Text de l'Evangeli (Lc 12,13-21): En aquell temps, un de la gent digué a Jesús: «Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència». Ell li respongué: «Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?». Llavors digué a la gent: «Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns».
Les tres lectures tenen avui la mateixa intenció. Les tres ens acompanyen a reflexionar a què donam valor en aquesta vida. Si el donam als béns temporals o als béns que ens assenyala Jesucrist i el nostre sentit comú. Vegem!
La primera lectura (Cohèlet, cap. 1) diu
clarament: “Vanitat i més vanitat és esforçar-se únicament o sobretot, i remarca:
“Amb traça i eficàcia”, pels béns que no tenen cap pes transcendent, que sols
tenen un pes temporal”. El Cohélet o Eclesiastés és un llibre
sapiencial escrit l’any 300 abans de Crist.
La segona lectura, que és de sant Pau als
cristians de Colosses, el cap de tres-cents anys, remarca el mateix quan
els diu: “Cercau allò que és de dalt, on hi ha el Crist, estimau allò que és de
dalt i no allò que és de la terra”. I concreta quan diu: “No poseu el vostre cor amb la impuresa,
els mals desitjos, l’amor al diner...”. I fins i tot, tenint present la nostra identitat
cultural, social i econòmica els diu: “Aquí ja no compta ser grec o jueu,
circumcís o incircumcís, bàrbar o escita, esclau o lliure...”. El que
compta és, els diu clarament: “Que Crist sigui tot per noltros i per
tots”.
I la tercera lectura que pertany a l’evangeli de Lluc, cap. 12, Jesús respon així a “un de la gent” que li demanava que
convencés al seu germà que parteixi amb ell l’herència: “Bon home, vigila!. Guarda’t de
tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que tinguessis doblers de sobres,
els teus béns no et servirien per
assegurar la teva vida”. I donant força al que li transmet,
explicant-li una paràbola, li recorda: “I si aquesta mateixa nit et reclamen el
deute de la teva vida, tot açò que vols guardar, de qui serà?”.
Avui, diumenge XVIII del temps
ordinari, la litúrgia d’aquesta celebració ens diu clarament que no confonguem amb el que és secundari el
que és realment important en la nostra vida. Els vers “tenir, acaparar...”, actituds com: “egoisme, cercar només
els meus interessos...” ens fan perdre el sentit de felicitat que dóna
la vida i els valors del Regne.
Avui he celebrat una Missa funeral i en ella tenia present el capítol
25 de sant Mateu: “Veniu, beneïts del meu Pare, perquè quan tenia fam, em vau donar
menjar, quan tenia set, em vau donar de beure, quan era foraster em vau
acollir...”.
Pot ser la societat consumista fa
creure a alguns que els béns temporals ens garanteixen la felicitat del nostre
viure, però en el fons sabem que açò no és ver. En el fons sabem tots que el que ens dóna felicitat és no sols que ens
sentim estimats sinó que incrementem la nostra capacitat a estimar.
Avui, també, he celebrat unes noces, i
he dit als nuvis: “Si
voleu viure una relació de parella feliç que no us importi tant passa
temps i temps fent feina per adquirir una casa millor, sinó que us importi per
fer-vos feliç mútuament. Cuidau entre voltros la bondat, els detalls, i les
tres paraules que el Papa Francesc repeteix
constantment: Gràcies, Perdó i t’estim!”.
Siguem
intel·ligents, visquem conformes als béns millors.