Diumenge XX (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 12,49-53): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra».
Avui tornam a descobrir un Jesús lúcid. Ell sap que moltes vegades resultarà incòmode segons la forma de pensar i de viure d’aquest món. I avui trobam exemples tant en les lectures del Nou com de l’Antic Testament.
Vegem com Jeremies rep l’encàrrec d’anunciar al rei Sedecies la seva derrota davant dels caldeus, i com Jesús denuncia les actituds errades dels principals d’Israel. Tan Jeremies com Jesús són coherents i fidels en anunciar el que Déu espera d’ells a pesar de les complicacions que els hi comporta aquest anunci.
Avui, l’anunci de la Paraula, l’homilia, la presència dels cristians, continua essent molesta, a vegades. Ja santa Teresa de Jesús reclama als predicadors més fervor missioner: “Inclús els predicadors –diu ella- van ordenant els seus sermons per a no descontentar. Tindran bona intenció, però així pocs s’esmenen”. És imprescindible la fidelitat del predicador i de qualsevol batiat.
Ser fidel a Jesús no comporta moltes vegades cap tipus de felicitacions. Allò que va predicar a la mare de Jesús el vell Simeó es compleix en tot temps: “Jesús i la seva predicació seran una senyera que trobarà contradicció, oposició”.
La paraula de Jesús, tot i que demana un món que sàpiga viure en pau i en bon clima de convivència, tantes vegades, amb ganes de corregir, sembrarà inquietud i fins i tot divisió començant pels membres d’una mateixa família. Avui, en una societat tan secularitzada, els cristians som cridats a ser, i amb passió, signes de contradicció. La creu, la passió sempre estan a l’horitzó de qui intenta la resurrecció de la societat i la personal.
Els creients que ens han precedit –un núvol tan gran de testimonis- ens han d’estar presents per a no cansar-nos tot intentant arribar a la meta. Per açò ens és necessari que la nostra mirada estigui fixa i atenta constantment en Jesús.
Hem d’estar atents sempre, vigilants, per a no caure en el mal ni molt manco per intensificar-lo.
No podem ser cristians amb un cor fred, sinó apassionat pel bé. Amb ganes de fer el bé.
El Papa ens convida constantment a no caure en la indiferència. Correm el risc de tornar-nos molt insensibles amb tanta informació que tenim a les mans. No hem de ser sols espectadors de tants drames humans. Aquests drames ens han d’arribar al cor. Si perdem l’empatia ens deshumanitzam.
Tot cristià coherent no poques vegades ha d’anar contracorrent, com els primers cristians. Ells van aconseguir que, poc a poc, la seva predicació calés. No ens hemn de cansar dient que la igualdad és important, però també ho és la fraternitat.