Text de l'Evangeli (Jn 3,14-21): En aquell temps, Jesús digué a Nicodem: «I així com Moisès enlairà el serpent al desert, així convé que sigui enlairat el Fill de l’home, per tal que tot el qui cregui en ell tingui vida eterna».
Perquè tant estimà Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui cregui en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. Ja que no envià Déu el Fill al món per jutjar el món, sinó perquè se salvi el món per ell. El qui creu en ell no és jutjat; però qui no creu ja està jutjat, perquè no ha cregut en el nom del Fill unigènit de Déu. I aquest és el judici: la llum ha vingut al món, i els homes s’han estimat més les tenebres que la llum, ja que les seves obres eren dolentes. Perquè tot el qui fa el mal avorreix la llum; i no ve a la llum, per tal que no siguin descobertes les seves obres. Però el qui fa la veritat ve a la llum, perquè es manifestin les seves obres, que en Déu han estat fetes.
HOMILIA
El Segon Llibre de les Cròniques, cap. 36, ens recorda una realitat que també noltros vivim constantment. Si en aquell temps el poble d’Israel reincidia en la culpa d’imitar costums abominables d’altres països deixant de banda el temple i la fe en Déu, i fins i tot usaven un humor baix per en riure’s dels qui es mantenien fidels al temple i a la fe, avui passa més o manco igual. En el fons no som tan diferents. Quan coneixes històries passades descobreixes que tornam a caure en les mateixes actituds. Res de nou hi ha davall el sol, com solem dir. Unes èpoques es trepitgen a ses altres.
I el que ha passat tantes vegades, passa avui altra vegada. Quan seguim modes o costums desproveïts de valors humanes i de valors que ens condueixen a afirmar que només Déu és Déu, vivim un entorn de pobresa ètica, un entorn on ses modes de cada moment (construïdes pels interessos dels qui manipulen el poder, l’economia, els plaers...) s’imposen i entre noltros, per exemple:
- França ha incorporat a la seva Constitució el dret a l’avortament, posant així a un segon lloc el dret a la vida que neix.
- Nicaragua i a altres països, governs de torn, com passava en temps que ens assenyala avui el llibre de les Cròniques, als qui fan pensar, als qui defensen drets humans, als profetes de cada època, els descarten, els tanquen a les presons i tanquen esglésies, silencien persones de criteri i fins i tot els maten...
-
Avui, entre noltros, hem de tenir ses portes
de casa tancades per por que algú hi entri amb mala intenció, hem d’augmentar
es personal i es control cívic a causa d’inseguretat ciutadana...
Quan un es conscient d’aquesta pèrdua de valors, obre sa
Bíblia i resa, com hem acabat de fer avui amb salm 136, i va dient: “Senyor, si un dia t’oblit, et
deman que se m’encasti la llengua al paladar. Et deman que no sigui capaç de
transmetre als altres formes de ser i de fer dolentes, abominables, inhumanes”.
Vivint el que vivim, rebem la missió, l’encàrrec, com ens
recorda Sant Pau, de dedicar-nos a dur a terme obres bones. Sant Pau ens ho diu així: ”Déu
que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament
amb Crist... Ell ens ha creat perquè ens dediquem a fer i a viure obres bons”.
Tenim un encàrrec preciós que ens ha d’animar a viure cada vegada més la nostra fe i els valors de l’evangeli. Hem estat escollits per Déu per animar, per acompanyar, per a salvar...
- Per què convé rebre catequesi d’infants, de joves, d’adults... si no és per animar-nos a ser els constructors d’una societat millor?
- Per què ens convé celebrar l’Eucaristia almanco cada setmana si no és perquè, com Jesús, ens animen a oferir les nostres qualitats i vida a favor d’una societat millor?
- Per què ens convé fer pregària diària si no és per identificar-nos més, molt més amb Jesús, que com ens ha dit l’evangeli d’avui, hem d’intentar que qui té odi a la llum, a la bondat, a la veritat..., pas a pas, visqui d’acord amb la bondat, amb la veritat...
Demanem avui a Déu que sapiguem acollir la seva crida amb agraïment i aprenguem i ajudem a construir cada dia el bé a les nostres famílies, allà on som i vivim.