Diumenge 5 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 5,1-11): En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes». Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: «Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador! Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: «No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes». Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
La Paraula de Déu ens recorda avui -a partir de la crida d’Isaïes, de Pau, de Pere i dels seus companys-, la nostra vocació i ens convida a ser-hi fidels.
La primera pregunta que ens feim és “i quina és la nostra vocació?”. I observant bé les lectures descobrim que la vocació comuna de tots noltros, batiats, és: ser deixebles (aprenents constants de Jesús) i creure i viure la resurrecció.
I. La nostra vocació té aspectes comuns. Veiem dos aspectes que pertanyen a tots els batiats:
1)L’aspecte de l’atracció. Tot batiat viu, ha de viure, l’atracció per Déu.
a) Isaïes es sent atret per Déu quan, després d’haver reconegut el seu pecat (la impuresa dels seus llavis), i sentir-se perdonat, li surt del cor dir davant la compassió i bondat de Déu: “Aquí em teniu, envieu-m’hi!”.
b)Pau es sent atreu per Déu quan, havent reconegut també el seu pecat (he perseguit l’Església de Déu) reconeix que la gràcia de Déu ha fet feina en ell i per açò manifesta: “Som el que som perquè la gràcia de Déu en mi no ha estat infructuosa”.
c)Pere es sent atret per Déu quan, després d’haver passat tot un vespre sense pescar res, executant l’orde de Jesús (Tira endins i cala les xarxes!), s’adona que pesca tant de peix que les xarxes s’esqueixen.
Tots avui som convidats a demanar-nos: Som atrets per Déu? Déu ens és atraient? Quan ens hem sentit i ens sentim atrets per Ell?
-Jo em sent atret per Déu quan veig amor, amistat de ver amb les persones.
-M’hi sent atret quan la meva raó no sap respondre a moltes coses, i el cerc i li deman ajuda.
-M’hi sent atreu quan veig un grup ample de persones que fan un servei gratuït a favor d’altres.
-També quan veig un infant que depèn dels seus pares i entre ells es fan somriures i besades; o, també, quan veig tanta gent que acompanya amb amor a persones malaltes, mancades d’agilitat personal...
2. L’atracció per Déu és un aspecte comú de la nostra vocació, però també ho és el ser testimonis de la resurrecció. Un cristià estima, ajuda, serveix, confia... perquè ha trobat el sentit de la seva vida en Déu. Ho comentàvem dijous passat amb algú enterrant a sa mare: “Sense tenir fe és difícil comprendre el sentit de la vida. D’una vida que “aparentment” l’enterram.
II. I tots tenim una vocació pròpia, personal. Una crida particular a on viure l’atracció per Déu i la resurrecció. Uns la troben en la vida familiar, uns altres en la consagració religiosa o en els ministeris ordenats, d’altres en serveis o voluntariats dintre o fora de l’Església, d’altres atenent marginats, emigrants, infants, malalts, ancians... La llista la podem ampliar moltíssim perquè cadascú és cadascú i cadascú sent una crida concreta.
Visquem la nostra crida, la nostra vocació comuna i la nostra vocació particular amb ganes i amb pau interior.