Diumenge 4 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 4,21-30): En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar». Tothom l'aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: «¿No és el fill de Josep, aquest?». Ell els digué: «Ben segur que m'aplicareu aquella dita: ‘Metge, cura't a tu mateix!’. Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble». I afegí: «Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble. Més encara, us asseguro que en temps d'Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s'estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d'elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu, també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d'ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria».
En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d'indignació; es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d'estimbar-lo. Però Jesús va passar entremig d'ells i se'n va anar.
HOMILIA
A Josies, segle VII abans de Crist, Déu li diu una sèrie de coses precioses que crec que ens les hem d’aplicar:
-Déu, abans que el modelés i ens modeles en les entranyes de les nostres mares, ja ens va escollir per a ser batiats (a Josies per a ser rei i profeta). I li va dir i ens diu:
-Cenyeix-te (prepara’t) i ves enmig del poble a anunciar el que jo et diré. No tenguis por. T’assaltaran, no t’entendran... però jo et faré costat.
Josies, com hem de fer també cadascú de noltros enmig del tràfec diari, va entrar en estat de pregària i va dir amb l’orant del salm 70:
-En vós m’empar, Senyor. Sigau el meu castell de refugi. Vos sou la meva esperança. Des de petit -des de les entranyes de la meva mare- m’heu instruït, m’ajudau i confiï en vós. Preguem, preguem!
I a què va ser enviat Josies? I a que són enviats i instruïts noltros?
Sant Pau ens ho recorda avui quan ens diu:
-No som enviats a parlar el llenguatge dels savis i dels àngels
-No som enviats a donar conèixer tots els secrets de la veritat i de Déu (que és impossible)
-No som envaïts a realitzar fets meravellosos, miracles, com transportar muntanyes.
-I no som enviats ni tan sols a distribuir el que tenim.
La conclusió de Pau és molt clara. Som envaïts a fer el que hem de fer diàriament però am gran amor:
-Hem de parlar amb amor
-Hem de donar a conèixer el que sabem, amb amor
-Hem de distribuir el que tenim amb amor
-I hem de servir als altres amb amor
I sant Pau acaba dient als de Corint i a noltros:
-Tres coses són les més importants: La fe, l’esperança i l’amor. Però l’amor és la superior. L’amor és la sal que hem de posar en tot allò que feim i som.
*Hem de ser creients i hem de catequitzar, amb amor
*Hem de ser esperançadors i positius, amb amor
*Tot ho hem de fer amb amor. Sense
amor “tot no val res”
Tot
ho hem de fer i viure: amb paciència, sense enveges ni egoismes, sense crits i mentides...
L’amor, l’amor és el més gran. Ens hem d’instruir, ens hem de formar en l’amor.
Com
va passar a Jesús, i com ens pot passar a noltros, pot ser que aquesta actitud
de fe, d’esperança i d’amor, pròpia d’un creient que de cor confia en Déu, no
sigui acolliu pels nostres més propers (parella, família, companys del dia a
dia...).
Si açò ens passa facem com Jesús. No cerquem enfrontaments ni baralles, però no deixem de passar entremig d’ells exercint la paciència i l’estima.
No ens ha d’importar convèncer, ens ha d’importar estimar.