui
comparteixen taula amb noltros cada dia o de tant en tant. L’Eucaristia és
viure el compromís de servir, de ben servir a tothom des de l’amor. Participant
i vivint l’Eucaristia commemoram l’acte de l’amor més gran de tota la història
humana. I, compartint-la i vivint-la, demanam a Jesús que ens ajudi i ens
acompanyi a ser amb tothom instruments de pau i d’amor.
Demanem-nos avui: Estimam tothom?
Mantenim relacions distants i fredes amb algú? Hem acollit al cor venjances,
vivències de patiment que no hem sanejat? Estem disposats a allargar la mà a
tothom, a viure constantment el lavatori de peus?
Avui, Dijous Sant, tinguem present que L’Eucaristia ens demana que siguem homes i dones abocats a l’amor i al perdó.