Diumenge 3 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Lc 1,1-4;4,14-21): Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-t'ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa de l'ensenyament que has rebut.
En aquell temps Jesús, ple del poder de l'Esperit, se'n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava. I se n'anà a Natzaret, on s'havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s'aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el retornà a l'ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en Ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d'escoltar».
HOMILIA
Començam avui la lectura de l’evangeli de Lluc que ens acompanyarà al llarg d’aquest any litúrgic. Lluc, en el seu evangeli, va descrivint molt bé les accions de Jesús i accentua el contingut alliberador de la seva Paraula. Accentuem aquest aspecte quan avui el Papa, l’Església, ens demana que tinguem present i valorem la Paraula de Déu.
Lluc ens situa al començament de la predicació de Jesús en la seva pròpia terra de Galilea, al Natzaret de la seva infància. I el presenta valent, sortint del seu anonimat, comentant entre els seus la Sagrada Escriptura en la sinagoga.
Tinguem present avui que un dels aspectes més destacats de Jesús, més propis seus, és el d’ensenyar, és usar la seva paraula per manifestar tot allò que ens recorden avui les tres lectures:
-La Paraula de Déu ha de ser anunciada i proclamada arreu. Ha de ser escoltada i practicada en benefici de tots.
-Els pobres en tots els sentits han de ser atesos d’un manera primordial i se’ls ha de retornar la seva dignitat humana.
-Tots hem rebut dons diversos que els hem de fer fructificar en benefici de tots.
-Alegrem-nos perquè Déu ens acompanya.
Conduïts per la Paraula que avui la litúrgia ens regala:
1. Donem importància a l’anunci de la Paraula de Déu, a la seva escolta, a la seva pràctica. Tinguem el Nou Testament a les mans diàriament. Coneguem la Paraula de Déu. Sigui aquest el nostre objectiu primordial. Desitgem viure i reconduir la nostra vida segons ens indica la Paraula de Déu. Comuniquem-la als infants i joves. Profunditzem-la els adults. En les nostres trobades familiars tinguem-la present i recordem-la constantment. Portem-la al cor.
2. Atenguem als pobres com ens demana la Paraula de Déu. a) Escoltem i acompanyem-nos perquè visquem lliures de totes les esclavituds possibles: la falsedat, l’egoisme, la indiferència, el passotisme... b) Procurem trobar llum quan vivim moments de fosca, dubtes, crisis, incerteses... c) Siguem portadors de gràcia, d’esperança, de confiança.
3. Tots hem rebut dons diversos. Qui és assenyat ens aporti seny. Qui és profund ens aporti espiritualitat. Qui és esperançador ens aporti alegria i pau. Qui té la fe arrelada ens ajudi en moments difícils...
4. I, sempre i en qualsevol circumstància, visquem que Déu ens acompanya. Preguem, obrim el cor a Déu.
Així, qui són els ateus actuals? No són només els qui neguen Déu explícitament. També ho són, ho som:
-Quan no donam importància a la Paraula de Déu. Déu ens crida a ser creients. Siguem amics diaris de la seva Paraula.
-Quan no atenem als pobres. Siguem creients, visquem acompanyant tantes pobreses que vivim i compartim.
-Quan no posam a disposició dels demès els nostres dons. Siguem creients. Visquem les nostres qualitats en benefici de tots.
-Quan no pregam, quan no compartim la fe. Siguem creients, siguem orants, siguem persones que compartiguem i visquem l’Eucaristia.