Dissabte Sant
Text de l'Evangeli (Mc 16): Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:
HOMILIA VIGÍLIA DE PASQUA
Avui, la carta als Romans, que sempre sol ser la segona, ens ha arribat després d’altres fragments bíblics.
El del Gènesi, que ens ha presentat a Déu com el Déu de la vida, el Déu de la creació, el Déu que fa desaparèixer la fosca i ens il·lumina amb la llum del sol o dels estels.
El de l’Èxode, que ens recorda com Déu vol que el poble d’Israel i que noltros avui, ens posem en actitud de marxa, i que deixem les esclavituds que vivim actualment.
El d’Isaïes, que també ens fa evident que Déu és el qui sacia de vida a tots els qui viuen assedegats, a tots els qui cerquen.
El d’Ezequiel, a qui el Senyor comunica que mos abocarà aigua pura i mos donarà un cor nou un cor de carn, suprimint el nostre cor de pedra.
I seguint aquest mateix estil i camí que presenta Déu a l’Antic Testament (un camí d’un Déu que crea i infon vida, que allibera d’esclavituds, que satisfà als assedegats, que regala cors de carn suprimint els de pedra...) hem tingut present també la carta als Romans escrita per sant Pau a la comunitat cristiana primitiva, que pertany al Nou Testament on els diu: “Els qui heu estat batiats en Jesucrist, heu estat sepultats amb ell a la mort, per a ressuscitar també amb ell d’entre els morts, perquè a partir d’ara no siguem més esclaus ni del pecat ni de la mort”.
I després d’aquestes cinc lectures, ens ha arribat avui, en aquesta Vetlla de Pasqua, l’evangeli de sant Marc, cap 16, on hi hem trobat la raó de la nostra fe que ha de formar totalment la nostra vida. No creiem en un Déu mort, creiem en un Déu viu!!!, ens ha remarcat.
Marc ens ho ha accentuat avui quan ens ha comunicat que Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé, que havien comprat espècies aromàtiques per anar a ungir el cos mort de Jesús, es troben amb la pedra apartada del sepulcre, i amb el sepulcre buit, i el que encara és més sorpressiu, amb un jove vestit de blanc –un àngel, un missatger de Déu- que els diu: “No tingueu por. Cercau Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí. Anau a dir als deixebles i a Pere que anirà davant vostre a Galilea”.
Que
concluim aquest vespre amb gran goig a l’ànima?
Que som deixebles d’un Déu “viu” que ens crida a viure, a trobar sentit a la vida i que mos repeteix amb el seu testimoni personal que qui troba sentit a la vida és el qui l’entrega a favor dels altres, que l’entrega incondicionalment, l’entrega totalment, fins el final i del tot.
La Resurrecció de Jesús és una veritat que no hem de deixar de tenir present mai els cristians de totes les èpoques, tampoc els cristians d’avui, noltros. Som cridats a viure i a regalar vida. Som cridats a regalar la nostra vida diària a favor dels altres per a viure un dia en plenitud “la vida que Déu mateix ens té preparada”.
I avui, en aquesta Vetlla Pasqual sentim l’encàrrec de Jesús: “Anau a dir-ho als deixebles i a Pere”.
Unes dones (Maria Magdalena, Maria i Salomé) són les encarregades de dir als qui havien viscut més a prop de Jesús, els deixebles i Pere, avui podríem dir (Al Papa, als bisbes i capellans) que “Déu és Viu”, que comuniquem vida. Que la nostra cara, el nostre testimoni, la nostra paraula animi, contagiï de festa a tothom. Unes dones són les encarregades de dir a l’església, i des del seu inici, que no hem de ser una església, uns cristians, entristits, angoixats, pessimistes, frustrats, front les esclavituds i les crucifixions del moment. Jesús és viu. Jesús surt victoriós de qualsevol creu, de qualsevol befa, de qualsevol marginació, de qualsevol soledat que podem viure.
Avui, en aquesta Vetlla de Pasqua, els cristians, els batiats, hem de fer un propòsit: “Viure Pasqua no com un dia més de la nostra cronologia eclesial, sinó com el dia escollit per Déu perquè aprenguem la gran lliçó de la història: “Res venç a Déu!” Qui margina Déu no el vencerà, no el vencerà tampoc qui el deixa en soledat ni qui en fa befa d’ell o el descarta del seu camí”. Jesús és el ressuscitat. Jesús, Déu mateix, sempre en surt victoriós de qualsevol acció en contra d’ell.
El
missatger de Déu vestit de blanc diu a les dones, mos diu avui: “Anau a dir als deixebles i a
Pere que anirà davant seu a Galilea”.
Galilea és la pàtria de la família de Jesús. És el lloc on Jesús es va fer amic dels seus amics, i dels pecadors; és allà on ell va compartir taula i mirades amb tants i tantes; és allà on ell va escoltar, va curar, va acompanyar, va perdonar. Galilea és ca nostra.
A noltros
també se mos diu avui que anem a Galilea, a ca nostra, a la nostra família, al
nostre entorn, i en ell anunciem que Déu és viu. Que és viva la seva paraula i el seu missatge. Que
és viva la seva persona.