Text de l'Evangeli (Lc 12,32-48): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor. Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així! Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».
Aleshores, Pere li digué: «Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?». El Senyor continuà: «¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servent es deia: ‘El meu amo tarda a venir’, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels. El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més..
De la primera lectura (Saviesa 18) em qued amb aquesta expressió: “Tot el poble ha de participar dels béns, com participa dels perills”. Aquesta expressió sorgeix perquè el poble espera, sospira, la victòria sobre els enemics.
Som conscients dels enemics, dels perills de la nostra societat, però també hem de viure i hem de ser conscients que Déu ens acompanya, i que en Déu, els perills, els mals, tenen caducitat.
Els cristians hem de ser persones d’esperança. Allà on no hi ha esperança no hi ha presència de Crist.
Dijous celebràvem la festa del Cura d’Ars, de sant Joan Maria Vianney. Ell deia: “La felicitat sobre la terra consisteix en pregar i estimar”. Davant dificultats, preguem. Davant dificultats no deixem d’estimar.
La segona lectura, de la carta dels cristians hebreus, ens insisteix a ser persones de fe, de confiança, de comunió amb Déu. I ens posa l’exemple d’Abraham. Ens recorda: “Gràcies a la fe, Abraham va sortir del seu país sense saber on anava; va anar fent camí sentint-se estrany, foraster per allà on passava; va ser capaç, juntament amb Sara, que era estèril, fundà un gran poble; va ser capaç fins i tot d’oferir el seu propi fill...”.
Les persones de fe, les que confien en Déu, són capaces de fer i de viure el que a tants els sembla impossible. Aquesta setmana celebràvem la festa de santa Lídia. Escoltant a sant Pau al seu poble i casa de Filip (Grècia), va ser capaç de ser sa primera cristiana europea. El que sembla impossible és possible quan un té fe.
Per açò avui, Jesús a l’evangeli ens recorda: “Aconseguiu el tresor que no s’esgota. I pensau que cadascú posa el seu cor al tresor que cerca obtenir”. “Vetllau, reflexionau, pensau, discerniu, per aconseguir el tresor que més convé”.
Quin tresor cercam?
Avui, dissabte, un jove de tretze anys, en Simón Camps, durant un temps i dos dies cada setmana, ha cercat viure el tresor de sa comunió amb Déu. Ha entès, ha intuït, ha optat per a viure les 24 hores atent a Déu. Ha entès, ha intuït, que la celebració de l’Eucaristia és molt important. Quan li he demanat: On es troben els cristians que es dediquen a la cultura, a l’empresa, a la política, a la família, a l’esport...? Ell m’ha respost: A la celebració de l’Eucaristia.
Avui diumenge, celebrant el bateig de na Paula, tenc present el diàleg que vam viure junts, pares i padrins, dimarts passat on remarcàvem: “Despertem la fe, visquem la fe!” “Vigilem per a no caure en modes que ens aparten de la comunió i de la fe en Déu”.
Germans, tinguem present avui, que els cristians hem d’intensificar sempre l’esperança. L’esperança que avui la vivim present: en la fe d’Abraham, en la pregària i en la capacitat d’estimar de sant Joan Maria Vianney, en el coratge de Lídia, en l’opció de Simón, en la celebració del Baptisme de Paula.