Diumenge 2 (C) de durant l'any
Text de l'Evangeli (Jn 2,1-12): En aquell temps, es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles. Quan el vi s'acabava, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi». Jesús li respon: «Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora». La seva mare diu als servidors: «Feu tot el que Ell us digui».
Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d'uns cent litres cada una. Els diu Jesús: «Ompliu d'aigua aquestes piques». Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei». Ells li'n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d'on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l'havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor».
Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en Ell. Després d'això va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles, però tan sols s'hi quedaren uns quants dies.
Homilia
Com hem vist avui a l’evangeli, escoltarem atentament fins als primers dies de març, els primers passos del ministeri de Jesús a Galilea: les noces de Canà, la visita a la sinagoga de Natzaret, la crida dels primers deixebles, les benaurances que enceten la seva ensenyança...
I durant tots aquests diumenges llegirem també textos escollits de la primera carta de sant Pau a la comunitat de Corint. Avui, com hem escoltat, i durant dos diumenges més, l’apòstol ens parlarà dels carismes o dons de l’Esperit que uns i altres rebem.
Tinguem present que avui, l’evangeli ens dóna a conèixer que és la festa, una festa de noces, el que escull Jesús per a començar el seu itinerari de vida pública, de donar-se a conèixer. I que és el que pretenen tant ell com Maria, la seva mare, durant la festa de noces? Pretenen que la festa sigui festa, que hi hagi vi bo, que la festa no disminueixi sinó que augmenti el seu to d’alegria.
Jo crec que aquesta ha de ser la nostra actitud constant: La nostra presència, allà on sigui, ha de crear festa, alegria, pau. Com els nuvis i tots els convidats a les noces, tothom té dret a experimentar que la fe, el cristianisme, l’Església, aporta festa, pau, sentit del que es viu i del que es celebra.
La presència de Déu en la nostra vida, presència que té la intenció de crear festa, ha de motivar, entre noltros, a persones que:
* Com Maria, viuen atentes a les necessitats dels altres.
* Com Jesús: no esperen a fer es bé a una altra ocasió, a una altra hora. Si no ja, ara mateix. Fer es bé sempre que una necessitat ho reclami.
*Com aquells jueus: col·laborin omplint d’aigua les gerres.
*Com el cap de servei: noten la festa, noten que es serveix vi bo, noten el nou clima positiu que s’ha tornat a crear quan el desànim (s’ha acabat el vi) començava a fer-se present en aquell ambient.
I, tenint present sempre, que l’evangeli és i ha de ser el centre de la primera part de les nostres celebracions eucarístiques, ara és quan hem de tenir present les altres lectures com, avui, la carta de sant Pau als Corintis que ens convida a tenir present que Déu ens ha omplert a les nostres comunitats cristianes de molts de dons que també hem de posar al servei dels altres per a crear alegria, perquè mai la festa, el bon humor, l’esperança, s’acabi entre noltros.
Sant Pau ens ho recorda: “Els dons que hem rebut són diversos, però tots ells ens són atorgats en bé de tots”.
Així, idò, preguem seriosament avui perquè, entre noltros, hi hagi sempre qui,
*Com Maria, ens faci veure quines necessitats, quines dificultats tenim perquè torni a nàixer la festa, l’alegria, entre noltros.
*Com Jesús, ens acompanyi a fer-la possible ja ara, no més tard. A fer-la possible en cadascú, a ca nostra, a la nostra comunitat, a les nostres relacions, en el dia a dia. Ja ara, no més tard.
*Com el grup de jueus omplien d’aigua les gerres. A ca nostra, arreu, necessitam persones que col·laborin perquè aquesta festa sigui possible i no demanqui.
*Com el cap de servei s’adoni del clima positiu que es va creant i ens ajudi a donar-ne gràcies.
La Paraula de Déu ens convoca avui a col·laborar entre uns i altres perquè mai perdem el gust de la presència de Déu. Presència que desitja que la nostra festa, la nostra pau al cor, no manqui mai.
Avui és el dia de la Infància missionera. Eduquem-nos i eduquem perquè siguem missioners de la festa i de l’alegria.