15 d'Agost: L'Assumpció de la Mare de Déu
Text de l'Evangeli (Lc 1,39-56): En aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!».
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre». Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.
Assumpció de Maria 15 agost 2019
La tradició de l’Església vol celebrar en el centre de l’estiu una de les festes marianes més antigues i importants: l’Assumpció. Així com Jesús va ressuscitar d’entre els morts i seu a la dreta del Pare, també María, en finalitzar la seva vida mortal, va ser elevada en cos i ànima al cel.
És una celebració molt important enmig d’aquest temps d’estiu i de vacances per a molts que viatgen cercant pau i bellesa en la naturalesa, en les platges, en les muntanyes. La festa de l’Assumpció ens convida, però, a anar més enllà, i a obrir la nostra mirada a una bellesa superior. A contemplar el vertader destí del viatge de la nostra vida: el cel, estar i viure amb Déu.
Maria, la primera cristiana i model de tots els cristians, ha recorregut aquest viatge, aquest camí que ens condueix a la resurrecció. Ella és la nostra referent per dur a terme aquest viatge degudament.
Si ens fixam en Maria podem dir que el camí que ens condueix a la resurrecció:
1.Es un camí de servei. Maria sap que la seva cosina Elisabet està a punt de ser mare, de donar llum a Joan Baptista. Necessita ajuda. I què fa? Es posa en camí decidida, sense pensar-ho massa. No deixa per a més avant visitar-la. I va tot d’una ho sap. Servir a qui ho necessita és camí de resurrecció.
Deixar de fer el que sabem que hem de fer ja, no fa altra cosa que deixar-nos una espina clavada al cor. I més si, a causa de no haver fet el que hem de fer ja, arribam tard a la cita. No deixem per a més avant el que hem de fer a favor de la parella, dels fills, d’alguna persona que ho necessita. Fer el que hem de fer ja, és camí de resurrecció. Convé que ho tinguem present constantment. Els interessos dels altres sempre han de ser prioritaris, primers als nostres. Quan l’amor guanya el nostre egoisme caminam cap a la resurrecció.
2.És un camí que crea felicitat en el cor dels qui servim. Just Maria entra a casa d’Elisabet, la criatura que Elisabet porta a les seves entranyes salta de goig. Maria en la seva presència és causa de goig, de festa. És camí de resurrecció aconseguí que la nostra presència sigui esperada, sigui motiu d’alegria. És camí de resurrecció, de ser assumits per Déu, procurar que el nostre servei sigui motiu de goig. Com ha de ser la nostra presència quan visitam algú? Quin estil ha de tenir la nostra ajuda a qui més ho necessita: Càritas, ganes de ser escoltat, ...? Record el Sr. Oléo que em deia: Bosco, fer visites curtes, val més que diguin ja te’n vas que ... aquest plom no se’n va mai, és un cansat.
3. És un camí de fe. Elisabet en veure Maria li diu: Feliç tu que has cregut!. Feliç tu que t’has posat en mans de Déu. Feliç tu que sempre has confiat en Ell. Feliç tu que no t’has deixat decaure davant adversitats, sorpreses, coses que no pots controlar, ...
És un camí de felicitat i de resurrecció, confiar. Confiar amb els demés i confiar en Déu. Qui confia és una persona de talant positiu. Qui confia en Déu reconeix que la vida no està en les seves mans. Que la vida supera els nostres plans i desitjos. Que la vida és un misteri que hem de saber viure des de la humilitat i des de la confiança. Què bo, quina pau ens dóna, confiar a D´wu el que vivim. La confiança en Déu és camí de resurrecció, és camí que indica que tenim necessitat d’Ell. Que, com dei st. Agustí, el nostre cor no descansarà fins que no descansi en Vós.
4. És un camí d’agraïment. El càntic del magnífic el tindríem que saber de memòria tots i resar-lo constantment.
És camí de resurrecció tenir present el que el cant del Magníficat inclou:
-Déu em salva
-Som, si som humil davant de la Seva grandesa.
-Déu en mi ha obrat meravelles. Som algú. Puc participar a la construcció de molts.
-Déu és amor. Ell ens estima de generació en generació
-Déu dispersa els homes de cor altiu, els poderosos, els rics, ...
-Déu omple de béns els pobres
-Déu es recorda de cadascú perquè és el Déu Amor.
Maria, assumpta al Cel, és camí de resurrecció. Tinguem sempre present Maria en la nostra vida.