Text de l'Evangeli (Jn 20,1-9): El primer dia de la setmana Maria la Magdalena anà molt de matí al sepulcre, quan encara era fosc, i veu la pedra treta del sepulcre. Se’n va corrent a Simó Pere i a l’altre deixeble a qui estimava Jesús, i els diu: «Han pres el Senyor del sepulcre i no sabem on l’han posat!». I sortí Pere amb l’altre deixeble, i anaren al sepulcre. Corrien tots dos al mateix temps, però aquell altre deixeble corregué per davant de Pere més de pressa, i arribà el primer al sepulcre. I havent-se inclinat, veié els llenços caiguts però no hi entrà. Vingué després també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre i veié els llenços caiguts; i el sudari que havia estat al seu cap no caigut com els llenços, sinó a part, enrotllat en un lloc. I llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat el primer al sepulcre, i veié i cregué; ja que encara no havien entès l’Escriptura: que ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
HOMILIA
Diumenge de Pasqua
Ja fa uns dies que notam que sa fosca i ses hores de la nit, han deixat pas a la primavera, a hores de més llum i a dies més llargs. La llum venç la fosca de la nit. Aquest element cosmològic els creients el veiem al servei de Pasqua.
Ahir a la nit, entorn del foc nou de la Vetlla Pasqual, celebràvem Jesús que va fer el pas de la fosca del sepulcre a la llum.
Per açò, del relat de la resurrecció de Jesús segons Marc –com escoltàvem ahir a la nit o avui a l’evangeli de Joan- que no ens passi per alt aquest detall: “Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé van comprar espècies aromàtiques, per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, van arribar al sepulcre a la sortida del sol”. O segons mos narra Joan: “El diumenge Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre”.
Aquest “molt de matí”! no és nomes una apreciació cronològica, és també un símbol que mos recorda la creació de la llum, quan tot era fosc, en el primer dia de la creació, com llegíem ahir vespre a la lectura del Gènesi: “La terra era un món buit sense cap ordre... i Déu va digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir”.
Déu és llum, Déu la crea, Déu no vol que visquem a les fosques ni que noltros siguem creadors de fosca. La fosca sempre és signe de desorientació, de pecat, d’absència de Déu. La llum és símbol de la seva presència.
La primera expressió de la Bíblia és “Que existeixi la llum!” “Que es vegi la bellesa de la creació” “Que es contempli a plena llum que hem estat fets a imatge i semblança de Déu”.
Maria Magdalena, Maria, la Mare de Jaume, i Salomé, van ser tres dones matineres, dones que es van aixecar “de bon matí” durant la sortida del sol, i van viure la sorpresa de la resurrecció de Jesús, la nova creació, Jesucrist ressuscitat “llum – presència, anunci, testimoni- a favor de tots els pobles”.
Avui, Dia de Pasqua, que ens arreli el cor que “hem de ser matiners!”. Aquesta és la consigna que dóna sant Pau al carta als romans: “Ja és hora d’aixecar-nos. S’acaba la nit i el dia és a prop. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca... i comportem-nos dignament com a ple dia”.
Jesús ha ressuscitat!. No podem ser cristians que enterren Jesucrist i no l’anuncien. S’ha acabat el sepulcre. S’ha acabat la covardia dels apòstols que, front la dificultat de la creu i del sepulcre, havien silenciat la seva amistat profunda en Jesús i l’anunci del seu missatge i persona.
Ens hem d’aixecar, i ja de bon matí, hem de viure i de manifestar que vivim en Ell, amb Ell i per Ell.
Els cristians hem de ser matiners en aquesta societat que viu molts moments de fosca, de nit. Els cristians hem d’anunciar que Jesús ha ressuscitat i que no hem d’escoltar “plenament” a ningú més que ell. Hem d’escoltar a tothom, cert, però tot el que escoltem, el que veiem, el que pensam... tot ha de passar per l’anunci, pel criteri, pel pensament de Jesús. Ell és l’únic Déu. Ell és l’únic que afirma que amb ell, la seva persona, el seu missatge ressuscita de totes les èpoques i modes. Èpoques i modes, passen. I ell en surt viu i ressuscitat de totes. Cap ideologia, cap interès, es pot convertir en Déu per noltros els cristians. Ell és l’únic! És l’únic que reneix de les cendres de tot el que passa.
Que no se’ns vegi adormits, entristis, amagats, covards, pessimistes... Les fosques existents en aquesta època actual han de rebre l’anunci de la persona i del missatge de Jesús. Jesús ens necessita i ens necessita desperts.
La llum, la flama del Ciri Pasqual ens acompanyarà durant cinquanta dies, set diumenges –i ens acompanyarà com si fos tot aquest temps un sol i gran diumenge. Que la flama d’aquest ciri ens recordi i ens animi a ser matiners. A viure el missatge de Jesús “deixondits”. El pregó pasqual d’ahir vespre deia: “Que Jesús i el seu missatge siguin “com l’estel del matí que mai es pon”. Visquem desperts! Anunciem el missatge de Jesús.