Text de l'Evangeli (Mt 2,1-12): Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo». Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta: ‘I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble’».
Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se'ls havia aparegut l'estrella i els encaminà a Betlem dient-los: «Aneu i informeu-vos amb exactitud d'aquest infant; i quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo».
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l'estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'Infant. L'alegria que tingueren en veure l'estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el Nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí.
Recordant el Savis d’Orient que caminaren a la recerca de la veritat seguint la llum d’un estel, desitgem convertir-nos amb estels, ajuda, llum, camí, i celebrem la veritat de l’experiència viscuda.
Vivint amb els macs d’Orient l’adoració de Jesús, sent a dins meu: El seu nom és: Princep de la pau (Is 9,5). Ell ens uneix a tots en una sola abraçada i poble. Ens uneix, i sense excepcions, a persones que pertanyem a diverses cultures, ètnies, pobles i llengües. Ens uneix pronunciant un sí! fidel i incondicional. Un sí! que només pronuncia qui sap veure en els altres l’essencial, el que ens és invisible als ulls. I preg així: Senyor, tu que en aquest dia has revelat el teu Fill Unigènit per mitjà d’una estrella als pobles gentils; concedeix a qui ja et coneixem per la fe, poder gaudir un dia, cara a cara, de la infinita bellesa de la teva glòria (Oració col·lecta del dia d’avui). Aquest és el seu missatge: Déu s’ha fet home perquè l’home arribi a ser germà de tots, arribi a viure com a fill de Déu.
Avui, quan es passegen pels carrers dels pobles els Reis savis d’Orient que, inquiets, varen cercar i homenejar Jesús nat, em surt del cor fer-los aquesta carta:
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar. Als peus de l’Infant Jesús dipositareu encens (reconeixement de la seva dignitat divina), mirra (reconeixement de la seva humanitat), i or (reconeixement de la seva reialesa suprema). Quan em fix en els vostres dons, quina poca llustra té per a mi la “performance” exterior. No em surt de l’ànima demanar-vos “coses”, sinó valors extrets de l’evangeli: Valentia per plantar cara a les dificultats; austeritat, per aprendre anar lleuger d’equipatge i compartir; coratge per no caure en una rutina sense sentit; diàleg, per reconèixer que el meu pensament és incomplet; interioritat, per tastar la bellesa del que és profund i sorprenent; compassió per acollir com a meves les necessitats dels altres; justícia, per defensar sempre la causa dels més febles; alegria, per despullar-me de queixes innecessàries... Veniu, us necessit. Som molts els qui reconeixem que no necessitam coses. El que més necessitam són valors. Gràcies.
I..., avui somniï. Somniant, deman als Reis savis d’Orient que reguin d’amor els cors dels pares perquè s’estimin de ver i sempre! Somniï que els jocs dels infants siguin compartits. Somniï que totes les famílies es puguin donar cada matí el bon dia i, cada vespre i amb una dolça besada, es desitgin bona nit donant gràcies a Déu pel dia viscut i compartit.
Ens sigui el millor regal de Reis, la seva actitud front Jesús: Recerca i Adoració! No ens oblidem mai de reconèixer la vàlua d’aquelles persones que viuen per a Déu escampant la seva humanitat.
De la mà del Llibre dels salms: 72, 1-20
Pas a pas, cor obert dia i nit,
oferim homenatge al Senyor.
Entreguem-nos-hi amb cor agraït
i no parem mai de beneir-lo.